Al blog també podem veure-hi petits vídeos...

Ja ens direu què us sembla aquesta possibilitat. Si coneixeu vídeos que siguin rellevants, ens ho podeu fer saber amb un correu electrònic a l'adreça gracianord@gmail.com
Ja ens direu què en penseu... [je je je...]

Més retalls "recents" de premsa...

Per llegir amb comoditat, cliqueu sobre la imatge, per engrandir-la o cliqueu aquí

Lesseps a la premsa, darrerament

Us adjuntem l'escannejat d'algunes publicacions (l'Independent i l'informatiu de la Casa Gran) que parlen de les obres que són a punt d'enllestir la Plaça de Lesseps, així com una ressenya biogràfica d'aquell qui, fa més d'un segle, li donà nom...

PROPERES FESTES DE l'ASSOCIACIÓ

Avui és dijous gras. Comencen les festes del Déu Carnal. Menjarem l'entrepà d'ou i de truita. us adjunto un acudit que he trobat per la xarxa... Visca la disbauxa!

Estem però, preparant, des de l'Associació, un seguit d'activitats per als propers mesos. Entre elles ens agradaria destacar la Calçotada per a l'u de març, que venim celebrant els darrers anys, amb un gran èxit, que s'ha anat consolidant temporada rere temporada.
Més endavant, i com a novetat d'enguany, estem preparant un Sant Jordi participatiu i al barri, on no hi faltaran la rosa i el llibre, nou i usat, que podreu adquirir a la "placeta de la palmera".
De tot plegat en sereu informats oportunament, des d'aquest blog, a la revista en paper i amb cartells que trobareu pel barri.
Us esperem a tots i totes...

Imatges recents al barri...

Obres i més obres...
Embussades sobre cues...
Que no s'allargui massa...

Els plànols de les obres...

...tal com aparegueren el seu dia a la premsa, en concret, al diari Avui...

(per veure bé la imatge, clique a sobre)

CARTA AL PIRÒMAN DESCONEGUT

Incendis al barri.

Carta al piròman desconegut.

Benvolgut senyor. O senyora. Que mai se sap...

És per a mi un plaer adreçar-me a vostè a través d’aquest missatge. No ho puc fer en persona, ja que desconec qui és.

El principal motiu és demostrar-li l’agraïment del veïnat i el meu propi per la vida plena d’aventures que, aquests darrers temps, ens ha permès de viure.

Què més es pot demanar, vivint a una gran ciutat com Barcelona, que, de tant en tant, algú, desinteressadament i anònima, ens permeti viure sensacions, d’altra banda, reservades als grans aventurers?

I és que, vostè, amb les seves accions, ens ha facilitat experimentar en primera persona l’ensurt, el sobresalt, l’esglai... Ens ha fet reaccionar el cos i la ment amb sensacions d’espant i d’esparverament. I és que la nit de dilluns 1 i de dimarts dos de desembre vostè ens calà foc al contenidor de reciclatge de casa seva.

Suposo que això de reciclar no li deu agradar.

Com Neró, gaudeix vostè amb les imatges de foc: flames, fum, socarrim i... socarrat.

Si em permet una idea, un petit consell d’amic: opositi a faller major de la veïna ciutat de València.

Allà, a més a més de gaudir del seu estrany passatemps, li pagaran. Vagi-se’n vostè, i deixi’ns dormir tranquils...

Aquí posa en perill el mobiliari urbà. També el privat. Posa en greu risc la salut i la vida dels veïns. Aquí hi dormen nadons i ancians, persones de mobilitat reduïda que, difícilment se’n sortirien si, com és força plausible que passés, els seus jocs incendiaris prengueren en l’edifici.

Per tot plegat li demanem que emigri, com fan tant habitants del món, per trobar una vida millor, allà on les flames són festa...

S’ho pensarà?

Ah... ara me’n vaig a dormir, espero que avui, miri la tele tranquil i no surti. I si surt, agafi la maleta. L’Euromed el deixa a l’estació del Nord valenciana en menys de tres hores... I no torni...

I que, acabat el seu periple terrestre, gaudeixi d’etern repòs a l’Avern, juntament amb en Pere Boter, déu de les flamarades eternes...

Que les flames li acaronin els seus somnis...

Un veí del barri...

