L’incert
futur de l’escola concertada a Catalunya
A casa nostra trobem tres grans tipologies de centre. Els privats,
finançats per les famílies dels seus alumnes; els concertats, que reben el
suport econòmic (subvenció) del Departament d’Ensenyament –en el que es coneix
com a “concert”- i que, de mitjana, suposa un 70% del pressupost del centre i,
en tercer lloc, l’escola pública, finançada amb fons del govern.
Són molts els centres concertats a Catalunya. Uns vuit-cents, agrupats en
quatre grans patronals. Algunes, la majoria, són escoles cristianes i agrupades
en la FECC (Fundació de l’Escola Cristiana de Catalunya). D’altres, són escoles
laiques o internacionals (associades en altres patronals com l’AEC).
En aquest article ens centrarem en l’escola concertada i en el seu difús
avenir. El fet de rebre diners públics l’ha posat en el punt de mira de no
poques crítiques, la majoria de sectors progressistes
de la societat, clarament `partidaris de l’escola pública i que, en no pocs
casos, es decanten ideològicament per una única tipologia d’escola: catalana,
pública i laica, oblidant sovint el llarg recorregut social i educatiu que
l’escola cristiana ha suposat per al país. Des d’aquestes línies en volem
defensar la validesa i viabilitat pel que suposa de llibertat d’elecció però
també atenent al seu evident servei públic, dia a dia, mes a mes, any rere any.
El fet de ser, sovint, institucions més que centenàries, si bé d’un costat
els aporta prestigi i dignitat, de l’altra els suposa disposar d’instal·lacions i edificis antics i obsolets, cars de mantenir i
de baix rendiment econòmic.
Anem, però, a pams. Dels Jocs Olímpics ençà, la societat catalana es
transforma a tota velocitat: tecnologies, immigració, canvis familiars i
socials... L’escola és, tradicionalment, una institució molt reticent als
canvis sobtats, pel que d’inercial presenta. Malgrat tot, aquests canvis
l’afecten en gran mesura i en pateix fortes pressions amb les que ha d’aprendre
a conviure.
Situació i amenaces actuals
Si a aquestes pressions socials hi afegim un continu degoteig de lleis (en
funció del color del govern de torn), les dificultats derivades de les noves
tipologies de família (que dificulten sovint el desitjable lligam
escola-família), la necessitat d’assumpció de funcions que abans compartia amb
aquestes, la burocratització de la tasca docent, els experiments pedagògics de
dubtosa eficàcia (ordinadors a les aules -1x1- o la sisena hora de la pública
–que ensorrà econòmicament el departament-) i, finalment, les retallades
derivades de la crisi del 2.008 ençà (i impagaments d’una administració al
límits) o el gran percentatge d’impagats.
Tot plegat fa que l’escola concertada catalana hagi entrat en una crisi de
difícil, imprevisible i poc favorable pronòstic. No són poques les escoles
abocades a la fallida i que han hagut de trobar en el préstec bancari l’única
sortida (almenys a curt termini) i alternativa, malgrat que els suposi
endeutar-se encara més.
La situació actual
Hores d’ara l’asfíxia econòmica esdevé insostenible per a molts centres.
Molts ja han tancat [...]
Més informació al proper nº de la revista en paper