dissabte, 15 de novembre del 2014

Avui parlem amb la Cristina

Per l'August Lorente, veí de Vallcarca

En la línia encetada al darrer número de presentar als lectors i lectores  de la nostra revista persones i entitats lligades a Vallcarca, avui us proposem conèixer na Cristina Augé, una noia que regenta la papereria Alaska, un dels comerços més nous del barri.
És divendres al vespre. Al novembre ja fa estona que fosqueja. Arribo a l’Alaska i només entrar ja em sento com a casa. No sé que té aquesta botiga que aporta bon rotllo només posar-hi els peus. La tenda, petita i coquetona, és força plena. La Cristina, la propietària, amb qui he quedat per parlar està atenent unes clientes. M’espero cinc minutets comptats tot  remenant la selecció de llibres, no molts, però excepcionalment ben seleccionats. Penso que tenen productes de qualitat, escollits amb criteri i que em trobo en una botiga on fàcilment, per exemple, pots triar regals originals i amb encant...
Amb una mirada em fa entendre que és a punt d’acabar. Anem al bar del costat. Ens asseiem a la terrassa; fa fresca però és un capvespre agradable. Això sí, el soroll del trànsit hi ha moments que esdevé un suplici. De reüll es mira la porta d’entrada, ha deixat la seva mare fent els “serveis mínims” [...]

La resta, ben aviat, en l'edició en paper 

dimecres, 12 de novembre del 2014

Coacció afectiva

Pel Josep Riera

   Hi ha gent que anul·la els seus fills/filles.
Moltes vegades són pares molt rígids, molt autoritaris que es pensen que estan en possessió de la veritat  absoluta i que es pensen que els han de dirigir sempre sinó no aniran bé per la vida o potser son mares massa complaents i absorbents que es creuen que estimen molt als seu fills/filles  i en el fons, gairebé sense adonar-se’n, l’únic que pretenen és convertir-los en una propietat. Són seus i de ningú més. Rebutjaran (encara que de vegades ho dissimulin) els gendres o nores (aquests són intrusos, de fora de casa) i també voldran que els seus néts siguin una propietat seva excloent a qui calgui

   Apoderar-se dels seus i convertir-los en una possessió els fa molt de mal. Aquests fills i filles no acostumen a ser persones gaire sociables, tenen pocs amics i només es troben bé amb la seva família. No estan preparats per la vida i sovint s’acaba en separacions matrimonials. Es tracte d’un excés de proteccionisme que en realitat no els permet caminar sols. Sempre els consideren els seus nens/nenes [...]

La resta, ben aviat, a 
la revista en paper...



Hem anat a...

Hemos asistido a…

En el Consell de Barri de junio pasado y el último Plenari del Districte, el día 7-10-2014, no hubo nada significativo para “nuestra causa”. En éste, la Regidora, Sr. Fandos, anunció que el acondicionamiento de nuestros microespacios “Refugi d’Obreres” y “Casita blanca” estaban concluídos, eso sí a falta de algunos pequeños ‘flecos’ y la pintura de la pared que lindaba con la Casita blanca. Ambas cosas, cuando se escribe esta reseña, ya están concluídas; por cierto, la segunda está gustando bastante en el barrio, por lo que felicitamos a los autores.
De los microespacios no podemos decir lo mismo y, como lo hecho, hecho está, procuraremos ir mejorándolo poco a poco. Os comunicamos que a finales de este mes de noviembre tendremos una reunión con el Distrito para dar estas obras por terminadas, momento en que plantearemos algunos otros ‘flecos’ que consideramos son necesarios para “redondear la obra”. Os tendremos informados.

                                               --------------------

Desde la edición de nuestra última Revista ha habido dos reuniones de la “Mesa de diálogo para la pacificación del barrio de Vallcarca”, en julio y a primeros de noviembre. En ellas, como ya es conocido, se tratan básicamente dos temas: LA PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA DE NUESTRO BARRIO  y  LAS FIESTAS POPULARES EN EL MISMO.

En ambas reuniones se ha manifestado la dificultad de entendimiento entre dos posturas, no enfrentadas pero sí poco flexibles a la hora de condescender sobre posiciones relacionadas con el civismo, la cultura, la actividad de un barrio, etc. en beneficio de la convivencia de todos. Sobre todo en uno de los dos principales puntos que suelen tratarse: las fiestas en el barrio (en lo referido a número de ellas, ubicación y duración de las mismas y molestias que generan -música por encima de los decibelios permitidos y desperfectos o consecuencias posteriores-), las cuales deben tener autorización del Distrito [...]

PEL MANEL TORIBIO

La resta, ben aviat,a
 l'edició en paper de la revista

Et costa pagar el rebut de l'aigua?

Fons de solidaritat de la Fundació Agbar

 En aquest número 43 de la nostra revista us volem fer arribar una informació que, atès el seu interès social i econòmic, no hem volgut deixar de banda.

Parlem del Fons de Solidaritat que Aigües de Barcelona ha creat; una bossa amb diners (d’aquí el nom de “fons”) a fi i efecte d’ajudar aquells sectors més desafavorits de la nostra societat, la més propera, en el pagament del seu consum d’aigua. Posat en funcionament el 2.012, ha atorgat en aquest temps nou mil ajudes directes.

S’adreça a aquelles famílies que actualment es troben amb severes dificultats econòmiques.Aquestes poden optar a aquest “subsidi” presentant (això sí, visca la burocràcia) una primera instància i, un cop rebut el primer vist-i-plau, adreçar-se a una segona finestreta amb aquest informe favorable, on haurem de facilitar un seguit de documents.
 L’ajuda un caràcter temporal, només” de quatre mesos.

