L'ESTAT DE LES OBRES A L'AVINGUDA VALLCARCA

LES OBRES. LLUMS I OMBRES

Per l’August Lorente i Tibau. Veí, amb la col·laboració inestimable d’en Joan Falqués

En aquest número de la notra revista, des de l’equip d’edició, ens hem plantejat poder retratar el sentir de veïns i comerciants de l’Avinguda, en el seu tram afectat per les obres d’eixamplament de les voreres que, com recordareu, van començar abans de l’estiu.

Volem començar dient que la majoria de persones amb les que hem tingut ocasió de parlar aquest dies, es manifesten partidàries de les obres. Totes, però, en major o menor mesura es troben afectades per les mateixes. Moltes es mostren crítiques amb la manera d’executar-les.

Som conscients que qualsevol millora que comporti obres, necessàriament deriva en molèsties. Passa en l’àmbit privat. Com no serà en l’esfera pública!

Qui no ha fet reformes a casa? Després, sovint, el resultat final compensa, sobradament, la llarga travessa del desert que l’obra suposa en sí mateixa.

Aquesta és la idea que ens agradaria transmetre.

Molèsties com sorolls, vibracions, passos per a vianants estrets o que canvien, estructures inestables, ferm en mal estat, dificultats d’accedir a les vivèndes, impossibilitat d’aparcar, dificultats per als transportistes d’estacionar per fer la seva feina de càrrega o descàrrega, perill per a la gent de mobilitat reduïda (persones grans, amb cadires de rodes o crosses, amb cotxets per nadons...) a més a més de l’impacte visual o de l’afectació evident sobre el trànsit rodat, en serien alguns dels exemples.

Per tot plegat vam decidir preparar aquest reportatge

Hem parlat amb l’arquitecte encarregat de l’obra, en Felipe Pardo. També hem tingut l’ocasió de contrastar l’opinió del carrer, entrevistant veïns i comerciants.

Heus ací, un bocí de les opinions, prou diverses, que hem recollit.

Un veí, que demana mantenir-se en l’anonimat, es queixa que les obres es fan sense cap mena d’informació pels veïns, que s’allarguen molt en el temps. Afirma que no enten per què les obres no es fan a trams més curts, en lloc d’obrir centenars de metres de carrer. Un cop acabat un tram, iniciar-ne el següent.

Afirma també que, al seu pàrquing, al nº 24 de l’Avinguda (foto), amb la pintura groga temporal de les obres, s’obliga els conductors que en surten, a fer infraccions, ja que la contínua no els permet girar vers el carrer Ballester. Si hi volen accedir han de trepitjar-la i corren el risc de ser multats. Diu, no sense raó, que això no passa amb altres entrades del carrer. Un agravi comparatiu, sense raó de ser aparent.

D’altres veïns i comerciants del barri han tingut a bé atendre’ns, cosa que els agraïm ben sincerament. Us fem un breu resum de les seves opinions.
[...] 

LA RESTA D'AQUEST REPORTATGE EL TROBAREU EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST DESEMBRE

La revista fa 10 anys

A PASO LENTO,  ¿PERO… SEGURO?

A modo de crónica de una década

Ánimo vecinos! Si sólo participando hacemos Asociación y ésta es, tal vez, la llave maestra para hacerse escuchar e ir consiguiendo...,  ¿a qué esperamos?.

Así concluía el artículo que escribí en el primer número de esta revista, el cual respondía a un resumen, un tanto exhaustivo, de lo que hasta entonces había y estaba sucediendo en nuestro barrio y de los proyectos (no todos aceptables) que algunos pretendían que se llevasen a cabo (os remito a aquel nº 1).

Dicha frase vino a ser como el “leitmotiv” que, poco tiempo antes, nos llevó a organizarnos como grupo de barrio.

Naturalmente, hoy sigo creyendo válida aquella frase. Y ¡ojalá, fuese un sentimiento más generalizado!, pues quizás así “ese barrio más abierto, más verde, más limpio, más dignificado, más asequible, más convivencial, más...”, que casi todos deseamos, fuese ya una realidad. No obstante, y aunque con retraso, ya empieza a verse ese futuro.

Y esto… ¿a qué viene?.

Sí, tiene su sentido. Esta revista quiere ser conmemorativa de aquella efeméride que, para bien del barrio, tuvo lugar el 22 de octubre de 1998: EL NACIMIENTO DE LA ASOCIACIÓN DE VECINOS “GRACIA NORD-VALLCARCA”.

