dissabte, 4 de desembre del 2010

L'ESTAT DE LES OBRES A L'AVINGUDA VALLCARCA

LES OBRES. LLUMS I OMBRES
Per l’August Lorente i Tibau. Veí, amb la col·laboració inestimable d’en Joan Falqués


En aquest número de la notra revista, des de l’equip d’edició, ens hem plantejat poder retratar el sentir de veïns i comerciants de l’Avinguda, en el seu tram afectat per les obres d’eixamplament de les voreres que, com recordareu, van començar abans de l’estiu.

Volem començar dient que la majoria de persones amb les que hem tingut ocasió de parlar aquest dies, es manifesten partidàries de les obres. Totes, però, en major o menor mesura es troben afectades per les mateixes. Moltes es mostren crítiques amb la manera d’executar-les.
Som conscients que qualsevol millora que comporti obres, necessàriament deriva en molèsties. Passa en l’àmbit privat. Com no serà en l’esfera pública!
Qui no ha fet reformes a casa? Després, sovint, el resultat final compensa, sobradament, la llarga travessa del desert que l’obra suposa en sí mateixa.
Aquesta és la idea que ens agradaria transmetre.
Molèsties com sorolls, vibracions, passos per a vianants estrets o que canvien, estructures inestables, ferm en mal estat, dificultats d’accedir a les vivèndes, impossibilitat d’aparcar, dificultats per als transportistes d’estacionar per fer la seva feina de càrrega o descàrrega, perill per a la gent de mobilitat reduïda (persones grans, amb cadires de rodes o crosses, amb cotxets per nadons...) a més a més de l’impacte visual o de l’afectació evident sobre el trànsit rodat, en serien alguns dels exemples.
Per tot plegat vam decidir preparar aquest reportatge

Hem parlat amb l’arquitecte encarregat de l’obra, en Felipe Pardo. També hem tingut l’ocasió de contrastar l’opinió del carrer, entrevistant veïns i comerciants.
Heus ací, un bocí de les opinions, prou diverses, que hem recollit.

Un veí, que demana mantenir-se en l’anonimat, es queixa que les obres es fan sense cap mena d’informació pels veïns, que s’allarguen molt en el temps. Afirma que no enten per què les obres no es fan a trams més curts, en lloc d’obrir centenars de metres de carrer. Un cop acabat un tram, iniciar-ne el següent.
Afirma també que, al seu pàrquing, al nº 24 de l’Avinguda (foto), amb la pintura groga temporal de les obres, s’obliga els conductors que en surten, a fer infraccions, ja que la contínua no els permet girar vers el carrer Ballester. Si hi volen accedir han de trepitjar-la i corren el risc de ser multats. Diu, no sense raó, que això no passa amb altres entrades del carrer. Un agravi comparatiu, sense raó de ser aparent.
D’altres veïns i comerciants del barri han tingut a bé atendre’ns, cosa que els agraïm ben sincerament. Us fem un breu resum de les seves opinions.
[...] 


LA RESTA D'AQUEST REPORTATGE EL TROBAREU EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST DESEMBRE

La revista fa 10 anys

A PASO LENTO,  ¿PERO SEGURO?

A modo de crónica de una década



Ánimo vecinos! Si sólo participando hacemos Asociación y ésta es, tal vez, la llave maestra para hacerse escuchar e ir consiguiendo...,  ¿a qué esperamos?.
Así concluía el artículo que escribí en el primer número de esta revista, el cual respondía a un resumen, un tanto exhaustivo, de lo que hasta entonces había y estaba sucediendo en nuestro barrio y de los proyectos (no todos aceptables) que algunos pretendían que se llevasen a cabo (os remito a aquel nº 1).
Dicha frase vino a ser como el “leitmotiv” que, poco tiempo antes, nos llevó a organizarnos como grupo de barrio.
Naturalmente, hoy sigo creyendo válida aquella frase. Y ¡ojalá, fuese un sentimiento más generalizado!, pues quizás así “ese barrio más abierto, más verde, más limpio, más dignificado, más asequible, más convivencial, más...”, que casi todos deseamos, fuese ya una realidad. No obstante, y aunque con retraso, ya empieza a verse ese futuro.

Y esto… ¿a qué viene?.
Sí, tiene su sentido. Esta revista quiere ser conmemorativa de aquella efeméride que, para bien del barrio, tuvo lugar el 22 de octubre de 1998: EL NACIMIENTO DE LA ASOCIACIÓN DE VECINOS “GRACIA NORD-VALLCARCA”.
Es decir, llevamos toda una década haciendo barrio. Y seguimos, pues… lo mejor está por llegar, o sea, ver cumplido el principal objetivo que entonces nos propusimos: dejar sin efecto el Proyecto Urbanístico de Modificación del P.G.M. aprobado en el Pleno del Ayuntamiento de Barcelona (el 19-6-1998), por el que se pretendía suprimir la anteriormente proyectada zona verde (espacio comprendido entre las calles Ballester, Agramunt, Bolívar y la Avda. Hospital Militar) para convertirla en solar edificable (como todos sabéis, dicha zona, anteriormente aún, estaba destinada a “vía 0”).
[...]
                                         Manuel Toribio R.

TROBAREU LA RESTA DE L'ARTICLE EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST DESEMBRE 2010

Una d'eleccions

De les eleccions ençà… L’incertesa
Tots coneixem els retards, les llargues i les excuses rebudes pels veïns del barri des de les reivindicacions de fa ja 10 anys.
Sovint, els processos electorals refreden els temes urbanístics, demorant les decisions, allargant els terminis.
Suposem que en aquesta ocasió res serà diferent. De diumenge ençà, em queda una sensació al cos molt acusada: la incertesa.
PARTIT
VOTS
%
CiU
22.893
39,38
PSC-PSOE
8.115
13,96
PPC
5.591
9,64
ICV-EA
6.604
11,36
ERC
4.998
8,60
Podem definir la incertesa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Incertesa) és la falta de seguretat, és un estat d’ànim que es fonamenta en el dubte. No vull estendre’m excessivament en la llista de dubtes que generen els resultats, a pocs dies de les eleccions.  Ja ho faré unes línies més avall...
A Gràcia, aquest 28 de novembre (Font: l’Independent nº  368) els resultats de les principals forces polítiques van ser:
Canvi. Volta al mitjó. Aliances i desencontres. Estratègies... En fi, incertesa...
Crida molt l’atenció la fiabilitat de la parròquia popular. La resta de formacions creixen molt o s’estavellen, respecte dels comicis de fa 4 anys o respecte de les generals espanyoles del 2.008. Cadascú en pot treure les conclusions més oportunes...

De les eleccions enllà...
Acabem de viure unes intenses eleccions autonòmiques. CiU ha guanyat “de carrer” però no ha obtingut majoria. Això, hores d’ara, crea més incerteses que altra cosa. Quin o quins seran els aliats necessaris de l’Artur Mas per poder governar en minoria, vers on orientarà la seva tasca de govern...
August Lorente i Tibau. Veí
[...]
TROBAREU LA RESTA DE L'ARTICLE EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST NADAL 2.010

Polèmica per la retirada de la centenària font de Gomis

Segons publica l'Independent el 3 de desembre de 2.010, nº 368 hi ha una certa polèmica al barri de Vallcarca, que es confirmarà si finalment retiren la font de Gomis