Llenguatge clau:

Foc, flama, flamarada, ardor, foguerada, roentor, inflamació, ignició, cendra, piròman, incendiari, branda, fogonada, combustió, incandescència, brasa, caliu, escalfor, cremar, botar foc, encenall, ardència...

Webs

http://www.tv3.cat/videos/840079

http://www.3cat24.cat/noticia/54847/altres/Detenen-el-piroman-que-va-incendiar-una-vintena-de-vehicles-a-Barcelona

PARC INFANTIL, GÀBIES, CABÒRIES MUNICIPALS?

Increïble... però cert!
Ens estan canviant l'àrea infantil de jocs de davant la Biblioteca...
Encara no ha passat ni dos mesos des de que l'hi van posar i ja ho han enderrocat tot...
Quina precarietat! Quines cabòries! [com dirien al "Polònia"]...
Em pregunto si es fa de franc... per què, si no, caldria demanar responsabilitats al/s responsable/s que prenen decisions tan a la lleugera, pagant les seves pífies amb calers de fons públics... o no?
Les gàbies anteriors eren "diferents"... però... les que vindran, com seran?

Si en teniu alguna foto, feu-nos-la arribar, d'acord?

VINDRÀS A LA CALÇOTADA?

Per veure bé la imatge, clica-hi a sobre

LES OBRES A LESSEPS

ALGUNS VÍDEOS DE LES DARRERES OBRES DE LA PLAÇA DE LESSEPS...

Aquest nou format de blog també ens permet veure vídeos que puguin ser rellevants, pels temes que ens afecten com a veïns de Vallcarca. Així us proposem que veieu algun vídeo, penjats a la xarxa, de recent actualitat. Us en proposem un en concret, però a la pàgina on el trobareu n'hi ha d'altres llistats, de temàtica similar.
Els podeu veure, clicant a sobre del Youtube...

LAS ASTUCIAS DE LA PERSONA OPTIMISTA

No sé si ustedes son de esas personas que en la vida prefieren arrimarse al sol o de las que se inclinan por protegerse en la sombra, de las que se arriesgan a dar alguna voltereta o de las que optan por mantener los pies en el suelo pero, créame, cuando las cosas van mal,cuando la situación es peliaguda, el optimismo, la ilusión y la confianza sonuna absoluta necesidad. Nuestra propia supervivencia está en juego. En efecto,cuando pintan bastos (y tal como va la coyuntura económica más que bastos son garrotazos) es imperioso pensar y obrar con ánimo y entusiasmo, circular por la acera luminosa de la calle y examinar las circunstancias con ojos risueños yfavorables porque nuestro bienestar, nuestra salud y nuestra vida dependen deello. Si no actuamos con optimismo perdemos la partida. En medicina es biensabido que las personas pesimistas no solo viven menos sino que mientras sobreviven padecen más penas, enferman más y son más infelices. ¿Cuáles son lost rucos que hacen servir las personas optimistas para seguir jugando y pasárselo bien a pesar de los reveses que nos factura la vida? Siga usted leyendo y aprenderá las mañas necesarias para disponer de un optimismo inquebrantable y, una vez las practique con perseverancia, le cogerá el tranquillo a disfrutar dela vida y ser feliz a pesar de los nubarrones.

Hay tres truquillos fundamentales que usted debe dominar para convertirse en un optimista cabal: Duración, dimensión y atribución. Para ilustrar como funcionan estos tres ardides les explicaré primero la manera en que los usa la persona pesimista y después les enseñaré como los emplea la persona optimista.

Cuando a una persona pesimista le sucede un acontecimiento desagradable (por ejemplo, perder el trabajo) en primer lugar piensa que la contrariedad durará mucho tiempo o para siempre. En segundo lugar, piensa que la adversidad no solo le afecta como trabajador sino que acabará contagiando otras áreas o dimensiones de su vida (por ejemplo creerá que también perderá la estimación de sus vecinos, amigos y familiares) y, en tercer lugar, atribuirá la desgracia a su propia responsabilidad (si yo hubiera hecho… o si yo no hubiera hecho…). Por el contrario cuando a la persona pesimista le sucede algún hecho positivo (por ejemplo, es felicitado en su trabajo) su proceder es, en primer lugar, creer que el logro durará poco tiempo y es transitorio; en segundo lugar, que ese éxito no se propagará a otros ámbitos de su vida (el que se sea un buen trabajador no implica que se sea un buen padre, amigo o vecino) y,en tercer lugar, que la responsabilidad del acontecimiento favorable no es suya sino de otras personas (el jefe).

