Pobres nòmines

Per en Josep Montmany

L'Ajuntament de Barcelona conscient de les dificultats econòmiques que estem travessant més d'un i més de dos, decidit a posar-hi remei, si més no a una part del problema ha intentat millorar el sou a uns càrrecs municipals. Com que a tots no podia ser han triat només els alts càrrecs. L'alçada, ves per on, depèn de les responsabilitats que té el lloc i de lo a prop que s'estigui d'allà on si couen les coses de veritat.

Aquesta bona gent dels càrrecs alts es veu que, amb sous de 168.000 euros a l'any, no al mes no, a l'any, no siguem exagerats, es veu deia que no hi arriben, no a dalt de tot sinó a final de mes. Pels que sou més de lletres 14.000 euros cada mesada, prorratejo les pagues extres i parlo del brut, sense dietes ni dinars, ni sopars i d'altres actes on hi van sense pagar.

Conscients de les dificultats que una pobra família ha de suportar amb uns ingressos tan minsos els companys i amics de tots del PSC i d'ICV, volien augmentar aquests sous.
Els amics de l'oposició CiU, PP i ERC han votat en contra, pel bé de tots, i la cosa sembla que no es podrà fer.

Cada cop veig més clars els Jocs Olímpics d'Hivern, es tractarà sens dubte de congelar-ho tot perquè sigui el més glaçat i esquiable possible. De ben segur que aquesta gent de la cosa municipal el que volien era congelar els sous d'uns quants per tal que l'efecte congelació s'estengui i així trobar un equilibri olímpic d'aquells que fan enveja.

Vallcarca és una de les zones que toca muntanya de Barcelona, com Aspen a Colorado però a uns centenars escassos de metres per sobre del nivell del mar.

Des d'aquí oferim a la ciutat un entorn agradable i muntanyenc per fer slalom gegant, no amb els diners per arribar a final de mes, sinó amb els esquis per ser els primers a la meta.

Parlant de córrer relliscar i arribar a la meta, quina és la meta que tenim els ciutadans de Barcelona? a part de fer el somni col·lectiu dels Jocs d'Hivern?

Si hi ha algú que encara no nota l'alegria, l'adhesió i el rebombori que ha fet una decisió tan guai deu de viure a un altre món, potser el món del sous anuals de sis dígits o a un altre encara més llunyà.

L'Editorial del nº 33, per en Josep Montmany, President

EDITORIAL


Com podeu llegir en la nostra portada hem passat comptes, recordat compromisos, rellegit diaris, memoritzat trobades i promeses i resulta que NO, que topem massa sovint amb el sí de les paraules i el NO dels fets.

El primer NO: Se’ns diu que la bocana Nord de l’estació de Lesseps està perforada, és a dir, que sota terra hi ha un túnel que permetria fer-la però no està feta. Caminar una mica més avall per accedir al metro no costa tant és cert, obrir un passadís subterrani que ja existeix a cel obert potser tampoc, ves a saber.

El segon NO: Era el 2010 quan havia d’estar acabada l’urbanització de tot el projecte de Vallcarca. Es va dir per part de L’Ajuntament que seria així. Fa uns dies s’ha col·locat la primera pedra per edificar un complex a on hi havia el Saló Cibeles, nova adreça pel CAP de Pare Claret, llar per gent gran i places de pàrquing. Què s’acabarà primer Vallcarca o l’obra de Còrsega o la Sagrada Família?. S’admeten apostes, sense diners és clar.

El tercer NO: El carrer Ballester està sense voreres, més ben dit segueix estan sense voreres, si un va i l’altre be per la mateixa acera, si us plau no rieu, la mateixa acera dic, un dels dos ha de baixar a l’asfalt. Terra de cotxes i de possibles accidents. Però no cridem al mal temps, que si a sobre plou amb els paraigües a la mà han de baixar els dos a l’asfalt i és pitjor.

