FOTO DENÚNCIA

Porto unes setmanes que veig un cotxe, sempre el mateix, que estaciona damunt de l'aparcament de motocicletes que hi ha a l'avinguda de Vallcarca, enfront de la popular "casita blanca". Es tracta d'un 4x4 Galloper Exceed, com es veu a la fotografia adjunta. S'hi pot passar llargues estones, estorbant el normal aparcament dels vehicles que hi estan destinats. Mostra clara d'incivisme, el seu propietari/a no té els problemes d'aparcament que ens afecten a la resta de ciutadans, que a més a més, hem de conviure amb la nova zona verda. I tot amb la impunitat de les autoritats pertinents, que passen i repassen per davant sense aturar-s'hi. Patrulles de la Guàrdia Urbana i cotxes de Mossos que el veieu, per què no hi actueu?

El tour davant de casa...

El matí del divendres dia 10 de juliol, pels volts de les 11, s'esdevingué un fet d'aquells "que no passa cada dia", un fet històric, ens visità el Tour de France. El dia abans havia arribat a la ciutat. Inconvenients i molèsties a part, la visita de la serp multicolor francesa és en si una festa, una demostració cívica multitudinària d'alegria i compromís. La ciutadania barcelonina i catalana, durant dos dies, demostrà al món una gran capacitat d'organitazació i també de paciència, alhora que de comnplicitat... Us deixem unes imatges, sempre difícils d'aconseguir per la gran velocitat que els ciclistes imprimeixen als seus vehicles. Si en teniu algunes i les voleu compartir, no dubteu a fer-nos-les arribar al nostre correu.

La reputació dels mestres

Des d’unes breus línies volia agrair, com a profesional de l’ensenyament que sóc, les reflexions que en Jordi Albertí feia en la contraportada del número 305 de l'Independent de Gràcia. Ho vaig fer també en format Carta al Director de l'esmantada publicació.

Qualsevol comentari, sensibilització, campanya que ajudi mestres i professors/es a ser més ben considerats, sempre és ben rebuda, ateses les dificultats que hom trova, massa sovint, en el nostre quefer profesional. Estic d’acord amb ell en que cal prestigiar la figura del mestre/a davant la societat, ja que, malauradament amb freqüència, aquesta reputació, ha estat denostada. Espero de tot cor que la LEC aprobada recentment pel nostre Parlament ajudi a tirar endavant i suposi l’injecció d’esperança, de projecte i, també, de calés, que l’ensenyament d’aquest país necesita per poder donar resposta als reptes d’aquest segle XXI. Que així sigui.