Ventades.
Diu el diccionari que una ventada és una "Bufada forta de vent, amb un augment sobtat de la seva força i de més durada que una ratxa..."
Ventades diverses, ventades d'hivern...
Ventades no sempre atmosfèriques...
A Cerdanya hi tenen un munt de nuclis escampats per les muntanyes.
Alguns "penjats" a força alçada, a la Solana, prop de Bellver com Éller i Cortàs.
Allí, sobretot a l'hivern, quan bufa el torb, el vent de nord, gèlid, les ràfegues poden ser molt, però molt intenses, sostingudes i persistents.
Al Regió 7 hi surt una curiosa notícia. El torb (o un petit tornado) ha aixecat contenidors sencers d'escombraries.
Vaja, una delícia... que sumat a les baixíssimes temperatures no devia crear el que es diu un entorn acollidor, la veritat!
Les notícies econòmiques recents, però també les que han d'arribar, comencen a semblar alguna d'aquestes ventades d'hivern.
Quan arriben, impenitents, aixequen polseguera i s'enduen per endavant tot allò que fins ara ens havia donat estabilitat en la feina, en la societat, allò que ens atorgava assossegament i tranquil·litat.
Ventades d'hivern, fredes per l'esperit però també per a la butxaca.
El gran mal d'aquesta crisi, en l'aspecte no pròpiament econòmic, és aquest: un vent persistent i nefast que està destruint el món social i de relacions que coneixíem.
El problema és que el món que s'albira al final del llarg túnel no és atractiu, veiem en l'horitzó més desigualtats i desequilibris que abans del 2.008; major precarietat personal, social i econòmica; menys estabilitat social i laboral amb la gairebé segura desaparició de la classe mitja...
Ventades d'hivern que haurien de netejar el nostre entorn de corrupció, manipulació, suborn...
En canvi, ventades que, com un cicló, només ens deixaran un país en mans d'especuladors, més empobrit i sense massa esperança en el futur. Ventades d'hivern que ens deixen l'ànima gèlida i ens fan sentir desemparats.
Espero equivocar-me...
Ventades...
August Lorente i Tibau
Veí de Gràcia
