dilluns, 2 de març del 2020

Ventades perilloses

Avui és un dia d'hivern.
Després d'un excepcionalment càlid febrer, aquest març ha començat plujós i ventós. 
À quarts de 12 un arbre s'ha esfondrat sensersobre l'avinguda, davant el punt verd. 
Un taxi ha estat a punt de rebre'n l'impacte que, afortunadament la bona reacció del taxista, ha evitat... 

Avui surt un llarg reportatge a La Vanguardia amb el que no podem estar massa d'acord, atès que no imparcialitat la informació i presenta un grup amb una amabilitat excessiva. Us el reproduïm sencer

dissabte, 19 de gener del 2019

Som actualitat

La nostra AAVV continua la seva lluita veïnal, la defensa del seu Projecte de remodelació del barri, d'actualització urbanística als estàndards que s'apliquen a la ciutat.

És la nostra croada ben desagraïda -ateses les dificultats, oposicions i topalls amb què ens trobem- dins i fora del territori, fins i tot de les administracions.
Però no defallirem.
La persistència i la perseverància són dues grans virtuts que ens defineixen.



En el marc de l'actualitat, la nostra Secretària i cara més coneguda, la Irene Güell ha aparegut als mitjans.


Val la pena que llegiu l'interessant article que el diumenge 13 de gener aparegué a la xarxa, en la web "Metropoli abierta"

diumenge, 4 de novembre del 2018

La nostra castanyada


L
a castanyada del barri, un cop més, es va poder celebrar el passat dissabte 27 d’octubre.
Va ser un dia complicat, va ploure ininterrompudament tota la jornada, la qual cosa obligà l’organització a improvisar diferents tendals per protegir l’escenari i la zona on s’havien de preparar els aliments i el rom cremat.
En cap moment es plantejà la possibilitat d’anul·lar l’event, atesa la complexitat de decisions que se’n derivarien i el fet que -gràcies al radar meteorològic- es tenia la certesa que, a dos quarts de vuit (moment d’iniciar la trobada) hi hauria una perllongada pausa en la pluja.

Malgrat ser menys dels esperats, l’acte es pogué celebrar amb relativa normalitat i joves i més grans vam poder degustar moniatos, castanyes i panellets, tot regat amb un fantàstic rom cremat que en Joan i la Isa van preparar amb expertesa.

Vam gaudir d’una hora i quart llarga d’havaneres a càrrec d’un veterà i experimentat grup que ens oferí un ampli i variat repertori que incloïa els clàssics del gènere però també incursions més o menys agosarades a la sardana, la rumba, etc.


La seva va ser una actuació ben rebuda pels assistents que manifestaren la seva satisfacció amb continus aplaudiments.




En acabar l’actuació, vam poder compartir una bona i informal estona amb cantaires i assistents, amb la qual cosa vam poder donar per acabada la festa que, si tot va bé, esperem poder consolidar en el nostre calendari anual.








diumenge, 15 de juliol del 2018

LA Nº 49

La nostra revista ja és aquí, en el seu número 49, i ha vingut abans de les vacances d'estiu atesa la pressió de l'actualitat de reinvenció del nostre barri en els aspectes socials, urbanístics, polítics i culturals.

Sembla que a poc a poc les coses es van movent, encara que en una direcció que no ens acaba de satisfer i a una velocitat (no sabem si de puça o de tortuga) molt insuficient per les nostres necessitats reals que com a veïns (uns 15.000) creiem sincerament que ens caldria anar cobrint.



No entenem, no hem entès mai per què la resta de barris avancen a bon ritme, sense la conflictivitat que ací s'ha instal·lat i que corromp des de la base tots els aspectes de la vida dels conciutadans i conciutadanes.
Desitgem que tot plegat es vagi desencallant i pugum, més aviat que tar, gaudir de la somiada rambla verda.

Bon estiu a tothom!

dissabte, 6 de maig del 2017

Un sis de maig

Avui hem tingut la visita dels bombers.
La causa, caiguda d'elements de la façana.
Conseqüència, embús.
Afortunadament, sense lamentar cap dany personal...

La festa de comerç, fluixeta.
Una llàstima!
A veure si s'anima en futures ocasions.

divendres, 3 de febrer del 2017

Des del balcó

Ahir vam assistir a la presentació, a la Casa del Llibre, de la Rambla de Catalunya 37, del segon llibre de la Teresa Muñoz. Una obra que porta per títol "Des del balcó".



Una novel·la intimista i, alhora, històrica, ambientada en la dura i repressiva post guerra barcelonina. La vida intensa però complicada d'una dona que ha de lluitar contra tot i tothom i, fins i tot, contra el seu temps per sortir endavant.

L'auditori era ple de gom a gom.

L'autora va ser apadrinada per la Rosa Regàs, un dels tòtems actuals de la narrativa catalana, una escriptora que ahir  brillà intensament tot i que, al nostre parer i en certs moments, eclipsà la nostra protagonista i veïna, la simpàtica i extravertida Teresa.


La seva intervenció, plena de somriures i caigudes d'ulls, fou intensa i emotiva. Viu, de ben segur, amb passió aquesta història. 
De fet, en vam parlar abastament en la nostra revista del passat estiu 2.016, en la qual vam tenir la sort d'entrevistar-la a fons.



La seva figura es va consolidant i ja no és una de les promeses de les lletres catalanes. Merescudament és ja una realitat, una enorme narradora d'històries.

