El dijous 24, a les 12 del matí, a la Sala d'Actes (Teatre) de la Biblioteca Jaume Fuster de Lesseps, vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una revisió dels tradicionals Pastorets de J. M. Folch i Torras. Amb una posada en escena actual, tres actors, bé, dos actors i una actriu, ens han ofert, en una hora de representació, uns pastorets modernitzats on no hi mancava res: els pastors amb samarra i barretina, el dimoni, una mica transgressors amb els seus calçotets vermells i una màscara antigàs amb banyetes, l'àngel i una bona col·lecció de nadales; tot amanit amb una contínua successió de gags, amb un to humorístic i simpàtic, planer i agradable.
Destacaria la bona feina de l'actriu en el paper de la Rovelloneta. Un dels actors amb una galopant i creixent afonia desmereixia una miqueta l'entorn. L'escena de l'avió al Pol Nord agradà molt la quitxalla. L'obra manté l'interès, fins i tot dels més menuts que s'hi van aplegar. Amb recursos contemporanis com l'àudio, el vídeo, els efectes especials sonors i visuals ben servits i sense abusos, el ritme i el to no decaigueren en cap moment. Una encertada proposta de l'Associació de Veïns de Gràcia Nord Vallcarca que comptà amb la col·laboració d'associacions de l'entorn. Desitgem des d'aquí que propostes culturals i socials com aquesta sovintegin i vagin arrelant, per apropar als veïns opcions culturals i de diversió de qualitat. Bon Nadal a tots i totes!
Senyors dirigents de la ciutat, els adreço aquestes breus línies per sol·licitar una resposta, si tenen a bé contestar-me, a una senzilla pregunta: Quan tindrem bicing a Vallcarca? Què hem fet els ciutadans del nord de Gràcia per no gaudir dels serveis de la resta dels nostres conciutadans? S'omplen vostès la boca de sostenibilitat, ecologia i ciutat verda, de pacificar el transit (jejejejeje)... De fet, circulant pels nostres carrers ens adonem que cada dia hi ha més cotxes... En fi!
Perquè no ens faciliten també a nosaltres aquest fantàstic recurs, a l'abast de gairebé tothom, de mobilitat neta que, a més a més, va bé a la ciutat en el seu conjunt; és positiva per als seus usuaris, redueix trànsit, contaminació i, fins i tot, estimula el sistema cardiovascular dels ciclistes. Cert és que a l'altra banda de la plaça de Lesseps n'hi ha un. Però és poca cosa pel potencial nombre d'usuaris. Fins quan? I això que ens governen els autoanomenats "verds". L'espera serà tan llarga com la de la reforma del barri? Com en la foto, sempre n'hi ha algun que va a l'inrevés, que se surt de la norma... Com nosaltres....
Per en Josep Riera Vallcarca. Ara Avinguda de Vallcarca (abans av. Hospital Militar).
De fet començava gairebé el que és avui la Pl, Lesseps, poc més amunt del col·legi Rius i Taulet. El carrer era molt estret, només hi passaven dos cotxes en doble direcció i era marcat per una forta baixada seguida de la pujada corresponent, o sigui en forma de clot. Pujant, a la dreta, hi havia un ball popular anomenat “Las Cañas” perquè era com una immensa barraca de canyes. També era un berenador.
Seguint amunt hi havia algunes torretes i el moment en que s’eixamplava es va construir l’any 1945, a ma esquerra sempre pujant en direcció Tibidabo, el “meublé” anomenat “La Casita Blanca”, que fou tancat el 1971 fins el 1977 que reobrir, després d’una campanya de moralitat. El banquer Josep Jover que era el propietari del mas Llacsali o Jecceli el va vendre a l’exèrcit per edificar l’Hospital Militar, que llavors era al carrer Tallers, i que s’inaugurà el 1945 amb un immens retrat de Franco que, ves per on, ara ja no hi és. De seguida es va veure la necessitat d’asfaltar la nova avinguda.