Tot això és el que en diem la cultura del NO. Després des de les institucions municipals es capgiren les coses i sembla que sigui el veïnat el que sempre està en contra de tot.


Ai ai ai …

Nou embrió associatiu a Gràcia

Font: l'Independent de Gràcia

El reviscolament de les associacions de veïns a Gràcia, amb la reactivació de nuclis com l’antiga AV Mas Falcó o els Amics del Park Güell, és un fet que s’amplia dia rere dia. Ara nou entitats de Gràcia han decidit sumar forces per constituir-se a curt termini com a coordinadora veïnal. La iniciativa, que només compta amb precedents puntuals al llarg de la història i per a fets concrets com la reforma de Lesseps, l’Artesà o la via 0, ja ha començat a caminar. Les entitats implicades són l’Associació de Veïns de la Travessera de Dalt, l’Associació de Veïns i Comerciants de Lesseps, l’Associació de Veïns de Gràcia Nord-Vallcarca, la comissió de festes del carrer Mozart, l’Associació de Comerciants de Vallcarca i Rodalies, l’Associació de Veïns i Comerciants de la Salut, l’Associació de Veïns i Amics del Putxet, l’Associació de Veïns i Veïnes de la Ronda General Mitre i l’entitat gastronòmica El Cargol Graciós.
La iniciativa, tal com explica un dels pares de la idea, el president de l’AV Gràcia Nord-Vallcarca. Josep Montmany, va nèixer de la manera més casual pocs dies abans de la celebració de la castanyada a tres punts diferents de la Vila i la conclusió entre dues de les entitats que impulsen la coordinadora, Gràcia Nord-Vallcarca i Mozart, va ser la futura celebració d’una única castanyada popular de Gràcia per a l’any que ve.
D’aquella conversa i de successius contactes amb altres associacions va sorgir la convocatòria el passat 26 de novembre d’una primera reunió a la biblioteca Jaume Fuster, on ja es van aplegar les vuit entitats amb la ferma voluntat de constituir-se a curt termini com a coordinadora de veïns de Gràcia.
La pluja d’idees d’aquella reunió, segons fonts coneixedores dels continguts que es van tractar, va incloure ja les diverses problemàtiques de cada territori, des del Park Güell fins a les estacions de la Línia 9 del metro, i la necessitat d’unir forces per assolir respostes més efectives des de l’administració. “Vam tractar temes que ens afecten a tots, molt encarats a la defensa de l’espai públic”, apunta Montmany a l’hora de ser interpel·lat per aquest setmanari sobre la reunió.

Recull de premsa: La tortuga, nova Junta de l'AAVV

L’ Associació de Veïns Gràcia – Nord Vallcarca comunica, que en Assemblea Ordinària realitzada ahir dia 28 de Setembre de 2009 a les 19:30, a l’Espai de la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia, ha decidit el canvi de la seva Junta Directiva.
La Junta sortint presidida per Roser Avilés deixa pas a la nova Junta composta en la Presidència pel Sr. Josep Montmany, la Tresoreria per la Sra. Irene Güell i la Secretaria per la Sra. Núria Iglesias. L’Assemblea ha aprovat el canvi sense cap oposició.

L’anterior Junta s’ha acomiadat de l’Assemblea amb unes paraules de la seva Presidenta la Sra. Roser Avilés. Ha recordat temes i gestions en que han treballat durant aquests darrers anys: Clínica Quirón, Rambla, Plaça Lesseps, sortida metro banda nord de Plaça Lesseps,…. Ha tingut paraules d’agraïment per tots aquells que l’han ajudat i li han donat suport al llarg d’aquest temps, i ha dit que renunciaven a continuar en el càrrec, perqué consideraven que havia arribat el moment de fer un canvi en la direcció, per donar pas a gent nova, amb noves idees. A continuació la Tresorera la Sra. Carme Hernández ha presentat el darrer balanç econòmic de la Junta, tancant així l’exercici.
La nova Junta en veu del seu President Sr. Josep Montmany ha proposat donar un gir cap a la modernitat incorporant entre d’altres la utilització de les noves tecnologies per fomentar la participació entre els seus associats via internet, web, així com la projecció i millora de la nostra revista.
S’ha compromès també a ser una Junta activa en benefici del bon funcionament del barri, a potenciar les relacions amb altres entitats i associacions amb convenis de col•laboració, i aconseguir també un sentiment d’orgull i ganes de pertinença a l’Associació a través d’actes i projectes de carácter social d’interès pel barri. Aquesta vol ser una Junta reivindicativa en tot allò que sigui necessari i de justícia pel barri, no oblidant mai l’herència que ha deixat, la gran labor feta per la anterior Junta.