Li desitgem des d'aquí la millor de les sorts.

divendres, 16 de desembre del 2016

dimecres, 30 de novembre del 2016

GNV, 47

La revista que publiquem cada semestre, és a punt de sortir.
N'estem enllestint els continguts.
ben aviat la tindreu, en la seva versió de paper, a les vostres mans.

Arribem al nº 47
Es va fent gran!




E D I T O R I A L

Un cop més teniu a les mans un nou número de la nostra revista, que a poc a poc es va fent gran.
Enguany, les llums de Nadal, que des de finals de novembre, il·luminen per primer cop l’Avinguda, esperem que aportin claror als veïns i veïnes però també als responsables de que el nostre projecte avanci “a pas de puça”, malgrat els nostres repetits intents de que la cosa vagi endavant amb major celeritat.
L’actualitat del debat sobre el barri pivota entorn d’un Concurs d’Idees, promogut per l’Ajuntament (...)
Més, en la revista de paper!


HEMOS ASISTIDO A…

…varios Plenarios, Consells de Barri y Audiencias Públicas, a las reuniones de la Taula de Treball para Vallcarca, a reuniones para debatir-concretar aspectos como la mejora de los espacios “Monjas” y “Casita Blanca” (en los que se plantará algún árbol más y se pondrán varias sillas –de madera, no de hormigón-, quedando a la espera de quitar postes amarillos y los correspondientes, y ya asquerosos, toldos).
También, en su momento, fueron concretados diversos aspectos puntuales para el comienzo de las obras (cuya ejecución sigue) de la zona ajardinada conocida como “Arabescos” (parte izquierda cercana a los pilares del puente de Vallcarca).

A finales del recién concluído noviembre, ha vuelto a reactivarse el proyecto del solar de Avda. Vallcarca nº 95, en el que está previsto hacer catorce o quince viviendas (dependiendo de que la planta baja que da a la Avenida sea vivienda o local comercial) [...]
Més, en la revista de paper!


Adéu a les cabines telefòniques

Per Guillermo Krauel

A principis d’any Telefónica va anunciar que a finals del 2016 es retirarien les cabines telefòniques de les ciutats. La raó d’aquesta decisió és clara i fàcil d’explicar: ningú les fa servir i les cabines ja són, avui dia, un objecte del passat.

El 16 de maig de 1966 l’Alcalde Porcioles, acompanyat d’una gran comitiva d’autoritats i periodistes, inaugurava les primeres 16 cabines telefòniques de la ciutat de Barcelona, sent la primera d’elles, beneïda pel rector de Santa Maria de Cervelló. Fins aquell moment, alguns bars i establiments ja disposaven de cabines o locutoris al seu interior i els usuaris acostumaven a fer-los servir, però sempre depenent dels horaris dels establiments (...)
                                                                                 Més, en la revista de paper!



Receptes de cuina emocional

Laura Gargallo
S’acosten els Nadals i tots pensem ja en les receptes típiques amb què farcir els àpats familiars, amb qè acompanyar les trobades de Cap d’Any amb els amics i amb què donar  la benvinguda a Ses Majestats amb els nens i nenes.
Per uns dies,  recordem i elaborem  les receptes tradicionals que, de generació en generació, hem vist a taula; primer cuinades per les àvies, després per les mares, i ara, fins i tot, pels nostres fills i filles en un intent de col·laborar i participar en aquesta activitat culinària nadalenca.
No cal anar molt lluny per adonar-se que totes les receptes, totes elles, estan basades en una cuina “emocional”: la cuina del cor. 
Més, en la revista de paper!


dissabte, 26 de novembre del 2016

Fidel, RIP

Acabo de saber que ha mort en Fidel.
Descansi en pau.

En Fidel ha estat, sense cap mena de dubtes, un gegant, una figura clau del segle XX, no només a Cuba, sinó globalment, des del seu lideratge en els països de la tercera via, des del bloc soviètic. 
Influent, en els darrers vint anys, ha col·laborat a forjar una nova ideologia iberoamericana, la bolivariana amb els diferents matisos nacionals.
Respecte total a una persona que ho va ser tot al seu país. A un líder nat, carismàtic que es va tirar Cuba a l'esquena en la seva "Revolución" però que no va saber navegar en la difícil diplomàcia internacional i portà els seus conciutadans a l'enfrontament amb els USA, els seus "lobbies" i, de retruc, amb la influent comunitat cubana dissident a Miami. Enfrontament que esdevingué bloqueig econòmic i, finalment, penúria i misèria. Durant la guerra freda imposà un marxisme radical que l'apropà a l'esfera de l'URSS.



L'allunyament amb el "Che" Guevara marcà un abans i un després en la seva vida, de lluitador per la llibertat del poble a la de polític rocós i immobilista que han caracteritzat el seu etern comandament.

Ara, però, en Fidel descansa.

Ara, potser, també Cuba podrà començar a descansar.
Descansar de sis dècades de dictadura comunista purista, d'expropiacions, de revolució agrària i de purgues.
Descansar de sis dècades de misèria. Cinc dècades que han deixat Cuba arran del col·lapse econòmic, amb més de dos milions d'exiliats (un 25% de la població de l'illa).
Descansar de sis dècades de manca de llibertat.
Sis dècades de repressió política, de presos de consciència, fins i tot d'afusellats.

Per a molts, avui, serà un dia alegre. S'acabaran 56 anys d'incertesa, de travessa del desert. Per a d'altres, l'apenament serà sincer.
Sia com sia, com a tot líder personalista que era, l'incertesa està assegurada, encara que havent cedit el poder al seu germà, potser l'afectació serà sensiblement menor.

Lamentablement, un altre dictador que mor tranquil·lament al llit. I d'això aquí en sabem, oi?