Es decir, llevamos toda una década haciendo barrio. Y seguimos, pues… lo mejor está por llegar, o sea, ver cumplido el principal objetivo que entonces nos propusimos: dejar sin efecto el Proyecto Urbanístico de Modificación del P.G.M. aprobado en el Pleno del Ayuntamiento de Barcelona (el 19-6-1998), por el que se pretendía suprimir la anteriormente proyectada zona verde (espacio comprendido entre las calles Ballester, Agramunt, Bolívar y la Avda. Hospital Militar) para convertirla en solar edificable (como todos sabéis, dicha zona, anteriormente aún, estaba destinada a “vía 0”).

[...]

                                         Manuel Toribio R.

TROBAREU LA RESTA DE L'ARTICLE EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST DESEMBRE 2010

Una d'eleccions

De les eleccions ençà… L’incertesa

Tots coneixem els retards, les llargues i les excuses rebudes pels veïns del barri des de les reivindicacions de fa ja 10 anys.

Sovint, els processos electorals refreden els temes urbanístics, demorant les decisions, allargant els terminis.

Suposem que en aquesta ocasió res serà diferent. De diumenge ençà, em queda una sensació al cos molt acusada: la incertesa.

PARTIT	VOTS	%
CiU	22.893	39,38
PSC-PSOE	8.115	13,96
PPC	5.591	9,64
ICV-EA	6.604	11,36
ERC	4.998	8,60

Podem definir la incertesa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Incertesa) és la falta de seguretat, és un estat d’ànim que es fonamenta en el dubte. No vull estendre’m excessivament en la llista de dubtes que generen els resultats, a pocs dies de les eleccions.  Ja ho faré unes línies més avall...

A Gràcia, aquest 28 de novembre (Font: l’Independent nº  368) els resultats de les principals forces polítiques van ser:

Canvi. Volta al mitjó. Aliances i desencontres. Estratègies... En fi, incertesa...

Crida molt l’atenció la fiabilitat de la parròquia popular. La resta de formacions creixen molt o s’estavellen, respecte dels comicis de fa 4 anys o respecte de les generals espanyoles del 2.008. Cadascú en pot treure les conclusions més oportunes...

De les eleccions enllà...

Acabem de viure unes intenses eleccions autonòmiques. CiU ha guanyat “de carrer” però no ha obtingut majoria. Això, hores d’ara, crea més incerteses que altra cosa. Quin o quins seran els aliats necessaris de l’Artur Mas per poder governar en minoria, vers on orientarà la seva tasca de govern...

August Lorente i Tibau. Veí

[...]
TROBAREU LA RESTA DE L'ARTICLE EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST NADAL 2.010

Polèmica per la retirada de la centenària font de Gomis

Segons publica l'Independent el 3 de desembre de 2.010, nº 368 hi ha una certa polèmica al barri de Vallcarca, que es confirmarà si finalment retiren la font de Gomis

L'expropiació de la històrica casita Blanca, endavant, a tota màquina

Us adjuntem al informació, signada per l'Albert Balanzà, que ha aparegut en el nº d'avui mateix, 19 de novembre de 2.010, a l'Independent de Gràcia, en portada i a la pàgina 7.

A més a més, com a tema de rabiosa actualitat, us enllacem a l'edició online d'aquest setmanari, en la seva edició 366.

http://independent.cat/gracia/2010/11/19/l%E2%80%99ajuntament-i-la-casita-blanca-pacten-la-indemnitzacio-en-75-milions-d%E2%80%99euros/

 I a més a més, va una d'obres....

"Ajuntament i la Casita Blanca pacten la indemnització en 7,5 milions d’euros

L’expropiació de la Casita Blanca, iniciada amb l’aprovació inicial del procés el passat 13 d’octubre i que dóna cinc mesos de termini, va cremant etapes. La segona, la fixació de la compensació econòmica pel cessament del negoci i pel valor cadastral de les dues finques afectades, planteja una quantitat total de 7,5 milions d’euros. La proposta s’aprovarà en la comissió de govern de l’Ajuntament la setmana que ve.

Tal com apuntava a aquest setmanari el passat 22 d’octubre el propietari del negoci, Josep Tomàs, els cinc mesos del procés d’expropiació de la Casita Blanca passaran molt ràpid perquè les negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona es remunten al 2002 i gairebé tot està acordat. Potser l’últim serrell que quedava, sobretot tenint en compte el neguit dels setze treballadors que a partir del mes de març aniran al carrer, és el just preu o indemnització, que valora des del valor cadastral de les finques del carrer Bolívar 2-4 en 1.240.732 euros Sòl i de Bolivar 6 en 272.029 euros fins al just preu total amb una valoració del cessament de l’activitat en 527.153 euros. El total pactat per les dues parts és de 7.457.000 euros, segons la proposta que la regidora d’urbanisme de l’Ajuntament, Gemma Mumbrú, presentarà dimarts que ve a la comissió de govern i a la qual ha tingut accés L’Independent. La compensació econòmica per l’afectació urbanística que ha de convertir aquell espai en zona verda de nova creació beneficiarà l’empresa Sendrunya SL, propietària de les finques i de l’activitat.