Acord amb l'Europa, en la web d'aquest equip

Abans de l'inici del partit Europa - Premià, la sala de premsa del Nou Sardenya va acollir l'acte de signatura de l'acord de col·laboració entre el Club Esportiu Europa i l'Associació de Veïns de Gràcia Nord - Vallcarca. Totes dues entitats treballaran en la promoció conjunta des d'aquest moment. Els representants de l'Associació van ser a la llotja durant el partit.

Amb el president del club, Guillaume de Bode, el responsable directiu de relacions institucionals, Carles Anguela, i el president de l'Associació Gràcia Nord - Vallcarca, Josep Montmany com a caps visibles de la representació, es va signar el conveni de col·laboració entre totes dues entitats. La intenció de l'acord és realitzar un tracte que impliqui les dues entitats en la promoció i difusió de les seves activitats que siguin d’interès comú i públic en l’àmbit territorial de la seva implantació. 

Per la seva banda, l'Europa oferirà un 10% de descompte en el seu abonament per a tots els veïns de Gràcia Nord-Vallcarca que vulguin fer-se socis del club. Així mateix, ceeuropa.cat enllaçarà amb les activitats de l'Associació, un fet que serà recíproc. La durada del conveni és renovable automàticament cada any. 

Entrevistem en Jordi Melgarejo, President de la Federació de Colles de sant Medit

“Diuen els fets que Sant Medir era un pagès que viva al voltant d’on avui hi ha l’ermita en el seu honor ... i que va morir martiritzat per dir la veritat.”

Així comença la pàgina web de la Federació de Colles de Sant Medir, i així encetem una nova secció, que dedicarem a les entitats gracienques que basen la seva activitat i la seva raó de ser en la promoció de la nostra cultura i les nostres tradicions.

Al carrer de la Granja número 6, hi ha la seu de la Federació de Colles de Sant Medir i el seu president, en Jordi Melgarejo ens explica que és això de Sant Medir.

D’on ve la tradició ?

-         De les antigues romeries que els pagesos feien a les ermites. La primera colla documentada és la del pastisser Josep Vidal, l’Antiga, que té 150 anys.

Quan neix la Federació ?

-         Es va fer un primer intent l’any 1926 que no va funcionar. El 1951, amb unes 15 colles es creava oficialment la Federació, amb l’objectiu d’aconseguir més fermesa en el romiatge..  

Més informació, ben aviat, a la nostra revista de paper...

ENTREVISTA AMB EN CASAS

HEM ASSISTIT

El pasado día 1-2-2009, las AA.VV. de Plaza de Lesseps, Gracia Nord-Vallcarca, Travesera de Dalt y General Mitre, tuvimos una reunión informativa con el Sr. Xavier Casas (Presidente de Gestió d’Infraestructures, S.A. –GISA-) y con la Sra. Carmen Deulofeu (Técnico Principal de GISA) con objeto de ser informados sobre el momento actual de las obras de la Línea 9 de Metro y los plazos de ejecución de las mismas en los puntos del trayecto que nos afectan.

En dicha reunión se nos informó con todo detalle de las medidas que se están tomando para que el oradado que efectúa la tuneladora goce de todas las garantías de seguridad.

