Avui en Frank Sinatra faria un segle.
Però La Veu, icona del segle XX és immortal.
Cal retre-li un merescut homenatge.
Una vida intensa, plena de llums i
obres que posà banda sonora a la vida de
vàries generacions d'americans i europeus.
Salut, Frank!
Avui, si fos encara viu, en Sinatra faria 100 anys.
Al meu entendre, el millor cantant del segle XX (amb permis de l'Elvis, és clar)
Un símbol de l'Amèrica imperial que cresqué amb les dues guerres mundials, s'expandí amb la Guerra Freda.
Conegut merescudament com "La veu".
Èxits que perviuran com "New York, New York" o "Come fly with me". La seva música encisà generacions d'europeus i americans, avis i néts compartien la mateixa passió per aquest italoamericà.
Uns ulls blaus encisadors. Modestament atractiu. Guapo amb discreció. Irradiava seducció. Visqué actuant. Morí entre els més grans.
Sabé moure's entre bambolines. Cançó però també cinema i teatre. Flirtejos amb la màfia, mai del tot demostrats. Hollywood i Las Vegas. Nova York i San Francisco.
La fama, constant, no el deixà mai. Però una fama que no se li pujà al cap.
Vam poder gaudir-lo al Sant Jordi el 1.992, l'any olímpic. El seu record, inesborrable!
Una vida intensa, plena.
La vida que tots desitjaríem viure.
Avui, faria 100 anys. Però en
Frank, patrimoni de l'humanitat, és immortal. I els immortals no fan pas anys. Viuen per sempre.
Mentre soni la seva música, es passin les seves pel·lícules en Frank no ens abandonarà.
Fins sempre, Frank!