Finiquitar els treballadors

L’advocat de Sendrunya SL, Alejandro Ebrat, no va voler donar per feta dijous aquesta xifra fins que el pacte estigui signat però sí que va considerar “molt important” que se satisfacin les peticions dels afectats perquè la quantitat de la indemnització serà clau a l’hora de poder finiquitar amb condicions els treballadors del negoci."

LA CASITA BLANCA. PUNT... I FINAL!

En horari de màxima audiència, al final del telenotícies vespre, TV3 ha emès un vídeo sobre l'expropiació de l'hotel, però també sobre el final d'una època, el de l'entranyable "Casita Blanca".

Un cop més, Vallcarca a la premsa.
Un cop més, l'Associació us ho explica, com no podria ser altrament.

Per reveure i reviure'l, clica en aquest enllaç

http://www.tv3.cat/videos/3209172/Comenca-lexpropiacio-de-la-Casita-Blanca

LOTERIA DE NADAL DE L'ASSOCIACIÓ

56.703

En tens?

Encara n'hi ha, no et torbis!

 

Vallcarca a la premsa... també a la digital...

A Barcelona TV es van fer ressó de l'inici de les obres...
Us deixem el text de la seva web i un enllaç on podreu veure un vídeo ben esclaridor.

El projecte de transformació del barri de Vallcarca i els Penitents ha obligat a desallotjar vuit cases i dos edificis durant els últims dos mesos. També hi ha comerços afectats i els que es queden han de suportar les obres de reurbanització de l'avinguda de Vallcarca que completen la transformació.

http://www.btvnoticies.cat/2010/06/23/la-transformacio-de-vallcarca-omple-el-barri-denderrocs/#None

QUINS WEBS ! - El camí català de Sant jaume

http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/rutes/elcamidesantjaume/index.html

En aquest número de la revista us volem apropar a un dels  projectes que, des de l’Administració, s’estan duent a terme per integrar les rutes històriques que travessen el país, en la gran xarxa europea de rutes culturals. I és que no s’acaba el món en els “GR” tan apreciats per caminants i ciclistes d’arreu...

El camí de Sant Jaume és mil·lenari. Començà a seguir-se en plena edat mitjana, del 814 ençà, data del “descobriment” del sepulcre de l’apòstol Santiago, a qui s’atribueix la cristianització de la Hispània romana.

Alguns el consideren el primer gran itinerari turístic europeu. Molt recorregut en l’edat mitjana caigué després una mica en l’oblit. Ara, però, viu una intensa revifalla, sobretot del 1.993 ençà, amb una gran promoció del govern gallec amb motiu de l’Any Compostel·là. El pelegrí modern el fa a peu, en bici,a cavall o en patins. Molts són els que en recorren una part, d’altres el van fent parcialment, any rere any...

En aquesta pàgina web que us presentem trobareu una àmplia informació sobre l’itinerari català, que es pretén potenciar, la seva senyalització, la seva simbologia, la credencial de pelegrí, una acurada proposta d’etapes i un bon munt de consells pràctics (documents, roba, farmaciola, possibles allotjaments...) si, per ventura, esdeveniu properament un dels milers de moderns pelegrins que el recorren...

IMATGES DE LA CALÇOTADA

El dia 7 de març de 2.010 vam celebrar una nova calçotada al barri.
Un dia fred, com l'hivern atípic que hem viscut a la ciutat Comtal, però ple de bones sensacions i de caliu humà. Ple de bons moments.
Us deixem unes imatges per al record... Només heu de clicar l'enllaç inferior...
http://picasaweb.google.com/gracianord/Calcotada2010?feat=directlink
Fins ben aviat...

Pobres nòmines

Per en Josep Montmany

L'Ajuntament de Barcelona conscient de les dificultats econòmiques que estem travessant més d'un i més de dos, decidit a posar-hi remei, si més no a una part del problema ha intentat millorar el sou a uns càrrecs municipals. Com que a tots no podia ser han triat només els alts càrrecs. L'alçada, ves per on, depèn de les responsabilitats que té el lloc i de lo a prop que s'estigui d'allà on si couen les coses de veritat.

Aquesta bona gent dels càrrecs alts es veu que, amb sous de 168.000 euros a l'any, no al mes no, a l'any, no siguem exagerats, es veu deia que no hi arriben, no a dalt de tot sinó a final de mes. Pels que sou més de lletres 14.000 euros cada mesada, prorratejo les pagues extres i parlo del brut, sense dietes ni dinars, ni sopars i d'altres actes on hi van sense pagar.

