divendres, 19 d’octubre del 2012

Park Güell de peatge

Us enllacem amb el reportatge, portada avui de l'Iindependent, en el seu número 455, a càrrec de n'Albert Balanzà.

Creiem que una lectura d'aquest reportatge és interessant a tots els graciencs.
Les dades de nº de visitant i de possibles ingressos si s'acaba aplicant un peatge que, na maite fandos, diu no tenir encara definit del tot, no deixaran ningú indiferent.
Imatge cortesia de   http://fotopopular.com/smf2/index.php?topic=71784.0

Tot plegat un repte i una llàstima, viure-hi a prop i no poder-ne gaudir amb la "tranquil·litat" necessària, tanta és la pressió turística d'aquest entorn...
A la pàgina web d'aquesta publicació podreu votar sobre quina és la vostra opinió sobre el reduir el nº actual de visitants (abaixant la recaptació) o mantenir-lo en els 25.000 actuals (amb puntes de fins a 30 mil).

Biciutat (2)



Sortides des de Vallcarca
Rodejant l’urbs, 2...
Per l'August Lorente, ciclista amateur
 
Ferm: asfalt, camí
Durada: 1:57:00 hores, a un ritme mitjà (16 km/h)
Distància: 30,17 km
Desnivell: 400 metres aprox.
Dificultat: senzilla - mitjana. Alguns trams, especialment els primers quilòmetres, es fan sense carril bici, compartint calçada amb els cotxes. Es busquen carrers amb carril bici, carrers tancats al trànsit o amb poc volum de circulació.



Sortirem des de la Plaça de Lesseps (I), enfilarem per General Mitre, intentant aprofitar les àmplies voreres que s’hi ha fet darrerament, sempre que sigui possible fins a la plaça de Prat de la Riba, on agafarem tot Manuel Girona, rodejarem el Palau de Pedralbes pel seu vessant nord, pel carril bici passem davant de la UPC i de la Caserna del Bruc on baixarem una travessia, passarem la Diagonal, agafarem a l’esquerra el carrer de la Torre Melina que ens durà davant de l’hotel Joan Carles I. Al fon, altre cop a l’esquerra baixarem per l’av. d’Albert Bastardas i entrarem a l’Hospitalet.

Seguirem en direcció mar, recte avall, girant lleugerament a l’esquerra (passarem diferents rotondes, davant de Correus, del mercat) en direcció al Polígon Gornal. Haurem de travessar per sota la via del tren (foto) i allí girarem a la dreta, seguint tot recte fins al fons (800 metres).
El nostre objectiu és sortir a  la Gran Via davant de l’Ikea (foto). Enfilarem la Gran Via direcció BCN, passant davant la Ciutat de la Justícia fins a la Plaça Espanya.
Girarem a la dreta per pujar a Montjuïc, passant pel Poble Espanyol i l’estadi Olímpic Lluís Companys [...]
L'article complet, ben aviat, a l'edició en paper




Què paguem pels medicaments?



Per en Carles Gironella
Farmàcia Ferrer 
Aquests últims mesos, quan anem a la farmàcia ens trobem que se’ns cobra cada vegada més pels medicaments de la Seguretat Social. Amb aquest article intentarem explicar què ha de pagar cadascú quan ve a la farmàcia amb una recepta del CatSalut.
A partir del més de juny, es va començar a cobrar la taxa de l’euro per cada medicament amb recepta de la Seguretat Social amb un preu superior a 1,67 €.
El més de juliol, es van canviar les aportacions que paga cada usuari pels medicaments amb recepta del CATSALUT. El més significatiu del canvi és que la majoria de pensionistes ara paguen un 10% pels medicaments. A Catalunya, aquesta aportació s’ha anat acumulant i és a partir d’octubre que es comença a cobrar.
A partir del setembre, la Seguretat Social ha deixat de finançar més de 400 medicaments i, per tant, els usuaris que els necessitin n’han de pagar l’import sencer [...]