Per a més informació llegiu el nº 32 de la nostra revista en paper
Per en Josep Riera Ara toca entrevistar a un grup de professionals que en un moment o altre són molt necessaris a totes les persones.- Es tracta del grup que composa la Clínica Dental Martí, ben coneguda al barri, amb més de dotze anys de permanència, situada al carrer Mare de Déu del Coll, 37, o sigui aquí mateix. Sota la direcció del Sr. Óscar Martí, la clínica obre les portes a amplis horaris. Alguns dels seus nombrosos clients comenten que sempre han estat molt ben atesos i sobre tot escoltats. Han rebut tant per part del Sr. Óscar com de la resta de professionals un tracte agradable i alegre, amb un alt grau de compromís professional. El Sr. Óscar es natural de Buenos Aires (Argentina) i és un home molt identificat en aquesta terra i ha volgut aprendre a parlar en català per a millor relacionar-se amb els seus clients i amb la gent del barri i agraeix els que l’han ajudat a ensenyar-li la llengua i reforçar a més un vincle d’amistat. ---Li demanem al Sr. Óscar Martí que ens expliqui en que consisteix tenir un consultori d’odontologia i que és la Clínica Dental Martí. ---A la Clínica Dental Martí es tracten totes les especialitats odontològiques (...)
Per més informació, llegiu la nostra revista en paper
Es innegable que la gente que acude al médico lo hace porque hay algo que no va bien y quiere cambiarlo. Desgraciadamente, sin embargo, no todo el mundo que se presenta en la consulta se percata de que corregir ese algo que no anda correctamente es la responsabilidad del paciente no del médico. Por supuesto el profesional puede ser útil en identificar el elemento que debe modificarse, en sugerir la manera de repararlo y en ofrecer apoyo para supervisar la transformación pero ha de quedar bien estipulado que el cambio siempre está a cargo de quien efectúa la demanda, es de su propia incumbencia. Con todo, no es nada infrecuente encontrarse con personas que delegan o que, directamente, renuncian a su responsabilidad y se presentan como victimas impotentes, incapaces de tomar medidas, de hacer determinaciones y de obrar en consecuencia. Otras, por el contrario, admiten su protagonismo pero se dedican a posponer su responsabilidad y siempre la aplazan para otro día. Por último, hay quien se excusa asegurando que no puede, no tiene ganas o le falta fuerza de voluntad. En cualquier caso nunca hemos de aceptar la invitación de actuar por otro, de dar respuestas en su lugar sino que nuestra tarea será precisamente ayudarle a desempeñar su responsabilidad, a convertirlo en progenitor de sus acciones. Sigan leyendo y descubrirán cómo se logra ejercer la propia responsabilidad y robustecer la voluntad para obrar. Lo primero que hemos de tener claro es que cambiar implica gestar un futuro distinto del presente y que sólo si asumimos nuestra responsabilidad, nuestra autoría, podemos cambiar, que únicamente nuestra voluntad puede alumbrar ese futuro concebido (...)
Per llegir l'article complet, vegeu la nostra revista en paper
Per Joan Lafarga, veí de Gràcia Em plau molt poder escriure unes ratlles al butlletí de la vostra associació. Sovint hi penso encara que ja comencin a quedar lluny aquells anys de finals dels 90 quan, colze amb colze, defensàvem junts (i ens defensàvem junts) propostes racionals i justes de gestió de l’espai públic. Moltes vegades enmig de la incomprensió de l’Ajuntament. Vosaltres des del nord i alguns altres des de la vila antiga de Gràcia. Però, cal dir-ho, la constància i el sentit comú, s’acaben imposant i allò que avui és no, demà és potser i finalment acaba sent sí.
Els nostres administradors-gestors van canviant però nosaltres sempre hi som (...)
EDITORIAL
En el moment en que tingueu aquesta revista a les vostres mans, l’associació de veïns haurà fet un d’aquells canvis que convé fer de tant en tant per tal de renovar actituds, compromisos, responsabilitats i maneres de fer. Per molt que vulguem tots plegats renovar les coses, la nova Junta es fa càrrec i assumeix com a propi l’esperit fundacional: Veïnatge i reivindicació de l’espai públic seran els dos eixos principals sobre els que es mourà l’actuació d’aquest nou equip. Molts dels actuals membres de la Junta sortint repetiran, l’únic que serà irrepetible serà l’empenta, la força, el treball i la dedicació de la Roser Avilés, la fins ara, la nostra Presidenta.
Per a més informació, consulteu la nostra revista en paper.
QUINS WEBS En aquest número de la revista no us parlaré, si m'ho permeteu, de cap destinació geogràfica concreta. En canvi, us presentaré el portal, que la Generalitat manté obert, en la seva web, d'escapades i viatges de cap de setmana i ponts, arreu del territori. La seva adreça és la següent: http://www.gencat.cat/especial/cap_setmana/cat/
És una exhaustiva web, amb una interfície clara, de fàcil navegació, que conté els principals ítems a tenir en compte en la previsió i preparació d'una sortida de dos o tres dies.