Conscients de les dificultats que una pobra família ha de suportar amb uns ingressos tan minsos els companys i amics de tots del PSC i d'ICV, volien augmentar aquests sous.
Els amics de l'oposició CiU, PP i ERC han votat en contra, pel bé de tots, i la cosa sembla que no es podrà fer.

Cada cop veig més clars els Jocs Olímpics d'Hivern, es tractarà sens dubte de congelar-ho tot perquè sigui el més glaçat i esquiable possible. De ben segur que aquesta gent de la cosa municipal el que volien era congelar els sous d'uns quants per tal que l'efecte congelació s'estengui i així trobar un equilibri olímpic d'aquells que fan enveja.

Vallcarca és una de les zones que toca muntanya de Barcelona, com Aspen a Colorado però a uns centenars escassos de metres per sobre del nivell del mar.

Des d'aquí oferim a la ciutat un entorn agradable i muntanyenc per fer slalom gegant, no amb els diners per arribar a final de mes, sinó amb els esquis per ser els primers a la meta.

Parlant de córrer relliscar i arribar a la meta, quina és la meta que tenim els ciutadans de Barcelona? a part de fer el somni col·lectiu dels Jocs d'Hivern?

Si hi ha algú que encara no nota l'alegria, l'adhesió i el rebombori que ha fet una decisió tan guai deu de viure a un altre món, potser el món del sous anuals de sis dígits o a un altre encara més llunyà.

L'Editorial del nº 33, per en Josep Montmany, President

EDITORIAL


Com podeu llegir en la nostra portada hem passat comptes, recordat compromisos, rellegit diaris, memoritzat trobades i promeses i resulta que NO, que topem massa sovint amb el sí de les paraules i el NO dels fets.

El primer NO: Se’ns diu que la bocana Nord de l’estació de Lesseps està perforada, és a dir, que sota terra hi ha un túnel que permetria fer-la però no està feta. Caminar una mica més avall per accedir al metro no costa tant és cert, obrir un passadís subterrani que ja existeix a cel obert potser tampoc, ves a saber.

El segon NO: Era el 2010 quan havia d’estar acabada l’urbanització de tot el projecte de Vallcarca. Es va dir per part de L’Ajuntament que seria així. Fa uns dies s’ha col·locat la primera pedra per edificar un complex a on hi havia el Saló Cibeles, nova adreça pel CAP de Pare Claret, llar per gent gran i places de pàrquing. Què s’acabarà primer Vallcarca o l’obra de Còrsega o la Sagrada Família?. S’admeten apostes, sense diners és clar.

El tercer NO: El carrer Ballester està sense voreres, més ben dit segueix estan sense voreres, si un va i l’altre be per la mateixa acera, si us plau no rieu, la mateixa acera dic, un dels dos ha de baixar a l’asfalt. Terra de cotxes i de possibles accidents. Però no cridem al mal temps, que si a sobre plou amb els paraigües a la mà han de baixar els dos a l’asfalt i és pitjor.

Tot això és el que en diem la cultura del NO. Després des de les institucions municipals es capgiren les coses i sembla que sigui el veïnat el que sempre està en contra de tot.


Ai ai ai …

Nou embrió associatiu a Gràcia

Font: l'Independent de Gràcia

El reviscolament de les associacions de veïns a Gràcia, amb la reactivació de nuclis com l’antiga AV Mas Falcó o els Amics del Park Güell, és un fet que s’amplia dia rere dia. Ara nou entitats de Gràcia han decidit sumar forces per constituir-se a curt termini com a coordinadora veïnal. La iniciativa, que només compta amb precedents puntuals al llarg de la història i per a fets concrets com la reforma de Lesseps, l’Artesà o la via 0, ja ha començat a caminar. Les entitats implicades són l’Associació de Veïns de la Travessera de Dalt, l’Associació de Veïns i Comerciants de Lesseps, l’Associació de Veïns de Gràcia Nord-Vallcarca, la comissió de festes del carrer Mozart, l’Associació de Comerciants de Vallcarca i Rodalies, l’Associació de Veïns i Comerciants de la Salut, l’Associació de Veïns i Amics del Putxet, l’Associació de Veïns i Veïnes de la Ronda General Mitre i l’entitat gastronòmica El Cargol Graciós.
La iniciativa, tal com explica un dels pares de la idea, el president de l’AV Gràcia Nord-Vallcarca. Josep Montmany, va nèixer de la manera més casual pocs dies abans de la celebració de la castanyada a tres punts diferents de la Vila i la conclusió entre dues de les entitats que impulsen la coordinadora, Gràcia Nord-Vallcarca i Mozart, va ser la futura celebració d’una única castanyada popular de Gràcia per a l’any que ve.
D’aquella conversa i de successius contactes amb altres associacions va sorgir la convocatòria el passat 26 de novembre d’una primera reunió a la biblioteca Jaume Fuster, on ja es van aplegar les vuit entitats amb la ferma voluntat de constituir-se a curt termini com a coordinadora de veïns de Gràcia.
La pluja d’idees d’aquella reunió, segons fonts coneixedores dels continguts que es van tractar, va incloure ja les diverses problemàtiques de cada territori, des del Park Güell fins a les estacions de la Línia 9 del metro, i la necessitat d’unir forces per assolir respostes més efectives des de l’administració. “Vam tractar temes que ens afecten a tots, molt encarats a la defensa de l’espai públic”, apunta Montmany a l’hora de ser interpel·lat per aquest setmanari sobre la reunió.