Pues bien, la persona optimista actúa completamenteal revés. Fíjense bien entre elanterior párrafo y el siguiente:

Cuandoa una persona optimista le sucede un acontecimiento desagradable (por ejemplo,perder el trabajo) en primer lugar piensa que la contrariedad durará pocotiempo. En segundo lugar, piensa que la adversidad únicamente le afecta en elterreno laboral pero de ninguna manera le afecta en otras áreas o dimensionesde su vida (que haya perdido el trabajo no significa que vaya a perder laestimación de sus vecinos, amigos y familiares) y, en tercer lugar, atribuirála desgracia a terceras personas (gestores incompetentes, jefes ineptos…) ynunca a su responsabilidad. Por el contrario cuando a la persona optimista lesucede algún hecho positivo (por ejemplo, es felicitado en su trabajo) suproceder es, en primer lugar, creer que el logro durará mucho tiempo y es permanente;en segundo lugar, que ese éxito se propagará a otros ámbitos de su vida (el reconocimientolaboral tendrá eco en sus competencias como padre, amigo o vecino) y, en tercerl ugar, que la responsabilidad del acontecimiento favorable es totalmente suya (esél quien se ha esforzado en el trabajo) y no de terceras personas.

¿Han captado donde está el truco? S itodavía no lo han pillado vuelvan a leer los dos párrafos las veces que sea necesario hasta que lo pesquen. Una vez lo hayan descubierto se trata de ir practicando hasta convertirlo en un hábito.

Por último, recuerden que las personas que tocan siempre de pies al suelo son más desdichadas, cansinas y deprimentes y que para disfrutar de una vida sana y feliz es necesario elevar un poquito lospies del suelo, saltar de alegría y vivir con ilusiones.

¡Suerte y a jugar!

JUAN LUCAS PONS LALAGUNA

Médico

Apunts de la nostra història des de l'any 1035 fins al 1097

Ramon Berenguer el Vell s'havia casat amb Almodís de la Marca i varen tenir dos fills bessons: RamonBerenguer II conegut amb el sobre nom de "Cap d'estopes "perquè teniamolta cabellera i rinxolada i Berenguer Ramon conegut amb el nom de"fratricida", però anem a pams i expliquem la història més a poc apoc i en més detall.

Del primer matrimoni de Ramon Berenguer el Vell havia nascut PereRamon i malgrat ser el primogènit, la seva madrastra Almodís no va parar de ferla guitza perquè volia que l'herència passés a nom dels bessons, que eren els seus fills. Vet aquí que el noi en Pere Ramon, que va notar ben aviat l'aversió de la seva madrastra, l'any1071 , en una discussió la va matar (aquest és el primer cas de violènciadomèstica que es coneix)

Quan va morí Ramon Berenguer I, va deixar laherència als seus fills bessons que no es podien veure, fins el punt que vaintervenir el papa i els va obligar a repartir-se el poder. S'havien agafattanta aversió que tenien estipulats uns dies concrets per ocupar el palau a fide que no es veiessin

Pocs anys després Ramon Berenguer II "elcap d'estopes" va anar de cacera aGualba, prop d'Hostalric i ja no vatornar. El varen trobar assassinat- i tothom, absolutament tothom, va donar laculpa al seu germà, encara que ell no l'havia mort personalment, doncs no era al lloc dels fets D'aquí li ve el nom defratricida. Futurament els nobles li van fer jurar que no tindria fills i queel Comtat passés a nom del seu nebot , fill de Ramon Berenguer II, que vapassar amb el nom de Ramon BerenguerIII.

Una vegada aclarida la situació Berenguer Ramones quedava com a regent fins que el seu nebot fos major d'edat i es dedicà a lalluita contra els sarrains, de vegades aliat amb altres moros, aliancesque el portaren a l'enfrontament amb elCID que feia el mateix joc però des d'una altra banda. Tots dos s'encarendiverses vegades però la de Tevar fou la decisiva, que acabà amb una gran derrota delscatalans i foren fets presoners el comte i molts dels seus principals guerrers,l'any 1090. El CID els va deixar anar amb la fixació d'un rescat que Berenguerpagà religiosament. Es diu que el CID es va quedar tan parat que es fes honor ala paraula donada que els va perdonar el rescat.