La part central de la pàgina la trobareu ocupada per un seguit de propostes per al proper cap de setmana en el calendari, des de festes locals, tot tipus de fires, festivals, aplecs, trobades... Vaja, al centre hi destaquen allò que volen ressaltar per les jornades immediates... E·n els menús lateral de la dreta disposem de tota la informació complementària (tan necessària quan se surt de casa)... Més informació a la nostra revista de paper que pots aconseguir en la Biblioteca jaume Fuster o contactant amb nosaltres...
En poques jornades disposareu a les vostres bústies de la nova revista, que ja arriba al seu número 32. Amb nous col·laboradors, nou equip i, és clar, amb les seccions de sempre. Com en el nº anterior, us avançarem ací alguns dels articles que apareixeran a la versió en paper, ara, però, mostrant al blog només un bocí de cada article, que ens ha de mostrar per on van els trets de cada aportació, amb la intenció d'anar fent boca...
Fa pocs dies que funciona. Impulsada pel nou equip responsable de l'associació, la pàgina web vol ser un element dinàmic i d'actualització constant entre els associats i veïns i l'Associació. La immediatesa i la interactivitat en són els dos avantatges més clars. Una imatge actual, amb menus entenedors facilitaran la navegació als internautes. Esperem que sigui un recurs útil, senzill i versàtil, a l'abast detots els graciencs del nostre entorn. L'adreça és http://www.avgracianordvallcarca.org/
Us adjuntem l'enllaç per tal que pogueu veure a Internet el reportatge dedicat a la festa de Vallcarca, en que es tractaven alguns temes d'actualitat. Unes boniques imatges de ben a proip de ca nostre. http://www.graciatelevisio.cat/node/673
Es convoca aquesta assemblea, per carta, als socis, per celebrar-la el dilluns 28 de setembre, a les 19.30 hores, en 2a convocatòria, a la Biblioteca Jaume Fuster, amb el següent ordre del dia:
Lectura i aprovació, si procedeix de l'acta anterior.
I per fer-ho ens plau anunciar-vos canvis en l'Associació, així com en el barri. Canvis dels que oportunament en sereu avisats i informats, com sempre... Un dels canvis més evidents és l'evolució de les obres de ca les monges. Quina diferència amb les imatges d'abans de l'estiu... "Una imatge millor que mil paraules", com diu el tòpic castellà. Quina raó té! No feu cas de la data impresa. La imatge la vam prendre el 15 de setembre, des del balcó de casa, pels volts de les 7 de la tarda... Fins ben aviat!
Porto unes setmanes que veig un cotxe, sempre el mateix, que estaciona damunt de l'aparcament de motocicletes que hi ha a l'avinguda de Vallcarca, enfront de la popular "casita blanca". Es tracta d'un 4x4 Galloper Exceed, com es veu a la fotografia adjunta. S'hi pot passar llargues estones, estorbant el normal aparcament dels vehicles que hi estan destinats. Mostra clara d'incivisme, el seu propietari/a no té els problemes d'aparcament que ens afecten a la resta de ciutadans, que a més a més, hem de conviure amb la nova zona verda. I tot amb la impunitat de les autoritats pertinents, que passen i repassen per davant sense aturar-s'hi. Patrulles de la Guàrdia Urbana i cotxes de Mossos que el veieu, per què no hi actueu?
El matí del divendres dia 10 de juliol, pels volts de les 11, s'esdevingué un fet d'aquells "que no passa cada dia", un fet històric, ens visità el Tour de France. El dia abans havia arribat a la ciutat. Inconvenients i molèsties a part, la visita de la serp multicolor francesa és en si una festa, una demostració cívica multitudinària d'alegria i compromís. La ciutadania barcelonina i catalana, durant dos dies, demostrà al món una gran capacitat d'organitazació i també de paciència, alhora que de comnplicitat... Us deixem unes imatges, sempre difícils d'aconseguir per la gran velocitat que els ciclistes imprimeixen als seus vehicles. Si en teniu algunes i les voleu compartir, no dubteu a fer-nos-les arribar al nostre correu.
Des d’unes breus línies volia agrair, com a profesional de l’ensenyament que sóc, les reflexions que en Jordi Albertí feia en la contraportada del número 305 de l'Independent de Gràcia. Ho vaig fer també en format Carta al Director de l'esmantada publicació.