L'article sencer, ben aviat, a la nostra revista en paper

Destripando sueños

Juan Lucas Pons Lalaguna
                                                                                                                          Médico



     
No tengo ninguna duda de que todos ustedes se han sentido admirados más de una vez del producto de nuestra asombrosa actividad onírica. ¿Quién de ustedes no ha experimentado maravilla, desasosiego o extrañeza tras despertarse de un sueño? ¿Quién de ustedes no se ha sentido espectador fascinado por ese increíble espectáculo de nuestros ensueños? ¿Quién de ustedes no se ha preguntado por el sentido de esta misteriosa función mental? ¿Se trata de mensajes de nuestro inconsciente? ¿Son nuestros sueños simplemente el resultado de la acción totalmente caótica de nuestra imaginación? ¿Qué utilidad tienen? Cruciales o absurdos lo que es seguro es que todos vivimos cada noche dentro de varios sueños y que interesarse por el contenido de estos episodios, indagar en una explicación verosímil de su significado y apreciar las sensaciones a las que nos inducen puede ofrecernos una información muy valiosa de cómo opera nuestra mente y, por lo tanto, ser un instrumento esencial para conocernos un poco mejor a nosotros mismos, comprender la multiplicidad de nuestra vida anímica y descifrar las huellas que las experiencias sustanciales imprimen en nuestra psique. ¿Se sienten atraídos por la observación y el estudio de sus propios sueños? ¿Les gustaría disponer de algunas pequeñas técnicas para desentrañar el valor de sus visiones nocturnas? Pues no se me queden dormidos y sigan leyendo.

     De entrada hemos de señalar que los procesos mentales que denominamos sueños se caracterizan por una profusión de imágenes sensoriales que no proceden de la realidad sino de nuestro recuerdo (técnicamente se denominan alucinaciones), que estas imágenes fluyen en nuestra mente según una lógica muy particular (discurren por medio de asociaciones dentro de una narrativa completamente delirante), que se hallan acompañadas de estados emocionales intensos (las vivencias afectivas están tan exacerbadas que pueden llegar incluso a interrumpir el sueño de golpe), que mientras estamos sumergidos en ellas perdemos nuestra facultad critica (la capacidad de reflexionar sobre lo que acontece está totalmente desactivada), que carecemos del más mínimo control sobre el contenido de esta marea de imágenes (somos simples observadores de la escena sin que podamos dirigir la función) y que la memoria de esta actividad onírica es evanescente y tiende a desaparecer en cuanto nos despertamos (únicamente podemos recordar un sueño si previamente hemos salido de él). Una vez tenemos presente las propiedades psíquicas de nuestra actividad nocturna vamos a ver como podemos capturar los ensueños que genera nuestra mente [...]
 Text complet, ben aviat, a l'edició en paper de la nostra revista

V24 LA VOLTA AL MÓN EN 24 HORES




V24 LA VOLTA AL MÓN EN 24 HORES - Per en Josep Riera
I ara! com es fa això?

   Tenint en compte que la línia que va dels Pols Nord a Sud és l’eix de la rotació del nostre Planeta, podem dir sense por a equivocar-nos que un home assegut en una cadira al mig del Pol Nord (llevat de la temperatura, les tempestes de neu i els ossos polars) estant quiet dóna una volta sobre sí mateix en 24 hores. En canvi un altre home (o si voleu una joveneta equatoriana) asseguda en una altra cadira a la ciutat de Quito  (corre sense moure’s) a una velocitat de 1669,8 >< 1,670 km/hora i s’està tan quieta com l’home del Pol Nord, i això com és?

   L’equador de la Terra mesura 40.075.404. Qualsevol punt d’aquesta línia es  trasllada en 24 hores del nostre Planeta per donar la volta en un dia i tornar a trobar-se al mateix lloc on era; per tant mentre l’home del Pol Nord no s’ha mogut la persona de l’Equador viatjava a la velocitat ja anunciada de 1,669.8 km/hora. Aquest és el mateix efecte dels patinadors que van en línia, mentre el del mig quasi no es mou els dels extrems es desplacen en una velocitat notable [...]
Text complet, ben aviat, a l'edició en paper

Benvinguts a una altra nit amb Supertramp!