Lo más esencial de dicha información es lo siguiente:

Todos los procedimientos están reglados y enfocados al criterio de daño despreciable o “daños cero”, sobrepasando, incluso, las estrictas normas que sobre este tipo de obras exige la Comunidad Europea.

Así, se lleva a cabo un PROCESO DE AUSCULTACIÓN (en el túnel, en la superficie, etc.) que se desdobla en una auscultación superficial (puntos de nivelación, prisma en edificios y clinómetros) y otra auscultación subterránea (inclinómetros, extensómetros y piezómetros) y un PROCESO DE INSPECCIÓN E INVENTARIO DE EDIFICIOS Y DE INFRAESTRUCTURAS SUBTERRÁNEAS. Todo ello, tanto de edificios con patologías (estructurales, de elementos comunes e, incluso, dentro de los pisos -si se les deja entrar para realizar dicha inspección-) como de edificios sin previa patología detectada pero que, por su distancia a los pozos, pudieran ser afectados.

Dicha inspección es realizada por empresas especializadas y levantando acta de lo inspeccionado; equivale, por tanto, a una radiografía del momento inmediato anterior a la actuación de la tuneladora.

Ambos procesos implican la proyección vertical y lateral hasta determinada distancia, en función de las características del terreno, de la zona, del tipo de edificación, etc. y, siempre que las indicaciones registradas así lo indiquen, se toman las medidas requeridas inmediatamente.

El ritmo actual de las obras indica que, muy aproximadamente, el túnel llegará a Lesseps hacia finales de este año y a la calle Mandri hacia finales de 2011. En este avance, hay que considerar que, cada cierto tiempo, hay que parar en el tunelado para que entren personas para investigar y reparar posibles “cosas”.

La exploración exterior (prisma) de edificios se realiza mediante la toma de 48 lecturas diarias y desde distintos puntos estratégicos, las cuales pueden detectar variaciones de pocos milímetros. Toda esta información se recoge en ordenadores que, posteriormente, es “tratada” para enfocarla hacia el objetivo de “daños cero”. Es decir, son “muchos ojos” mirando las mismas medidas o parámetros.

En definitiva, se trata de garantizar que la realización de esta obra, de gran envergadura, no tenga ninguna modificación significativa en el terreno y/o los edificios.

Indudablemente se trata de una obra difícil y complicada, pero sin una pizca de improvisación. Y nos comentan que, por supuesto, no hay ocultación alguna tanto de la complejidad de las previsiones como de las mediciones. Cualquier ciudadano puede acceder a toda la información al respecto en los Puntos de Información establecidos, en las casetas de “Comunicación ciudadana”, en la página de bcn.cat de Internet, etc.

Actualmente hay 34 km de túnel efectuado, o sea, el 80% del total a realizar con tuneladora.

Indudablemente, resultó una reunión muy provechosa en la que la actitud y seriedad de los ponentes, sumado a la prolija información transmitida, contribuyó a ese clima de credibilidad -por su parte- que siempre debería presidir este tipo de reuniones, y de afán de colaboración por la nuestra. Reciba, pues, la Dirección de GISA, desde esta Asociación, nuestro agradecimiento con la esperanza de que no sea ésta una ocasión aislada in tempore. 

Irene Güell y Manuel Toribio

CALÇOTADA: 7 de març

L'INSOMNI

Per Mireia Bargalló

Dormir es molt important, ens passem 1/ 3 part de la nostre vida dormin. Que es el son? Es un estat fisiològic actiu , comú a tot el regne animal, durant el qual es produeixen canvis en les funcions corporals i en les activitats mentals necessaris per el manteniment físic i psíquic de les persones. Dormim per estar desperts!.

Ens passem 1/3 part de la nostra vida dormin, que equival a uns 30 anys . La manca d´ hores de son te un gran impacta socioeconòmic cada any es produeixen milions d’accidents de cotxe degut al son. Desastres com el de Chernobyl o el Challenger estan oficialment atribuïts a errors humans motivats per somnolència i fatiga.

Més informació, ben aviat, a la revista de paper