Consisteix en la reducció d’una quarta part (25%) del trams del consum directe i, també, de la quota de servei (els mínims que tenim contractats). Malauradament, al nostre  entendre, aquest ajut no s’aplica a la part de la factura referent als impostos, els tributs.

Per tot plegat, creiem que si és un important pas endavant, com sempre, es queda curt. Quina llàstima!

Càritas i Creu Roja són les dues associacions que determinaran, en funció als seus criteris i a la seva àmplia experiència en l’ajut social al nostre país, quins dels expedients sol·licitats, són susceptibles de rebre aquest subsidi.

Si creieu que us pot interessar, us adjuntem força informació que us permetrà tirar endavant amb la vostra sol·licitud.

Us adjuntem el text d’Aigües de Barcelona presentant aquesta campanya:

Al lado de las personas

Aigües de Barcelona es una compañía comprometida con las personas que viven en los municipios donde está presente. Es en un momento como el actual cuando una empresa con una clara vocación social ha de reafirmar su voluntad de cooperación.

El Fondo de Solidaridad es una iniciativa de Aigües de Barcelona que tiene como objetivo llegar a los sectores más desfavorecidos de la sociedad y con esta finalidad se dirige al colectivo de personas en riesgo de exclusión social, con la voluntad de contribuir a superar dicha situación.
La  ayuda  de  Aigües  de  Barcelona  está  dirigida  a  las  familias  con  graves  dificultades  económicas,
facilitando el acceso al consumo básico de agua en su vivienda. La ayuda consiste en una bonificación a aplicar en la cuota de servicio y en el consumo de las facturas posteriores al momento de la confirmación de la concesión de la ayuda por parte de Aigües de Barcelona, durante un periodo de cuatro meses  (quedan excluidos  los  impuestos  otras  tasas).  En  cualquier  caso,  se  garantizará  la  continuidad  del suministro durante el período de vigencia de la bonificación.
El Fondo de Solidaridad se articula a través de líneas de colaboración directas con los Servicios Sociales del Ayuntamiento, Cáritas y Cruz Roja, siendo estas organizaciones quienes determinan, en base a  sus criterios y consideraciones, quién es beneficiario de la ayuda contemplada en el Fondo de Solidaridad, expidiendo el correspondiente documento acreditativo del derecho a la percepción de la ayuda.

ALTRES AJUTS i BONIFICACIONS:
·         Tarifa social
·         Llars amb més de tres persones
·         Bonificacions Taxa metropolitana de Tractament de Residus
·         Cànon social.



Per l'August Lorente i Tibau amb la col·laboració d’en Manuel Toribio

Isabel

Pel Francesc-Xavier Gàllego i Lucas

ISABEL, UNA ACONSEGUIDA PRODUCCIÓ TELEVISIVA

Dins de l'ampli ventall de sèries de ficció que hom pot trobar a la graella televisiva (als canals en què encara no toca pagar per visionar) només unes poques s'enduen el privilegi de romandre en la retina de l'espectador/a poc temps després de la seva emissió, bé perquè han sabut retenir l'interès a base d'un sòlid argument o guió, bé perquè la tasca actoral ha proporcionat alts nivells de lluentor, o bé perquè, per motius que se'ns escapen, han sabut captivar l'audiència, que els ha atorgat un grau de perdurabilitat a considerar, d'entre la multitud de produccions que passen tot sovint sense pena ni glòria. 
Avui volem destacar una sèrie de la productora catalana Diagonal TV (artífex també d'”Amar es para siempre” o “Sin Identidad”) que compleix amb les premisses esmentades, i que creiem que mereix, tard o d'hora, un visionat, ja a partir d'ara en els diferents formats o plataformes en què tinguem l'oportunitat de fer-ho. Estic parlant d' “Isabel”. 
Amb dispar acollida a les llars catalanes, la sèrie
Isabel acaba la seva tercera temporada...



Aquesta sèrie, en què es recrea la trajectòria personal i política d'Isabel I de Castella, que va regnar entre 1474 i 1504, consta de tres temporades de tretze capítols cadascuna, totes tres  ben diferenciades, si bé segueixen amb certa fidelitat històrica la lluita per aconseguir la Corona en la primera temporada, l'assentament del projecte de monarquia dels Reis Catòlics a la segona temporada, i els esforços, a la tercera, per resoldre el problema successori i no cedir, davant la complicada escena internacional, el poder i els territoris aconseguits a partir de la unió de les corones de Castella i Aragó, i les decisives mesures que impulsaren Isabel i Ferran, aquest darrer tant coprotagonista (“tanto monta”) al llarg de la s rie, que finalitza, per , amb la mort de la reina castellana.  Sens dubte, la potència argumental rau en el contingut històric [...]

El text complet, ben aviat,
en l'edició en paper

Editorial nº 43

La Taula de convivència
Temps nous, velles solucions

En l’editorial del número 42 de la nostra revista, just abans de l’estiu, fèiem esment a la Taula de convivència de Vallcarca.
En parlàvem com a “oportunitat històrica” de refundació social i, de retruc, urbanística del barri.
Amb el pas dels mesos la Taula va fent el seu camí. Una reunió succeeix les anteriors. Els passos són lents però ferms. Molt lentament (massa per a molts i moltes) es van posant damunt la taula els temes (i discrepàncies) que el barri ha d’anar solventant: la reforma urbanística i la pau social.

Cada mes i mig aproximadament, a la seu del Districte i sota la supervisió i dinamització del Comissionat, en Miquel Esteve, les diferents associacions i agents de Vallcarca s’asseuen a debatre els més diversos temes. Aquest és, en sí mateix, un èxit: l’haver aconseguit que grups de tan diversa tipologia i ideologia puguin compartir un espai de diàleg... i continuïn fent-ho! [...]

El text complet, ben aviat 
a l'edició en paper de la revista