Qualsevol comentari, sensibilització, campanya que ajudi mestres i professors/es a ser més ben considerats, sempre és ben rebuda, ateses les dificultats que hom trova, massa sovint, en el nostre quefer profesional. Estic d’acord amb ell en que cal prestigiar la figura del mestre/a davant la societat, ja que, malauradament amb freqüència, aquesta reputació, ha estat denostada. Espero de tot cor que la LEC aprobada recentment pel nostre Parlament ajudi a tirar endavant i suposi l’injecció d’esperança, de projecte i, també, de calés, que l’ensenyament d’aquest país necesita per poder donar resposta als reptes d’aquest segle XXI. Que així sigui.
A finals de juny, ca les monges va agafant alçada. per donar testimoni del ràpid avançament de les obres, dues imatges, allò que una imatge val més que mil paraules és aquí ben rellevant...
...No així altres fases de la reforma del barri, que s'han de bellugar amb diner no privat, que s'allarguen i s'allarguen i sumen retard a la demora inicial. Per què? Des d'aquest bloc us anem tenint al dia de l'evolució, amb imatges freqüents, que testimonien l'avançament d'aquestes obres... Us en deixem un parell més, preses només fa uns minuts...
Al darrer número de la revista en paper, la número 31, publicitàvem a tota pàgina i riquesa tipogràfica aquest bloc. és ben cert que no esperàvem una avalantxa de visites. Però ens ha sorprès el poc interès que aquest medi ha despertat entre els veïns. Continuarem, és clar, des d'aquí infromant-vos i acompanyant-vos i, esperem, que d'aquí un temps, el bloc de Gràcia-Nord vallcarca sigui un medi ben viu i dinàmic... No dubteu visitar-nos!
L'evolució de les obres, mes a mes, al bloc... Tenim la sana intenció de seguir la metamorfosi urbanística del barri des del primer dia. Aquí en trobareu testimoni en forma d'imatges digitals. Que ho pogueu gaudir...
Avui he recollit un exemplar de l'Independent a la Cibercafè de República Argentina. I sorpresa! A la portada, amb foto immensa i generosa lletra es llegeix "Lesseps s'inunda de motos per la manca d'aparcament senyalitzat". Ja fa algunes setmanes vam publicar la imatge i l'escrit de la foto denúncia, amb el joc de paraules "Biblioteca o Mototeca", en la que fèiem la mateixa reflexió que els periodistes de Gràcia. Ens en felicitem. Tant en aquest bloc com en la revista ens hi hem avançat algunes jornades, però la conclusió és la mateixa: cal lloc per deixar les motos sobre l'asfalt i lliurar les voreres als vianants. Una altra cosa serà cohabitar amb les bicicletes que cada cop més, en nombre i agosarament, creuen voreres i places. Però això serà motiu per un altre dia...
Podeu llegir la crònica clicantaquí o escrivint aquest enllaç http://paper.avui.cat/barcelona/detail.php?id=160268
També hi ha una referència a la plaça fa 40 anys. Podeu llegir-la clicant aquí o a l'enllaç web: http://paper.avui.cat/article/barcelona/160269/marro/nou/alcaldes.html
Vegeu el curiós cartell que penja de la tanca d'entrada a les obres de ca les monges. Com a mínim, fa pensar... La crisi econòmica, que sembla mo tenir fi, pren moltes cares. aquesta en pot ser una més!
Abans i després... Fa unes setmanes publicàvem una imatge del parc infantil, davant de la biblioteca Jaume Fuster, que es va refer completament. Ara, després de la inauguració de la plaça els nens i les nenes omplen l'espai i, amb els seus riures i corredisses, aporten l'alegria i la vida necessària al nou entorn. Lentament, amb l'arribada de la primavera, el verd va agafant. Les fulles dels arbres i la gespa trenquen amb la fredor del ciment dominant... Us deixem algunes imatges, tot geometria, del mateix lloc...
Força ràpid, les obres de les Monges creixen i guanyen alçada. Aviam si és el preludi de la tan esperada reforma del nostre barri, que ja ni se sap quan de retard acumula. De botó, una mostra... i la foto, prou recent, que ho testimonia us deixem...
Fins ara hem anat donant la benvinguda als nous comerços que s’han establert al barri.
