dijous, 23 d’octubre del 2014

GNV-43, més a prop !!

Estem treballant per portar-vos ben aviat un nou número, el 43, de la nostra revista.
Vindrà farcida, d'aquí a unes setmanes, de bons i interessants articles i reportatges.

* * *    * * *    * * *

Ah... Ja tenim loteria de la grossa de Nadal !!!



El número és el 
8 1. 1 0 3

Una altra BCN hauria estat possible

Per en Guillermo Krauel

Al barri de Gràcia, travessada pel carrer Providència, es troba una de les places més belles d’aquesta vila: la Plaça Rovira. Al mig de la plaça, un home seu a un banc mirant a l’infinit, i als seus peus, una placa recorda qui és i què va fer per la ciutat. El seu nom: Antoni Rovira i Trias; el seu somni: un projecte d’eixample diferent al d’Ildefons Cerdà presentat sota una cita de l’arquitecte i enginyer Léonce Reynaud, “Le tracé d’une ville est oeuvre du temps, plutôt que d’architecte” (la traça d’una ciutat és obra del temps, més que no pas d’un arquitecte) .



L’any 1854 l’Ajuntament de Barcelona, pressionat per la industrialització de la ciutat i l’augment constant de població, va decidir enderrocar les muralles per fer de Barcelona una ciutat més higiènica, així com per connectar-la amb les viles que l’envoltaven: Sants, Gràcia, Sant Andreu, Sarrià[...]


Més informació en la propera edició en paper

Buscant alumnes

L’incert futur de l’escola concertada a Catalunya

A casa nostra trobem tres grans tipologies de centre. Els privats, finançats per les famílies dels seus alumnes; els concertats, que reben el suport econòmic (subvenció) del Departament d’Ensenyament –en el que es coneix com a “concert”- i que, de mitjana, suposa un 70% del pressupost del centre i, en tercer lloc, l’escola pública, finançada amb fons del govern.
Són molts els centres concertats a Catalunya. Uns vuit-cents, agrupats en quatre grans patronals. Algunes, la majoria, són escoles cristianes i agrupades en la FECC (Fundació de l’Escola Cristiana de Catalunya). D’altres, són escoles laiques o internacionals (associades en altres patronals com l’AEC).
En aquest article ens centrarem en l’escola concertada i en el seu difús avenir. El fet de rebre diners públics l’ha posat en el punt de mira de no poques crítiques, la majoria de sectors progressistes de la societat, clarament `partidaris de l’escola pública i que, en no pocs casos, es decanten ideològicament per una única tipologia d’escola: catalana, pública i laica, oblidant sovint el llarg recorregut social i educatiu que l’escola cristiana ha suposat per al país. Des d’aquestes línies en volem defensar la validesa i viabilitat pel que suposa de llibertat d’elecció però també atenent al seu evident servei públic, dia a dia, mes a mes, any rere any.
El fet de ser, sovint, institucions més que centenàries, si bé d’un costat els aporta prestigi i dignitat, de l’altra els suposa disposar d’instal·lacions i edificis antics i obsolets, cars de mantenir i de baix rendiment econòmic.
Anem, però, a pams. Dels Jocs Olímpics ençà, la societat catalana es transforma a tota velocitat: tecnologies, immigració, canvis familiars i socials... L’escola és, tradicionalment, una institució molt reticent als canvis sobtats, pel que d’inercial presenta. Malgrat tot, aquests canvis l’afecten en gran mesura i en pateix fortes pressions amb les que ha d’aprendre a conviure.



Situació i amenaces actuals
Si a aquestes pressions socials hi afegim un continu degoteig de lleis (en funció del color del govern de torn), les dificultats derivades de les noves tipologies de família (que dificulten sovint el desitjable lligam escola-família), la necessitat d’assumpció de funcions que abans compartia amb aquestes, la burocratització de la tasca docent, els experiments pedagògics de dubtosa eficàcia (ordinadors a les aules -1x1- o la sisena hora de la pública –que ensorrà econòmicament el departament-) i, finalment, les retallades derivades de la crisi del 2.008 ençà (i impagaments d’una administració al límits) o el gran percentatge d’impagats.
Tot plegat fa que l’escola concertada catalana hagi entrat en una crisi de difícil, imprevisible i poc favorable pronòstic. No són poques les escoles abocades a la fallida i que han hagut de trobar en el préstec bancari l’única sortida (almenys a curt termini) i alternativa, malgrat que els suposi endeutar-se encara més.
La situació actual

Hores d’ara l’asfíxia econòmica esdevé insostenible per a molts centres. Molts ja han tancat [...]


Més informació al proper nº de la revista en paper