Idea

A títol individual, un grup de membres de l'AAVV de Gràcia-Nord Vallcarca destacàvem la possibilitat que el solar de la casita, lligant amb l'entrada anterior, s'habilités com a pista poliesportiva, per tal que els infants del barri hi poguessin jugar a futbol sala o a bàsquet.

Així, alliberaríem l'entrada de la Biblioteca Jaume Fuster de pilotes, ja que el joc dels infants, a determinades hores crea molèsties a usuaris i persones que passen o passegen en aquell entorn.

Així ho fem palès en la portada de la nostra revista que arribarà la propera setmana a les vostres mans.

Aquesta podria ser una idea a tenir en compte.

Una imatge plausible de com és qualsevol pista esportiva en un entorn urbà, com seria la proposta de la Casita Blanca, quelcom econòmic de fer i d'un ampli ressò entre la canalla i el jovent del barri que, sovint, no té on anar...

Us animem a participar, si en teniu d'altres.

Una forma seria enviant-nos un correu electrònic a gracianord@gmail.com per tal que la nostra associació les traslladi en les diferents reunions en què participem al Districte i siguin tingudes en compte en els fòrums escaients.

Vallcarca, de nou, a l'Independent

Avui, el nostre barri, torna a ser notícia.
I ho és al setmanari de Gràcia, l'Independent 3n 3l seu nº 426
I per partida doble, amb majúscules, a l'editorial i a l'apartat de Societat, pàg 6, en un article signat per n'Albert Balanzà.
Els famosos solars que l'avenç del projecte ha anat deixant ací i allí, han estat i són motiu d'especulacions. En aquest número de l'Independent s'assegura que el solar de la "Casita Blanca" serà per a zona verda, a l'abril es farà una crida a les entitats per aportar idees sobre el seu ús però no serà fins a la tardor que s'executarien les adequacions que es derivin d'aquest procés.
Com veieu tot es mou, però a càmera superlenta...

Us deixem aquí, en una imatge escanejada, una interessantíssima reflexió de l'editorial, a la qual no podem sinó adherir-nos-hi, en la seva idea fonamental: tot avança però extremadament lent.
us n'aconsellem una pausada i reflexiva lectura, el barri us ho agrairà...

Whitney Houston , In Memoriam (1963-2012)

 Per Xavier Gallego i Lucas

Mitòman

Especialment colpidores se’ns presenten les morts de persones que bé al cinema, teatre, música o qualsevol altra disciplina artística van excel·lir o bé han tingut una excepcional repercussió mediàtica que ha fet que ens acompanyessin en enyorats moments de la nostra existència, arribant així a formar part de la nostra memòria sentimental.

En el món de la música ens ha sacsejat a molts les recents morts d’Enrique Sierra, la malaurada Amy Winehouse i, com no, la malaguanyada Whitney Houston, a qui permeteu-me que dediqui uns paràgrafs.

D’una magnitud mediàtica similar a la del també no fa pas gaire desaparegut Michael Jackson, la grandesa d’aqruesta artista se centrava en la seva portentosa veu de mezzosoprano, que il·luminava especialment les cançons que reputats músics, productors i autors miraven de fer-li a mida.

Nascuda el 1963 a Newark, New Jersey, Whitney era filla d’una coneguda cantant de soul, Cissy Houston, cosina d’una altra gran figura de la cançó, Dionne Warwick, i era afillada de la reina del Soul, Aretha Franklin. No va ser estrany que es formés musicalment cantant gòspel a l’església del seu poble.

Va tenir oportunitat de cantar, ja adolescent, a la Michael Zager Band, i el 1983 va ser fitxada pel gran manager Clive Davis, que ho havia estat tot a la CBS i que posteriorment havia creat el segell discogràfic Arista, en el qual Whitney gravaria totes les seves cançons.

A la seva prodigiosa veu l’acompanyava un encisador aspecte, molt fotogènic, actuant com a model en els seus inicis, i que la faria també brillar en els seus inoblidables videoclips. La seva entrada al món de la música ja va ser per la porta gran, essent el seu primer disc, Whitney Houston (1985) l’àlbum de debut d’una cantant més venut de tots els temps, amb memorables èxits com “I Will I Know” “You Give Good Love” “Saving All My Love for You” i “Greatest Love of All”. El 1986 ja va guanyar 2 dels 6 Grammys que en total rebria a la seva carrera (si afegim la resta de guardons i reconeixements, gairebé arriben als 500). Havia nascut una altra gran diva del Pop.