Ara, però, no la donarem al comerç que es pensa instal·lar a l’Av. de Vallcarca nº 58 ja que es tracta d’un negoci de PIROTÈCNIA la qual cosa posa en perill la casa que acolliria aquest tipus de material i també les finques adjacents, ja que es tracta d’una mercaderia molt perillosa i que ha causat una forta preocupació a tot el barri.
Davant d’aquesta circumstància tot el barri es posa en alerta i es recullen signatures per presentar-les a l’Ajuntament perquè no autoritzi l’obertura d’un negoci tan perillós, malgrat ens assegurin que no hi ha cap risc, nosaltres no ens ho podem creure, doncs les coses venen sempre perquè ha faltat preveure tal o qual cosa i el mal ja està fet.
No tenim el menor dubte de que l’Ajuntament no permetrà un establiment d’aquest tipus doncs sabem que actualment i amb el nou equip d’autoritats, els ciutadans que volem viure amb tranquil·litat, som considerats i atesos quan els fets són greus, com en aquest cas, i la raó ens assisteix, com en el cas de l’Ajuntament de l’Hospitalet que va denegar l`autorització d’obertura d’un local de venda de PIROTÈCNIA per considerar que aquestes botigues no poden estar ubicades en zones urbanes pel perill que això suposa.
Feia gairebé tres setmanes que no postejàvem! Les vacances de Setmana Santa, com no podia ser altrament, així ho manen. La diada de Sant Jordi, amb un dia assolellat i calorós, va ser tot un èxit cívic al barri. L'espai al voltant de la biblioteca va ser un constant anar i venir de gent. Celebrem l'èxit d'un i l'altre. La revista nº 31 és a punt de sortir. Està coent-se a foc lent. Ben aviat la tindreu amb vosaltres. Recordeu que hem avançat molts dels articles en aquest blog. D'ara endavant aquesta serà la tònica. El blog avançarà i permetrà una actualització gairebé al dia. La versió en paper, la de sempre, fidel a la cita amb tots els veïns, amb caràcter trimestral, com sempre, si ens permeteu la repetició del mot...
És el món a l'inrevés? És el que ens toca viure dia rere dia als esforçats ciutadans que ens movem, a peu o en moto, pel barri. Arribes amb la moto, després d'una llarga jornada laboral, cansat, i et trobes el lloc farcit pels cotxes. Si afegeixes que plou, t'has mullat, t'has jugat la vida amb asfalts plens de forats, passos de zebra lliscants... ni us explico. El teu espai ple d'okupes de 4 rodes! L'has de deixar sobre la vorera, molestant els vianants que cap culpa en tenen... i són els que tenen, com sempre, les de perdre. I la nostra benvolguda GU que ni mira, passa com si la cosa no anés amb ella. Ens sembla que la imatge, si bé moguda, n'és reveladora.
Campi qui pugui! La llei de la selva urbana... Fins quan? Té solució?
Suposo que molts de vosaltres ja coneixeu la Wikipèdia, la imponent enciclopèdia que a Internet, permet els navegants l'accés, en diferents llengües, a molt del saber que la humanitat ha anat recopilant en els darrers mil·lenis. El saber és quelcom inacabat, és dinàmic i canviant. La Viquipèdia la fem els internautes desinteressats que posem els nostres coneixements, de franc, en mans dels altres. La gràcia i l'èxit d'aquest enciclopèdia en línia rau en el fet de la seva gratuïtat i universalitat, a més a més de la seguretat i de la qualitat general dels seus continguts que són revisats i filtrats. Així, la pàgina que parla del nostre barri és mig buida. Espera, en el món virtual, a fer-se gran... Ens agradaria, des d'aquí, que algun veí la vagi fent créixer...
He de dir, per començar, que qui us escriu això és motorista, dels de tota la vida. Però el que passa davant de la Biblioteca és vergonyós. Que es guanyi espai públic, amb lluites veïnals i anys d'esforços, per als vianants i ens el carreguem les motos, estacionant on volem, en massa, en doble fila, sense cap mena de control, és lamentable i denunciable. Demano a la regidoria que faci una zona d'aparcament senyalitzada i balisada com cal, a prop de la biblioteca, però fora de la vorera. Com es fa en altres punts de la ciutat. Que així sigui...
Parlem avui d’economia, dels deutes, dels patrimonis, dels ingresos i de les feines de tothom. Per tal de situar l’escenari en els temps presents cal fer un petit recompte de les coses que han anat passant fins arrivar a on som ara.