Benvinguts a una altra nit amb Supertramp!
Xavier Gàllego i Lucas, Mitòman

Digui trenta-tres!, resava l’anunci. I és que aquest és gairebé el nombre d’anys que fa dels moments que tornem a rememorar,  amb el pretext i la immillorable excusa que ens proporciona l’empresa Eagle Video, amb la recent edició en DVD/Blu-Ray d’un concert enregistrat pel grup Supertramp a París, el 1979, dins la seva apoteòsica gira “Breakfast in America”.

Aquesta famosa formació musical que va triomfar sobretot als anys setanta i va entusiasmar a una generació que no havia sentit mai, dins el riquíssim caleidoscopi musical de la seva època,  tan singular fusió de pop-rock simfònic i progressiu, va saber confegir un autèntic  i inconfusible so, el “so Supertramp”, que no ha estat superat en els més de quaranta anys ja de dilatada existència, deixant una estampa indeleble en la seva legió de fans arreu del món, bé siguin els qui esmorzen a Amèrica, bé els que es troben més a prop (vegeu a Internet “the logical web”) i que amb aquesta novetat es troben d’enhorabona.

Ja sabem que la nostàlgia de millors temps passats sempre ha venut (algunes coses mai no canvien) en èpoques de crisi (quina crisi?), però els seguidors tenen ara l’oportunitat  (a banda d’escoltar) de veure i reviure –com una pel·lícula a càmera lenta- l’experiència parisenca del 79, autèntic zenit musical dels espectacles del grup, amb la seva formació estel·lar: Rick Davies, Roger Hodgson, John Anthony Helliwell, Dougie Thompson i Bob C. Benberg., amb aquella posada en escena que avui semblaria carrinclona i que llavors fascinava, aquells teclats que semblaven de joguina, però la màgia creativa dels quals  de ben segur els més sofisticats ginys informàtics  d’avui serien incapaços d’imitar, per molt que hom disposés de tot el temps del món i es trobés en els moments més tranquils per intentar-ho [...]
El text complet d'aquest article, ben aviat, a l'edició en paper.

Hem assistit a...



Per na Irene Güell
 
El dia 6 de setembre, a les 19 hores, vam assistir al pregó de lesFestes dels barris del Nord, a la plaça del Metro de Vallcarca.
Els pregoners van ser la senyora directora de l'escola Farigola i un jubilat anònim de l'Editorial Bruguera.
 
A continuació i en local d'entitats es va inaugurar una exposició de fotos i pòsters sobre els 25 anys de Festa Major dels barris del Nord. Durant l'acte es feu entrega al Conseller d'Urbanisme de Vallcarca, el senyor Jordi Tendero, de la nostra proposta d'arranjament del solar que antigament ocupà la Casita Blanca, que sembla que podrà entrar en els pressupostos del proper exercici.

El deu de setembre vam assistir, a les 20 hores, a l'acte institucional de la Diada que tingué lloc davant del monòlit de Pompeu fabra a la part alta de la Plaça de Lesseps, amb la participació de les entitats històriques de Gràcia, representants del Districte i molts veïns i veïnes.
Va ser una acte molt emotiu.

L'Editorial de la nostra revista



De nou i finalitzades les vacances, ens fem uns nous propòsits i ens diem aquest any sí…
Sí que ho faré, i ens plantegem una redistribució del nostre temps.
Sobre el treball i els seus horaris poc hi ha que dir.
Però el que si és important és distribuir el nostre temps de lleure i intentar esgarrapar algun temps addicional per fer activitats que ens ajudin a relaxar-nos i a reduir l’estrès que patim.
Però la dura realitat ens supera, com és ja costum, en el desenvolupament del projecte de reforma del barri.
Així, hores d'ara només veiem factible poder arranjar el solar de l'antiga Casita Blanca, encara que sigui de manera provisional. A tal efecte es va fer entrega al Conseller d'urbanisme de Vallcarca, en Jordi Tendero, d'una proposta per a fer-hi una zona de trobada de veïns i veïnes.
La nostra portada d'aquest número és una imatge de l'edifici conegut com El Consolat,  que es troba a sobre del Viaducte de Vallcarca que, des de la societat civil del barri, s'ha reivindicat davant de les autoritats com un espai de cultura on s'hi podrien inserir, a tall d'exemple, una escola de música o el fons bibliogràfic de l'Editorial Bruguera,
Enguany intentarem consolidar des de l'Associació el programa de activitats dirigida a els associats i veïns del barri i que desenvolupa a l’espai d’entitats, a la Av. de Vallcarca 99-101,  i que s'inicià el 2.011. 
Text complet en l'edició a paper

