Pobres nòmines

Per en Josep Montmany

L'Ajuntament de Barcelona conscient de les dificultats econòmiques que estem travessant més d'un i més de dos, decidit a posar-hi remei, si més no a una part del problema ha intentat millorar el sou a uns càrrecs municipals. Com que a tots no podia ser han triat només els alts càrrecs. L'alçada, ves per on, depèn de les responsabilitats que té el lloc i de lo a prop que s'estigui d'allà on si couen les coses de veritat.

Aquesta bona gent dels càrrecs alts es veu que, amb sous de 168.000 euros a l'any, no al mes no, a l'any, no siguem exagerats, es veu deia que no hi arriben, no a dalt de tot sinó a final de mes. Pels que sou més de lletres 14.000 euros cada mesada, prorratejo les pagues extres i parlo del brut, sense dietes ni dinars, ni sopars i d'altres actes on hi van sense pagar.

Conscients de les dificultats que una pobra família ha de suportar amb uns ingressos tan minsos els companys i amics de tots del PSC i d'ICV, volien augmentar aquests sous.
Els amics de l'oposició CiU, PP i ERC han votat en contra, pel bé de tots, i la cosa sembla que no es podrà fer.

Cada cop veig més clars els Jocs Olímpics d'Hivern, es tractarà sens dubte de congelar-ho tot perquè sigui el més glaçat i esquiable possible. De ben segur que aquesta gent de la cosa municipal el que volien era congelar els sous d'uns quants per tal que l'efecte congelació s'estengui i així trobar un equilibri olímpic d'aquells que fan enveja.

Vallcarca és una de les zones que toca muntanya de Barcelona, com Aspen a Colorado però a uns centenars escassos de metres per sobre del nivell del mar.

Des d'aquí oferim a la ciutat un entorn agradable i muntanyenc per fer slalom gegant, no amb els diners per arribar a final de mes, sinó amb els esquis per ser els primers a la meta.

Parlant de córrer relliscar i arribar a la meta, quina és la meta que tenim els ciutadans de Barcelona? a part de fer el somni col·lectiu dels Jocs d'Hivern?

Si hi ha algú que encara no nota l'alegria, l'adhesió i el rebombori que ha fet una decisió tan guai deu de viure a un altre món, potser el món del sous anuals de sis dígits o a un altre encara més llunyà.