Coacció afectiva

Pel Josep Riera

   Hi ha gent que anul·la els seus fills/filles.

Moltes vegades són pares molt rígids, molt autoritaris que es pensen que estan en possessió de la veritat  absoluta i que es pensen que els han de dirigir sempre sinó no aniran bé per la vida o potser son mares massa complaents i absorbents que es creuen que estimen molt als seu fills/filles  i en el fons, gairebé sense adonar-se’n, l’únic que pretenen és convertir-los en una propietat. Són seus i de ningú més. Rebutjaran (encara que de vegades ho dissimulin) els gendres o nores (aquests són intrusos, de fora de casa) i també voldran que els seus néts siguin una propietat seva excloent a qui calgui

   Apoderar-se dels seus i convertir-los en una possessió els fa molt de mal. Aquests fills i filles no acostumen a ser persones gaire sociables, tenen pocs amics i només es troben bé amb la seva família. No estan preparats per la vida i sovint s’acaba en separacions matrimonials. Es tracte d’un excés de proteccionisme que en realitat no els permet caminar sols. Sempre els consideren els seus nens/nenes [...]

La resta, ben aviat, a 

la revista en paper...