Recull de premsa: La tortuga, nova Junta de l'AAVV

L’ Associació de Veïns Gràcia – Nord Vallcarca comunica, que en Assemblea Ordinària realitzada ahir dia 28 de Setembre de 2009 a les 19:30, a l’Espai de la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia, ha decidit el canvi de la seva Junta Directiva.
La Junta sortint presidida per Roser Avilés deixa pas a la nova Junta composta en la Presidència pel Sr. Josep Montmany, la Tresoreria per la Sra. Irene Güell i la Secretaria per la Sra. Núria Iglesias. L’Assemblea ha aprovat el canvi sense cap oposició.

L’anterior Junta s’ha acomiadat de l’Assemblea amb unes paraules de la seva Presidenta la Sra. Roser Avilés. Ha recordat temes i gestions en que han treballat durant aquests darrers anys: Clínica Quirón, Rambla, Plaça Lesseps, sortida metro banda nord de Plaça Lesseps,…. Ha tingut paraules d’agraïment per tots aquells que l’han ajudat i li han donat suport al llarg d’aquest temps, i ha dit que renunciaven a continuar en el càrrec, perqué consideraven que havia arribat el moment de fer un canvi en la direcció, per donar pas a gent nova, amb noves idees. A continuació la Tresorera la Sra. Carme Hernández ha presentat el darrer balanç econòmic de la Junta, tancant així l’exercici.
La nova Junta en veu del seu President Sr. Josep Montmany ha proposat donar un gir cap a la modernitat incorporant entre d’altres la utilització de les noves tecnologies per fomentar la participació entre els seus associats via internet, web, així com la projecció i millora de la nostra revista.
S’ha compromès també a ser una Junta activa en benefici del bon funcionament del barri, a potenciar les relacions amb altres entitats i associacions amb convenis de col•laboració, i aconseguir també un sentiment d’orgull i ganes de pertinença a l’Associació a través d’actes i projectes de carácter social d’interès pel barri. Aquesta vol ser una Junta reivindicativa en tot allò que sigui necessari i de justícia pel barri, no oblidant mai l’herència que ha deixat, la gran labor feta per la anterior Junta.

Acord amb l'Europa, en la web d'aquest equip

Abans de l'inici del partit Europa - Premià, la sala de premsa del Nou Sardenya va acollir l'acte de signatura de l'acord de col·laboració entre el Club Esportiu Europa i l'Associació de Veïns de Gràcia Nord - Vallcarca. Totes dues entitats treballaran en la promoció conjunta des d'aquest moment. Els representants de l'Associació van ser a la llotja durant el partit.

Amb el president del club, Guillaume de Bode, el responsable directiu de relacions institucionals, Carles Anguela, i el president de l'Associació Gràcia Nord - Vallcarca, Josep Montmany com a caps visibles de la representació, es va signar el conveni de col·laboració entre totes dues entitats. La intenció de l'acord és realitzar un tracte que impliqui les dues entitats en la promoció i difusió de les seves activitats que siguin d’interès comú i públic en l’àmbit territorial de la seva implantació. 

Per la seva banda, l'Europa oferirà un 10% de descompte en el seu abonament per a tots els veïns de Gràcia Nord-Vallcarca que vulguin fer-se socis del club. Així mateix, ceeuropa.cat enllaçarà amb les activitats de l'Associació, un fet que serà recíproc. La durada del conveni és renovable automàticament cada any. 

Entrevistem en Jordi Melgarejo, President de la Federació de Colles de sant Medit

“Diuen els fets que Sant Medir era un pagès que viva al voltant d’on avui hi ha l’ermita en el seu honor ... i que va morir martiritzat per dir la veritat.”

Així comença la pàgina web de la Federació de Colles de Sant Medir, i així encetem una nova secció, que dedicarem a les entitats gracienques que basen la seva activitat i la seva raó de ser en la promoció de la nostra cultura i les nostres tradicions.

Al carrer de la Granja número 6, hi ha la seu de la Federació de Colles de Sant Medir i el seu president, en Jordi Melgarejo ens explica que és això de Sant Medir.

D’on ve la tradició ?