L’èxit aconseguit als Estats Units, amb certa repercussió també a Europa, ja va ser mundial després del seu segon disc “Whitney” (1987), gairebé perfecte i que va fer història també entrant directament al núm. 1 de les llistes, amb temes com “I Wanna Dance Withh Somebody (Who Loves Me)” “Didn’t We Almost Have It All” “So Emotional” o “Where Do Broken Hearts Go”, entre d’altres tresors. Entre els dos primers discos va assolir la fita de 7 números 1 consecutius a les llistes americanes, i encara no havia esgotat el seu segon disc quan també va sorgir el memorable himne “One Moment In Time”, dels Jocs Olímpics de 1988 a Seúl (...)

Text integral a l'edició de paper 

CÓMO CONSEGUIR QUE EL CUERPO (Y LA MENTE) FLUYA

Juan Lucas Pons Lalaguna

Médico

Para evitar que nuestro cuerpo se oxide, se anquilose y acabemos convertidos en auténticos fósiles en vida resulta fundamental imponernos una disciplina cotidiana que incluya el movimiento físico. Métanse en la cabeza que estar vivo significa dinamismo, circulación, acción y que el sedentarismo, la pereza y la pasividad no son sino sustitutos de la muerte. Sí, sí, ya sé que ustedes están más que aburridos de oír a los médicos proponer a la gente que camine más, que haga ejercicio y, en general, que se mantenga activa. Es posible incluso que, obedientes y cumplidores, ustedes ya estén invirtiendo tiempo en alguna práctica gimnástica de manera habitual. 

Felicidades, pero, por favor, sigan leyendo porque quiero proponerles un entretenimiento que les resultará mucho más adecuado y, sobre todo, mucho más divertido para sentirse vivos y animados porque además de proporcionar a su cuerpo agilidad y energía, de renovar su organismo, de expandir e iluminar su mente, les llenará el corazón de alegría y euforia. ¿De qué se trata? Pues muy sencillo: se trata de una actividad antiquísima, natural y esencial para la humanidad. Eso sí, antes de continuar leyendo y que les explique en que consiste les ruego que arrimen los muebles a las paredes, despejen la habitación y bajen a la farmacia a comprar linimento Sloan. ¿Preparados? (...)

Text integral a l'edició en paper

Monòlit de Lesseps

ES RECUPERA EL MONÒLIT DEDICAT AL FILÒLOG POMPEU FABRA

Tal com havia estat anunciat, el passat dia 18 de febrer ha estat recol·locat davant de la biblioteca Jaume Fuster, com homenatge a la seva figura, el monòlit de Pompeu Fabra que, degut a les obres de remodelació de la Plaça Lesseps, havia estat retirat l’any 1982.

L’acte fou presidit per la Regidora del Districte, na Maite Fandos, qui va reivindicar “els orígens graciencs de Pompeu Fabra”. 

 

Aquest esdeveniment coincideix amb els 124è aniversari del seu naixement (va néixer al barri de La Salut el 1868 i el seu pare, Josep Fabra i Roca, va ser alcalde de la Vila de Gràcia).

A la trobada hi assistiren també n’Elsa Blasco (Presidenta del Consell del districte de Gràcia), un representant del Club Excursionista de Gràcia (Pompeu, afeccionat a l’excursionisme, fou l qui va definir aquesta activitat com a esport al seu Diccionari i va arribar a ser el primer President de la Unió Catalana de Federacions Esportives)...

Més informació a l'edició en paper

La salut de les persones

Josep Martí (metge)

 Associació de veïns i comerciants de la plaça Lesseps

Els principals determinats de la salut son socials i econòmics, això vol dir que per tenir bona salut cal: tenir feina i uns recursos suficients per anar vivint sense angoixa, viure en una vivenda digne i sana, en un entorn social acollidor i no degradat, tenir un medi ambient saludable i no contaminat, tenir amics i estimar, poder participar social i políticament i ser tingut en compte, tenir un sistema sanitari públic, finançat suficientment amb el impostos progressius i rebre una atenció de qualitat quan ho necessites.