Amb el compte, Ramon Berengue III acaba aquestaespècie de culebró

Comença a governar l'any 1.097, quan tenia quinzeanys, tal com estava previst. En una propera ocasió parlarem d'aquest Comte,que té una estàtua a cavall a la via Laietana i quedurant el seu mandat Catalunya fa un ressurgiment

Entre tan Ramon Berenguer, i Berenguer Ramon no usheu fet cap embolic? Malgrat tot els seus pares sí que sabien qui eracadascú. Això és el que em penso..

Això és unapart de la nostra història real.

Malgrattot nosaltres estimem la nostra Història que em tots els seus personatges, positius inegatius, són el nostre passat.

Bibliografia consultada

Història de Catalunya de Ferran Soldevila

Història de Catalunya de Toni Soler

Història de Catalunya de Jesús Mestre i Godes

Història de Espanya de L'Institut Gallach

Josep Riera

LAS PLANTASAROMÁTICAS. ABSENTA, LA PEQUEÑA HADA DEL JARDÍN

Absenta “Artemisia absinthium”
Família de las Arteráceas
Planta arborescente

El nombre del género Artemisia hace referencia a “Artemis”, diosa de la Luna y de la caza.
En la Edad Media, la Absenta formaba parte del grupo de plantas aromáticas, con las que se hacíanalfombras de flores, para alejar los parásitos. También servía para proteger la ropa de las polillas.
Absenta es también el nombre del famoso licor verde.
Se cultiva en las huertas desde hace siglos, por sus cualidades curativas.
Tiene un follaje sedoso, muy recortado y de color gris plateado, si lo tocas exhala un perfume fresco y picante.
Crece de forma espontánea en los campos cercanos a la costa y en terrenos húmedos. Florece a partir del mes de julio, con pequeñas flores de color amarillo.
La receta de la Absenta se convirtió en elixir en Suiza, se administraba a los soldados franceses para quitarles la fiebre.
La Absenta es el resultado de macerar absenta, hinojo y anís. Después de destilarlo y una segunda maceración, adquiere el color verde.
Si la Artemisia Absinthium sirve para aromatizar la absenta y el vermú, la “Artemisia Genipi”, originaria de los Alpes, sirve para fabricar la bebida de su mismo nombre: "el Genipi”.
Los romanos ya bebían “Absenthites” o vino de Absenta.
Las hojas secas se utilizan para hacer tisanas digestivas, antipiréticos o vermicidas.
En otro tiempo se usaba para curar el escorbuto y la gota. En caso extremo también podían curarse esguinces o irritaciones.

Carmen Jala

EL GRÀCIA NORD-VALLCARCA ja és a Internet!

Seguint el decurs de la història, conscients que la societat avança a gran velocitat, alguns membres de l’Associació, que tirem endavant la revista, des de fa ja temps, ens hem anat plantejant la possibilitat de tenir una versió digital, on line, a Internet, de la mateixa.

L’aparició i esclat dels BLOGS, ens van fer valorar si aquesta seria una bona opció. Finalment, vam valorar que sí, ja que no som informàtics experts. La facilitat d’ús i la immediatesa ens feren decidir-nos a tirar endavant amb aquesta idea.

El seu principal avantatge és l’actualitat del format. La revista de paper requereix setmanes de preparació i elaboració més el temps d’impremta, cal repartir-la. En cap cas ens plantegem eliminar-la, ans el contrari, ambdós formats es complementen perfectament, amb la missió d’estar permanentment en contacte amb associats i lectors. Així, doncs, des d’ara podeu trobar-nos a la xarxa a l’adreça

http://gracia-nord.blogspot.com/

on anirem penjant articles, enllaços a pàgines web, vídeos, fotos i notícies de darrera hora que puguin ser del vostre interès.

Evidentment, el format Blog us permetrà dir la vostra de manera immediata i senzilla. Així la vostra veu, que també és la nostra, arribarà a tothom.

Esperem que aquesta iniciativa dinamitzi l’Associació i, per extensió, la vida de barri.

Visiteu-nos sovint!

---