dimecres, 12 de novembre del 2014

Isabel

Pel Francesc-Xavier Gàllego i Lucas

ISABEL, UNA ACONSEGUIDA PRODUCCIÓ TELEVISIVA

Dins de l'ampli ventall de sèries de ficció que hom pot trobar a la graella televisiva (als canals en què encara no toca pagar per visionar) només unes poques s'enduen el privilegi de romandre en la retina de l'espectador/a poc temps després de la seva emissió, bé perquè han sabut retenir l'interès a base d'un sòlid argument o guió, bé perquè la tasca actoral ha proporcionat alts nivells de lluentor, o bé perquè, per motius que se'ns escapen, han sabut captivar l'audiència, que els ha atorgat un grau de perdurabilitat a considerar, d'entre la multitud de produccions que passen tot sovint sense pena ni glòria. 
Avui volem destacar una sèrie de la productora catalana Diagonal TV (artífex també d'”Amar es para siempre” o “Sin Identidad”) que compleix amb les premisses esmentades, i que creiem que mereix, tard o d'hora, un visionat, ja a partir d'ara en els diferents formats o plataformes en què tinguem l'oportunitat de fer-ho. Estic parlant d' “Isabel”. 
Amb dispar acollida a les llars catalanes, la sèrie
Isabel acaba la seva tercera temporada...



Aquesta sèrie, en què es recrea la trajectòria personal i política d'Isabel I de Castella, que va regnar entre 1474 i 1504, consta de tres temporades de tretze capítols cadascuna, totes tres  ben diferenciades, si bé segueixen amb certa fidelitat històrica la lluita per aconseguir la Corona en la primera temporada, l'assentament del projecte de monarquia dels Reis Catòlics a la segona temporada, i els esforços, a la tercera, per resoldre el problema successori i no cedir, davant la complicada escena internacional, el poder i els territoris aconseguits a partir de la unió de les corones de Castella i Aragó, i les decisives mesures que impulsaren Isabel i Ferran, aquest darrer tant coprotagonista (“tanto monta”) al llarg de la s rie, que finalitza, per , amb la mort de la reina castellana.  Sens dubte, la potència argumental rau en el contingut històric [...]

El text complet, ben aviat,
en l'edició en paper