-         De les antigues romeries que els pagesos feien a les ermites. La primera colla documentada és la del pastisser Josep Vidal, l’Antiga, que té 150 anys.

Quan neix la Federació ?

-         Es va fer un primer intent l’any 1926 que no va funcionar. El 1951, amb unes 15 colles es creava oficialment la Federació, amb l’objectiu d’aconseguir més fermesa en el romiatge..  

Més informació, ben aviat, a la nostra revista de paper...

ENTREVISTA AMB EN CASAS

HEM ASSISTIT

El pasado día 1-2-2009, las AA.VV. de Plaza de Lesseps, Gracia Nord-Vallcarca, Travesera de Dalt y General Mitre, tuvimos una reunión informativa con el Sr. Xavier Casas (Presidente de Gestió d’Infraestructures, S.A. –GISA-) y con la Sra. Carmen Deulofeu (Técnico Principal de GISA) con objeto de ser informados sobre el momento actual de las obras de la Línea 9 de Metro y los plazos de ejecución de las mismas en los puntos del trayecto que nos afectan.

En dicha reunión se nos informó con todo detalle de las medidas que se están tomando para que el oradado que efectúa la tuneladora goce de todas las garantías de seguridad.

Lo más esencial de dicha información es lo siguiente:

Todos los procedimientos están reglados y enfocados al criterio de daño despreciable o “daños cero”, sobrepasando, incluso, las estrictas normas que sobre este tipo de obras exige la Comunidad Europea.

Así, se lleva a cabo un PROCESO DE AUSCULTACIÓN (en el túnel, en la superficie, etc.) que se desdobla en una auscultación superficial (puntos de nivelación, prisma en edificios y clinómetros) y otra auscultación subterránea (inclinómetros, extensómetros y piezómetros) y un PROCESO DE INSPECCIÓN E INVENTARIO DE EDIFICIOS Y DE INFRAESTRUCTURAS SUBTERRÁNEAS. Todo ello, tanto de edificios con patologías (estructurales, de elementos comunes e, incluso, dentro de los pisos -si se les deja entrar para realizar dicha inspección-) como de edificios sin previa patología detectada pero que, por su distancia a los pozos, pudieran ser afectados.

Dicha inspección es realizada por empresas especializadas y levantando acta de lo inspeccionado; equivale, por tanto, a una radiografía del momento inmediato anterior a la actuación de la tuneladora.

Ambos procesos implican la proyección vertical y lateral hasta determinada distancia, en función de las características del terreno, de la zona, del tipo de edificación, etc. y, siempre que las indicaciones registradas así lo indiquen, se toman las medidas requeridas inmediatamente.

El ritmo actual de las obras indica que, muy aproximadamente, el túnel llegará a Lesseps hacia finales de este año y a la calle Mandri hacia finales de 2011. En este avance, hay que considerar que, cada cierto tiempo, hay que parar en el tunelado para que entren personas para investigar y reparar posibles “cosas”.

La exploración exterior (prisma) de edificios se realiza mediante la toma de 48 lecturas diarias y desde distintos puntos estratégicos, las cuales pueden detectar variaciones de pocos milímetros. Toda esta información se recoge en ordenadores que, posteriormente, es “tratada” para enfocarla hacia el objetivo de “daños cero”. Es decir, son “muchos ojos” mirando las mismas medidas o parámetros.

En definitiva, se trata de garantizar que la realización de esta obra, de gran envergadura, no tenga ninguna modificación significativa en el terreno y/o los edificios.

Indudablemente se trata de una obra difícil y complicada, pero sin una pizca de improvisación. Y nos comentan que, por supuesto, no hay ocultación alguna tanto de la complejidad de las previsiones como de las mediciones. Cualquier ciudadano puede acceder a toda la información al respecto en los Puntos de Información establecidos, en las casetas de “Comunicación ciudadana”, en la página de bcn.cat de Internet, etc.

Actualmente hay 34 km de túnel efectuado, o sea, el 80% del total a realizar con tuneladora.

Indudablemente, resultó una reunión muy provechosa en la que la actitud y seriedad de los ponentes, sumado a la prolija información transmitida, contribuyó a ese clima de credibilidad -por su parte- que siempre debería presidir este tipo de reuniones, y de afán de colaboración por la nuestra. Reciba, pues, la Dirección de GISA, desde esta Asociación, nuestro agradecimiento con la esperanza de que no sea ésta una ocasión aislada in tempore. 

Irene Güell y Manuel Toribio

CALÇOTADA: 7 de març

L'INSOMNI

Per Mireia Bargalló

Dormir es molt important, ens passem 1/ 3 part de la nostre vida dormin. Que es el son? Es un estat fisiològic actiu , comú a tot el regne animal, durant el qual es produeixen canvis en les funcions corporals i en les activitats mentals necessaris per el manteniment físic i psíquic de les persones. Dormim per estar desperts!.