Ple Extraordinari, 18-IX-12



Per en Manuel Toribio
El passat dia 18 de setembre es celebrà un Ple Extraordinari a l’Ajuntament de Gràcia amb l’únic objectiu de presentar, per a la seva aprovació, el PROGRAMA D’ACTUACIÓ DEL DISTRICTE 2012-2015, que s’insereix al Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona.
És ben conegut que el Programa d’Actuació Municipal (PAM), proposat per l’equip de govern i aprovat pel Ple, és un dels instruments del sistema de planificació de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb el Pla d’Inversions Municipal (PIM), el Pla Financer, els Pressupostos Generals del Municipi i el Pla de Tresoreria.
Així mateix, el Programa d’Actuació del Districte (PAD) té per objecte la formulació de l’estat de les necessitats inversores dels Districtes i “en cap cas pot contenir projectes contraris al PAM, al Pla d’Inversions Municipal (PIM) i al Programa Financer”. Se’ns entregà un document amb tot el seu contingut que romandrà ben arxivat a la nostra Associació i, evidentment, a disposició de qui desitgi consultar-lo.
El contingut del PAD ha de recollir les necessitats inversores dels Districtes, la proposta d’actuacions a realitzar en el mandat per cobrir aquestes necessitats i la identificació i priorització dels projectes d’inversió directa en el marc del PAM, PIM i Programa Financer. Com a conseqüència, la proposta d’actuacions d’inversió ha d’estar avalada per la disponibilitat pressupostària i ser coherent amb la planificació global de la ciutat.
A partir d’aquestes premisses, l’exposició del contingut de l’esmentat Programa d’Actuació del Districte va recaure en la Regidora, na Maite Fandos, que va anar detallant, de manera ràpida, aspectes de cadascun dels diferents punts.
Pel que a la nostra Associació i voltants fa referencia, s’especificà que “no podem oblidar l’important repte que hem de regenerar i promocionar als nostres barris; per això es prioritza el donar un nou impuls a tota la gestió derivada del desenvolupament de la Modificació del planejament del PGM del sector Vallcarca-Farigola, impulsant les expropiacions, la construcció d’un edifici per al reallotjament dels afectats i plantejant projectes pels solars buits, i la nova urbanització de la Travessera de Dalt entre Lesseps i el carrer d’Escorial, de la que se’n deriva la construcció de l’aparcament Jardins Menéndez Pelayo, l’enjardinament de la cobertura de l’aparcament i l’inici de les obres d’urbanització”.
En definitiva, el PAD és un conjunt de molt bons i, fins i tot, lloables propòsits que, d’una banda, no dóna cabuda a totes les necessitats del Districte i, de l’altra, ens demana que hem de tenir aquella confiança, massa sovint frustrada, en que totes les actuacions programades puguin arribar a ser una realitat en els terminis fixats. Hom continua amb grans dosis de paciència que esdevé inquietud, alhora que mantenim l’esperança en que, a poc a poc, però sense pausa, arribem algun dia a veure realitzat aquest Projecte que, per al nostre barri, aprovà la Generalitat de Catalunya, ja fa més d’una dècada (a principis de 2.002).
Tot plegat, malgrat l’època de profunda crisi en que estem immersos, cosa que no fa sinó afegir un dels principals obstacles amb que hom topa, l’econòmic, malgrat no ser l’únic.

La nostra revista, ben a prop

La nostra revista ja és a la recta final.
Arriba, aquesta tardor, al seu número 39
Ens omple d'orgull a tots els qui hi col·laborem. Entenem que és un vehicle necessari, alhora que difícil, de comunicació entre els veïns del barri i l'Associació que l'impulsa.
Volem que sigui, com també hop és aquest blog, una eina al servei dels veïns en general i dels associats, en particular.
Sobreviurà en la mesura que tots la fem nostra. Sobreviurà com més viva, dinàmica i participativi aconsegueixi esdevenir.

Durant les properes setmanes, la tindreu a les vostres mans en paper.