Aquests determinants socials i econòmics influeixen sobre les característiques biològiques i genètiques de cada persona i sobre els determinants de conducta individual com l’alimentació, l’exercici físic que fem, els hàbits tòxics que tenim (tabac, alcohol i d’altres).De manera que els serveis sanitaris, la medicina, influeix poc sobre la salut de les persones, son necessaris per actual en algunes prevencions i sobre tot quan la malaltia està establerta.

Es per això que el tema de la salut no es només un tema de responsabilitat personal si no que també es un tema polític, calen estratègies de salut en totes les polítiques de l’administració pública, i com diu l’article 43 de la Constitució Espanyola i el 23 de l’estatut d’Autonomia de Catalunya: Es reconeix el dret a la protecció de la salut de tots els ciutadans. Es competència dels `poders públics organitzar i tutelar la salut pública amb les mesures preventives, les prestacions i els serveis necessari.

Responsabilitats personals i responsabilitats dels governs. De vegades ens volen fer fixar molt, potser d’una manera interessada, en els factor personals que afecten a la salut, com els hàbits personals (atenció amb el que menges, colesterol, el que fas o no fas, exercici, etc).

Més informació a l'edició en paper

Hem assistit a...

NUESTRA AVENIDA CONTINÚA EN ‘COMPÁS DE ESPERA’

El pasado día 9 de febrero tuvimos una reunión con la Regidora del Distrito, Sra. Fandos, para tratar de perfilar la línea de actuación sobre el Proyecto de la Avenida de Vallcarca y Farigola.

Para esta Asociación esa reunión significaba la esperanza de reactivar, a pesar de la crisis que nos envuelve, este Proyecto que ya lleva aprobado diez años, ¡ahí es na!, y todavía está en su primera fase.

El trato, como siempre, fue muy afable pero… el contenido de dicha reunión fue escaso y decepcionante, pues, a nuestra primera pregunta ¿qué cantidad económica del presupuesto urbanístico asignado a Gracia para este año se destinará a nuestro Proyecto? se nos respondió el ya consabido “la crisis no nos permite disponer de dinero suficiente”. Esto, sumado a “y del poco dinero que hay tiene prioridad la remodelación prevista para Travesera de Dalt, que empezará en breve”, hace renacer nuestro pesimismo sobre el adecentamiento inminente de este barrio.

Esto nos lleva, a su vez, a preguntarnos ¿qué hemos hecho nosotros para merecer esto?. Y la pregunta no es gratuita; me explico. Recordemos que A LOS DOS AÑOS de estar aprobado el “Proyecto de Avda. Hospital Militar-Farigola” (así se denomina) y cuando aún no se había puesto en marcha, surge la remodelación de la vía General Mitre que, HACE MÁS DE UN AÑO, está concluída (...)

Més informació a l'edició en paper

La boira

Avui, a BCN, hi ha boira.

Ahir també.

Diuen, els qui hi entenen, que és normal. El mar, fred després de l'hivern, contrasta amb les altes temperatures de l'aire que hi incideix.

L'aeroport tancat a estones.

Res d'excepcional a Vic o a Lleida, però notícia a la capital, on no hi estem acostumats.

 

Diu el Viquipèdia que la boira és un núvol que frega la superfície del terra, una textura gasosa formada per minúscules gotetes d'aigua en suspensió.

En disminuir sensiblement la visibilitat, afecta de retruc la mobilitat de persones i vehicles...

La boira de la crisi eterna en la que semblem estar submergits, si em permeteu un símil faciló, no ens deixa entreveure el final d'un túnel que, d'altra banda, s'està convertint de dramàtic pas.

Boires al nostre Projecte d'Av Hospital Militar-Farigola. Inacció de l'Administració. Poques o nul·les respostes als nostres requeriments (que com evoluciona el projecte, que quins pressupostos s'hi destinen, que com ens afecta la crisi a Vallcarca, que quan es farà tal o qual actuació...). Com diu a l'editorial el nostre president, ja seria hora que l'Ajuntament comenci a dissipar-les i posi fil a l'agulla. Els greuges comparatius amb les zones del nostre entorn (Lesseps, Mitre...) ens posen la mosca darrera l'orella.

Bores més generals per als milions d'aturats i les seves tràgiques circumstàncies personals i familiars, cal afegir un desànim generalitzat (...)

Més informació a l'edició de paper