Ens passem 1/3 part de la nostra vida dormin, que equival a uns 30 anys . La manca d´ hores de son te un gran impacta socioeconòmic cada any es produeixen milions d’accidents de cotxe degut al son. Desastres com el de Chernobyl o el Challenger estan oficialment atribuïts a errors humans motivats per somnolència i fatiga.

Més informació, ben aviat, a la revista de paper

El camino al infierno

Per Juan Lucas Pons

Es posible que muchos de ustedes estén convencidos que el mundo sería mejor si no existiesen los escorpiones. Estos animales, arañas gigantes, depredadores solitarios que inyectan veneno mortífero a sus victimas no suelen gozar de mucha simpatía y parece una idea razonable pensar que la tierra se hermosearía (y desde luego sería mucho más segura) si desaparecieran. ¿Y qué me dicen de los mosquitos? Insectos nada sociables que nos transmiten muchas enfermedades (entre ellas la malaria, la que más personas mata) y resultan francamente enojosos ¿No sería deseable podernos deshacer de ellos? ¿No sería la vida mucho más agradable y salutífera?. Y, ya puestos, ¿no sería magnífico si no existieran las malas hierbas que invaden y ahogan las tierras fértiles?. ¿Ni las catástrofes que asolan el planeta? Pero lo que de verdad sería estupendo es que no existiera la maldad en el mundo, ni el sufrimiento, ni la desgracia, ni…, ni…, ni…
Vamos a ver, ¿quién no anhela un mundo perfecto? ¿Quién no ha pensado que basta con eliminar todo lo desagradable y nocivo que existe en la naturaleza para alcanzar la felicidad? Que levante la mano quien no se ha sentido henchido de los más excelsos deseos, quien no se ha elevado en sus aspiraciones por encima de la dolorosa y cruel realidad, quien no ha visionado extasiado un futuro ideal. Y que levante la otra mano quien no tiene hecha una lista de todos los males que borraría de la superficie de la tierra y del interior del corazón de los seres humanos para embellecer y mejorar la existencia. Ciertamente no hay nada malsano en fantasear o en imaginarse un estado de las cosas corregido y superior pero ocurre que muchas veces éste hambre de perfección acaba resultando el más nefasto de los deseos. Si quieren saber cuales son los riesgos de nuestros más sublimes impulsos de perfección bajen las manos y sigan leyendo (...)

Més informació, ben aviat, al Gràcia-Nord Vallcarca de paper

El per què del nom dels nostres carrers...

Josep Riera

CARRER DE BOLÍVAR

Al nostre barri hi ha el carrer Bolívar que puja entre l’Av. de Vallcarca i l’Av. de la República Argentina i va des del carrer de Ballester fins que s’ajunta amb l’Av. de la R. Argentina. El nom del carrer es el del senyor Simón Bolívar, nascut a Caracas, fill d’una noble família espanyola. S’educa a Madrid, visita Paris entre 1801 i 1803, moments en que França vivia els canvis produïts per la Revolució Francesa.

Va tornar a Veneçuela passant pels Estats Units i s’hi va aturar uns quants mesos, entre 1806 i 1807. Feia poc que Estats Units havia aconseguit la seva independència.

Del 1810 ençà, està identificat amb el moviment a favor de la independència del seu país. Amb el càrrec de Tinent Coronel de l’Exèrcit Revolucionari, visita Anglaterra en missió diplomàtica per gestionar el recolzament britànic. Els anglesos encantats, això perjudicava Espanya.
El 5 de juliol de 1811 el Congres Veneçolà declara la independència, el que comporta una llarga lluita amb Espanya (...)

