Foto (i escrit) denúncia

Senyors dirigents de la ciutat,
els adreço aquestes breus línies per sol·licitar una resposta, si tenen a bé contestar-me, a una senzilla pregunta:
Quan tindrem bicing a Vallcarca?
Què hem fet els ciutadans del nord de Gràcia per no gaudir dels serveis de la resta dels nostres conciutadans?
S'omplen vostès la boca de sostenibilitat, ecologia i ciutat verda, de pacificar el transit (jejejejeje)... De fet, circulant pels nostres carrers ens adonem que cada dia hi ha més cotxes... En fi!

Perquè no ens faciliten també a nosaltres aquest fantàstic recurs, a l'abast de gairebé tothom, de mobilitat neta que, a més a més, va bé a la ciutat en el seu conjunt; és positiva per als seus usuaris, redueix trànsit, contaminació i, fins i tot, estimula el sistema cardiovascular dels ciclistes.
Cert és que a l'altra banda de la plaça de Lesseps n'hi ha un. Però és poca cosa pel potencial nombre d'usuaris.
Fins quan? I això que ens governen els autoanomenats "verds".
L'espera serà tan llarga com la de la reforma del barri? Com en la foto, sempre n'hi ha algun que va a l'inrevés, que se surt de la norma... Com nosaltres....

La història d'un carrer

Per en Josep Riera
Vallcarca. Ara Avinguda de Vallcarca (abans av. Hospital Militar).
De fet començava gairebé el que és avui la Pl, Lesseps, poc més amunt del col·legi Rius i Taulet. El carrer era molt estret, només hi passaven dos cotxes en doble direcció i era marcat per una forta baixada seguida de la pujada corresponent, o sigui en forma de clot. Pujant, a la dreta, hi havia un ball popular anomenat “Las Cañas” perquè era com una immensa barraca de canyes. També era un berenador.

Seguint amunt hi havia algunes torretes i el moment en que s’eixamplava es va construir l’any 1945, a ma esquerra sempre pujant en direcció Tibidabo, el “meublé” anomenat “La Casita Blanca”, que fou tancat el 1971 fins el 1977 que reobrir, després d’una campanya de moralitat. El banquer Josep Jover que era el propietari del mas Llacsali o Jecceli el va vendre a l’exèrcit per edificar l’Hospital Militar, que llavors era al carrer Tallers, i que s’inaugurà el 1945 amb un immens retrat de Franco que, ves per on, ara ja no hi és. De seguida es va veure la necessitat d’asfaltar la nova avinguda.

Per a més informació llegiu el nº 32 de la nostra revista en paper

L'entrevista

Per en Josep Riera
Ara toca entrevistar a un grup de professionals que en un moment o altre són molt necessaris a totes les persones.- Es tracta del grup que composa la Clínica Dental Martí, ben coneguda al barri, amb més de dotze anys de permanència, situada al carrer Mare de Déu del Coll, 37, o sigui aquí mateix. Sota la direcció del Sr. Óscar Martí, la clínica obre les portes a amplis horaris. Alguns dels seus nombrosos clients comenten que sempre han estat molt ben atesos i sobre tot escoltats. Han rebut tant per part del Sr. Óscar com de la resta de professionals un tracte agradable i alegre, amb un alt grau de compromís professional. El Sr. Óscar es natural de Buenos Aires (Argentina) i és un home molt identificat en aquesta terra i ha volgut aprendre a parlar en català per a millor relacionar-se amb els seus clients i amb la gent del barri i agraeix els que l’han ajudat a ensenyar-li la llengua i reforçar a més un vincle d’amistat. ---Li demanem al Sr. Óscar Martí que ens expliqui en que consisteix tenir un consultori d’odontologia i que és la Clínica Dental Martí. ---A la Clínica Dental Martí es tracten totes les especialitats odontològiques (...)

Per més informació, llegiu la nostra revista en paper

ESTAMOS DONDE QUEREMOS ESTAR

Per Juan José Lucas, Metge.

Es innegable que la gente que acude al médico lo hace porque hay algo que no va bien y quiere cambiarlo. Desgraciadamente, sin embargo, no todo el mundo que se presenta en la consulta se percata de que corregir ese algo que no anda correctamente es la responsabilidad del paciente no del médico. Por supuesto el profesional puede ser útil en identificar el elemento que debe modificarse, en sugerir la manera de repararlo y en ofrecer apoyo para supervisar la transformación pero ha de quedar bien estipulado que el cambio siempre está a cargo de quien efectúa la demanda, es de su propia incumbencia. Con todo, no es nada infrecuente encontrarse con personas que delegan o que, directamente, renuncian a su responsabilidad y se presentan como victimas impotentes, incapaces de tomar medidas, de hacer determinaciones y de obrar en consecuencia. Otras, por el contrario, admiten su protagonismo pero se dedican a posponer su responsabilidad y siempre la aplazan para otro día. Por último, hay quien se excusa asegurando que no puede, no tiene ganas o le falta fuerza de voluntad. En cualquier caso nunca hemos de aceptar la invitación de actuar por otro, de dar respuestas en su lugar sino que nuestra tarea será precisamente ayudarle a desempeñar su responsabilidad, a convertirlo en progenitor de sus acciones. Sigan leyendo y descubrirán cómo se logra ejercer la propia responsabilidad y robustecer la voluntad para obrar. Lo primero que hemos de tener claro es que cambiar implica gestar un futuro distinto del presente y que sólo si asumimos nuestra responsabilidad, nuestra autoría, podemos cambiar, que únicamente nuestra voluntad puede alumbrar ese futuro concebido (...)

Per llegir l'article complet, vegeu la nostra revista en paper

LA REGENERACIÓ DE LA POLÍTICA O EL FINAL DE LA DEMOCRÀCIA

Per Joan Lafarga, veí de Gràcia
Em plau molt poder escriure unes ratlles al butlletí de la vostra associació. Sovint hi penso encara que ja comencin a quedar lluny aquells anys de finals dels 90 quan, colze amb colze, defensàvem junts (i ens defensàvem junts) propostes racionals i justes de gestió de l’espai públic. Moltes vegades enmig de la incomprensió de l’Ajuntament. Vosaltres des del nord i alguns altres des de la vila antiga de Gràcia. Però, cal dir-ho, la constància i el sentit comú, s’acaben imposant i allò que avui és no, demà és potser i finalment acaba sent sí.

Els nostres administradors-gestors van canviant però nosaltres sempre hi som (...)

Podeu llegir més a la nostra revista de paper...

L'Editorial del nº 32

EDITORIAL
En el moment en que tingueu aquesta revista a les vostres mans, l’associació de veïns haurà fet un d’aquells canvis que convé fer de tant en tant per tal de renovar actituds, compromisos, responsabilitats i maneres de fer. Per molt que vulguem tots plegats renovar les coses, la nova Junta es fa càrrec i assumeix com a propi l’esperit fundacional: Veïnatge i reivindicació de l’espai públic seran els dos eixos principals sobre els que es mourà l’actuació d’aquest nou equip. Molts dels actuals membres de la Junta sortint repetiran, l’únic que serà irrepetible serà l’empenta, la força, el treball i la dedicació de la Roser Avilés, la fins ara, la nostra Presidenta.

Per a més informació, consulteu la nostra revista en paper.