Preocupant natalitat

Per l’August Lorente, veí de Gràcia, 23 d’octubre

Avui l’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya, ha publicat el seu informe sobre la natalitat a casa nostra el passat 2.012.

Es tracta d’un informe molt interessant i, si m’ho permeteu, revelador de com està evolucionant la societat del nostre país en aquesta primera part del segle XXI.

Un document sobre el que convé reflexionar a títol personal però, també, col·lectiu. Reflexions que haurien de fer les classes dirigents d’aquest país ja que, al meu parer, aquesta situació que ara és complicada, amb el pas dels anys pot arribar a ser insostenible, atès que no es veu en l’horitzó un canvi de tendència. Convé, doncs, un redreçament basat en polítiques atrevides i engrescadores de foment de la natalitat que, malauradament, no es poden aplicar pels pocs recursos disponibles a tal efecte en les diferents administracions públiques. I tot sense oblidar que aquestes tendències són globals i van més enllà de les nostres fronteres.

Però, anem a pams. Què diu, en grans línies l’informe?

·        A Catalunya, el 2.012, hi hagueren 77.098 naixements, dels quals 39.706 foren nens i 37.392, nenes.

·        En termes absoluts es manté la tendència dels països desenvolupats en que neixen més nens que nenes:  1,05:1,00 respectivament.

·        És el quart any consecutiu de davallada. Per demarcacions, la que patí una major sacsejada fou l’Alt Pirineu i Aran, amb un descens superior al 8% i les que menys, el Camp de Tarragona i les comarques gironines.

·        La taxa bruta de natalitat a Catalunya és del 10,3 per mil habitants.

·        Les mares catalanes, de mitjana, ja superen els 30 anys al tenir el primer fill. L’edat mitjana de les mares catalanes el 2.012 fou de 31,4 anys.

·        El 27,6% de les mares del nostre país són estrangeres, 1 de cada 4. Una dada que no para de créixer. Varia molt segons les comarques ja  que al 17% a la Terra Alta cal contraposar el 48% a les Garrigues si parlem en termes comarcals o el 70% de mares estrangeres de Salt si parlem de localitats puntuals.

·        El pes de les mares foranies es reforça si analitzem l’indicador de fecunditat en mares estrangeres, que arriba a 1,68 nens/dona mentre que en les catalanes s’estanca en 1,39.

·        Els set noms més utilitzats l’any passat, per sexes, han sigut: Marc, Àlex, Èric, Pol, Pau, Hugo o Biel, en nens i Júlia, Martina, Laia, Carla, Paula, Maria o Llúcia, en el cas de les nenes.

·        No paren de créixer els parts múltiples. En 1.699 ocasions els parts foren dobles (bessonada) i en 24 foren triples (trigèmins). Els prematurs arribaren al 6,8 del total, amb especial afectació en les noies entre 15 i 20 anys i en les dones majors de 35.

On hem de buscar les causes d’aquesta situació?

De l’informe es desprèn que la casuística actual és producte de la confluència d’una enorme varietat de factors. No és motiu d’aquestes línies fer-ne una anàlisi exhaustiva ni complerta. Pretenc simplement aportar llum i certs elements d’anàlisi i reflexió.

En resum la gènesi de l’actual baixa natalitat es podria deure, entre d’altres, a elements com:

·        L’arribada a l’edat fèrtil del grup de dones nascudes als anys 80 que, recordem, fou una època de baixa natalitat. Ara, doncs, hi hauria d’haver menys dones en edat reproductora. En concret el 2.012 les dones en edat de tenir fills eren vint mil menys que l’any anterior.

·        Els canvis socials dels darrers vint anys. La gent jove sembla tenir més dificultats que els homes i dones de generacions anteriors en assumir les responsabilitats i renúncies de tota mena que comporta el fet de ser pare i mare.

·        El context econòmic i de crisi i les dificultats de tota mena que se’n deriven. La inestabilitat i precarietat laboral suposa dificultats econòmiques insuperables a moltes parelles. Tenir un fill surt massa car a pares mileuristes. Altrament, la dificultat per accedir a una vivenda assequible i de qualitat, posposa molt la presa de decisió sobre la paternitat i la maternitat.

·        L’allargament del període formatiu fins més enllà dels 25 anys i la dificultat de trobar una feina que hi estigui relacionada.

·        Les diferents expectatives laborals i d’èxit en la seva carrera professional de la dona actual, en comparació amb la generació anterior, fan que costi trobar l’espai necessari per assumir la maternitat en  no poques dones i que, en alguns casos , es visqui aquesta com un procés inassumible.

Les conseqüències de tot plegat són ben conegudes, car se n’ha parlat abastament. Per citar-ne algunes, que s’encadenen unes i altres , formant una xarxa atapeïda i problemàtica, podríem llistar les següents:

1.     Es produeix una progressiva erosió de la base de piràmide de població, aquella que correspon a les generacions més joves i que s’atansen per primer cop al mercat laboral. Menys ma d’obra. Menor quantia de les cotitzacions laborals i socials.

2.     Producte d’això, es genera una situació de desequilibri que no garanteix el necessari relleu generacional en termes absoluts (no necessàriament en termes mercantilistes). Breument, incessant increment del nombre de pensionistes.

3.     La població envelleix lentament i progressiva. Amb els avenços constants de la medicina, l’esperança (que no la qualitat) de vida, en els països del nostre entorn, s’allarga força.

4.     Fruit d’aquests factors es dispara la despesa sanitària creant un dèficit inassumible, en generar-se, al mateix temps, menys recursos i recaptar l’estat menys impostos. Es gasta, en pocs mots, més del que s’ingressa.

Per tot plegat, caldria reclamar la implementació urgent, a nivell estatal i europeu, de polítiques efectives i realistes de foment de la natalitat i de suport a les famílies (en el format divers que aquestes tenen avui en dia) per intentar redreçar l’actual tendència negativa. El nostre futur en depèn. Que així sia!