Avui, nou de maig, és el Dia d'Europa.
A ciutat, ens n'adonem ja que els autobusos porten la senyera i la bandera europea...
I poca cosa més...
Als
noticiaris només parlem de retallades, de pacte fiscal, de mesures i
contramesures... Ens mirem el melic (aquí i a Madrid) i perdem de vista
la mare Europa, terra comuna de tots i totes...
Sóc, des del anys 80, un europeista convençut.
I la veritat és que costa ser-ho amb la que ens està caient (crisi, retallades, control de Brussel·les).
El sentiment embrionari de la nova Europa, ara ja fa 62 anys, era pur.
Era
el desig de superar d'una per totes les malvestats que les idiologies
radicals i la SegonA Guerra Mundial havien provocat al nostre continent.
En
el decurs d'aquests sis decennis aquest ideologia s'ha anat
contaminant, afeblint, distorsionant i difuminant... fins a gairebé
desaparèixer.
Crec sincerament que és tan vàlida com ho era llavors.
Des d'aquesta senzilla però fervent tribuna la reivindico.
Demano als nostres dirigents que la refundin, que la reorientin o la reinventin.
Ens cal, més que mai, una Europa forta i sòlida, unida i potent, de la que ens en sentim orgullosos.
És
ben cert que, fins ara, ha primat el mercantilisme per sobre del
ciutadà. És veritat que hi ha molts aspectes que millorar o canviar (
caldria minvar el poder dels estats i augmentar el de les regions,
política exterior comuna...).
Però el camí recorregut ha valgut molt la pena. I podem continuar avançant.
A
Cerdanya (on vaig néixer), que d'estar separats i patir-ne les conseqüències, en sabem
com el que més, ho estem fent. Projectes transfronterers com escoles o
hospitals, tractaments de residus o millora de recursos
mediambientals... serien un model a seguir pels estats.
Ho fem i cal seguir-ho fent.
Per tot plegat,
FELIÇ DIA D'EUROPA!
Per l'August Lorente i Tibau
Veí de Gràcia