Més informació, ben aviat, al Gràcia-Nord Vallcarca de paper

QUINS WEBS CAP DE SETMANA- Vias Verdes

Per l'August Lorente, veí de Gràcia i cicloturista ocasional

És una pàgina web del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, en castellà, prou reeixida i completa.
Ens presenta de manera fàcil, amb uns menús laterals i ben estructurats, tota la informació bàsica que fa referència a aquest nou atractiu turístic, repartit per tot l’Estat, que són les vies verdes.
Les Vies Verdes són itineraris turístics per a ciclistes, patinadors, cavallers i senderistes, que han aprofitat antics recorreguts ferroviaris, bàsicament d’ús miner o industrial, que ja no s’utilitzaven i que s’han rehabilitat i condicionat, del 1.993 ençà, per al gaudi dels ciutadans.
Aquesta pàgina té un disseny convencional, agradable d’utilitzar, si bé no és una web trencadora d’última generació, li he trobat a faltar alguns detalls com el vídeo, el flash...
Anem a pams. Hi trobarem sense cap complicacions des d’itineraris proposats, un eficaç buscador (amb criteris com Comunitat autònoma o província), perfils de la sortida, un senzill mapa, consells a tenir en compte, enllaços interessants (llocs on dinar, dormir, allò que cal visitar...), la possibilitat de subscriure’s a un butlletí mensual, un joc virtual per als menuts de la casa, promocions per animar a fer-se’n usuari com el Passaport...
Més que fomentar la visita a aquesta pàgina web, des d’ací el que volem animar-vos és a conèixer, si encara no ho heu fet, alguna de les vies verdes catalanes. És una experiència única i que no sol deixar indiferent ningú. Ideal per un cap de setmana o petit pont...
A prop de casa tenim les següents: la del carrilet, des d’Olot a Sant Feliu de Guíxols passant por Anglès, Girona, Cassà i Llagostera; la via Verda de la Terra Alta de Tortosa a Alcañiz (Terol) passant per Horta de Sant Joan o la Via Verda del Ferro a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.
Recórrer una via verda en bici o a peu és com aturar el temps. És fer turisme a pas lent. Si se sap combinar amb una bona estada turística i gastronòmica pel territori que visitem... de ben segur que repetireu...
Com sempre un però, l’estat de conservació de les vies. Una de les assignatures pendents...
Com sempre, abans d’acabar, comentar que hi ha altres webs algunes oficioses sobre el tema que convindria visitar. També hi ha varis llibres publicats que convindria tenir en compte. I un seguit de programes, molt bo, de TVE-2 molt recomanable..

La línia 9 del metro i l'entrada "nord" tan sospirada!

Us adjuntem un enllaç, una mica antic, de la Generalitat en que s'expliquen molt detalladament i clara les obres que es van fent de la Línia 9 i en especial la que ens afecta més d'a prop, la de Lesseps...
També adjuntem un antic estudi , en format .pdf, que avala la construcció d'un tercer accés, davant de la biblioteca, a la futura estació de metro d'aquesta línia 9, cosa llargament reclamada des d'aquesta Associació.
Com acabarà la cosa?

L'estació de Vallcarca al Viquipèdia

Us enllacem al Wikipèdia.
Des d'ací podreu fer un "link" a la informació del barri de Vallcarca i Penitents.
Creiem modestament que val dedicar-hi uns instant d'agradable lectura...

Com a mínim, a Internet, de vegades trobes curiositats, oi?

La nova revista ja és aquí

Comencem a escalfar motors per tirar endavant la nostra revista.

És un moment d'un cert impàs.
Ens agradaria assegurar-ne una difusió més regular en el temps i amb major freqüència (ens agradaria una cadència bimensual), amb nous col·laboradors....
També la voldríem obrir a l'entorn gracienc més immediat.
Tot això no es pot improvitzar.

Hi treballem per millorar, d'això no cal que en dubteu.

Ens cal, però, la col·laboració de tothom.
Tu ens pots ajudar?
No dubtis a fer-ho.

Nova coordinadora d'entitats

Us adjuntem l'enllaç de l'article aparegut en l'Independent (en la seva versió a la xarxa) sobre el procés de gènesi de la futura coordinadora de veïns de Gràcia, sota l'impuls del nostre President, en Josep Montmany.

Coses del correu

Sovint, quan entrem a Internet, ens emportem una sorpresa.
Massa sovint no és del tot agradable.
Llavors és quan reflexiones sobre la vida moderna, els avenços tecnològics, la facilitat i la immediatesa de la xarxa, la caiguda de valors, de formes, la manca d'educació...
Aquesta és una escudella barrejada, formada per massa elements. Potser convindria disseccionar-la més, analitzar-ne cadascun per separat. Però això ja ho farem un altre dia.
Alguns, aprofitant-se de tot plegat, en especial de l'anonimat que la xarxa ofereix, escriuen i envien autèntics disbarats, disbauxes lingüístiques, però també de contingut, que molt poc tenen a veure amb la polidesa necessària en tota societat civilitzada i que es pretén democràtica. Democràcia de la que ells, curiosament, en fan gala i senyera.
En la seva direcció és clar.!

Us en mantindrem informats

Després dels Nadals

Tothom torna del Nadal ben cofoi.
Els Reis han desvetllat el màgic que tots portem dins, han omplert d'il·lusió l'imaginari dels infants...
Els adults fem bons propòsits per l'any que s'enceta, que si aniré al gimnàs, que si estudiaré anglès, que si deixaré de fumar...
Ves per on, nosaltres, els de l'Associació voldríem fer bimensual la nostra revista que, fins ara ha tingut una cadència més aviat escadussera i fugidissa...
Esperem aconseguir-ho, amb la real implicació de tots i totes.

Que aquests desitjos no només siguin això!
Feliç 2.010 a tots...