L’Ambició. S’acabat una etapa que estaba dominada per uns nivells de enriquiment ràpid i extens, sense cap consideració respecte a que les circunstàncies poden canviar. Quasi be tothom sentía la cara més dolça del diner, en faig a cabassos o el meu pis cada dia val mes o la meva empresa millora o l’Estat te excés de diners per compte corrent o per recaptacions de la Seguretat Social o les inmobiliaries son la pera i els bancs son entrañables per que deixen diners, els mileuristes son una colla de ploramiques que no s’espabilen i un llarc etcétera que es resúm de la següent manera: estat generalitzat d’eufòria.
La Supèrbia. Resulta relativament fácil creure que un es fa ric per que acumula un munt de merits que tan sols ell coneix. Els exits son meus i els fracasos del sistema. Com quan un va a escola que les bones notes son per que estudia i les dolentes per que el profesor li te mania.
L’Enveja. Els que guanyaven ho anaven difonen a tort i a dret per tal que s’extengués l’efecte enveja que és un dels pilars a on s’apoya més decididament l’enriquiment. Un és ric o va cami de ser-ho sempreque els altres no el puguin seguir si no, un és com tots, viu com la majoria i consequentment no és ric. Si fas el viatge, tens el pis o condueixes el cotxe que la majoria de la gent es pot permetre has de procurar modificar les tevés pautes de consum. Per tal de modificar aquestes pautes passem al següent punt.
L’Endeutament.Si els altres compren mes o menys el mateix que compres tu, tu només tens una sortida que et fa diferent que és comprar més. Això vol dir en gran part dels casos haber de demanar diners. En un moment on es generalitzen i accentúen les ganes de poseïr es generalitza el recurs al crèdit.
Sota el paraigues d’aquesta introducció, amb la perspectiva que dona la barreja de percepcions sobre el comportament de les persones, recuperem la primera lectura que s’ha fet de la situación económica.
Els crèdits que els bancs americans i de d’altres contrades, han donat a gent que no els pot tornar. La baixada dels tipus d’interés fa que baixin els marges que tenen els bancs, venent diners a preus més baixos, per tant la sortida que tenen per creixer o mantenir resultats és augmentar les vendes. Aquesta lluita per creixer comercialment fa que s’acabin donant molts crèdits a gent que no pot tornar els diners i per tant es crea una crisi financera que més tard esquitxa tota la economía.
Parem una estona en aquest fet. Suposem que un fill teu trova la seva primera feina per la que cobrarà mil euros amb un contracte indefinit. L’alegria per la situació és gran, el contracte és indefinit, és a dir, no sabem quan durará en tot cas pels que els hi costa més entendre les coses el contracte no és etern. Arriva a casa content i et demana a tu, mil doscents euros, ara que te feina vol comprar-se una moto de segona mà que està d’oferta i un amic seu està a punt de fer el mateix, amb una de nova. Dues posibles solucions.
La primera que valora més el present: “Fill meu com vols que et dongui 1.200 euros si sé que només en cobrarás 1.000?. Si vols t’en donc 800 i així t’en quedes 200 per les tevés despeses”. Si llegeixes aquest escrit i et dius Botin afegeix el següent (… a més a més els 800 euros t’els aniré donant a raó de 200 euros cada divendres ...)
La segona solució valora més el futur: “Fill meu comfio amb tu, ets jove i aquesta és la teva primera feina que tens, ja en trovarás d’altres amb el pas dels anys i sé que em tornarás els diners tot i que ara no els puguis pagar, té els 1.200 euros”.
Quina de les dues respostes és la del bon banquer o banquera o la del bon pare o mare?
Aquest és el dilema sobre el que reposa una part de l’explicació oficial de la crisi. Els banquers han actuat comfiant en el futur però no s’han complert les espectatives per tant hi ha fills que no tornen els diners avui. Per que poso la paraula avui? Per que és la part fosca de la crisi, si el teu fill que espera guanyar 1.000 euros li comuniquen que no ha superat el període de prova i l’acomiaden als quinze dies què pasa?
El nano te 500 euros i en deu 800 o en deu 1200 depen de quina decisió hagis pres en el seu moment.
Per tant AVUI han canviat les circunstàncies que determinaven el teu comportament,i és clar el seu. Dues opcions altre cop.
Primera opció:“Si t’has quedat sense feina és el teu problema torna’m els diners”. Aquesta “solució” agreuja la situació de crisi, la falta de confiança es fa evident, però justifica el canvi, a partir d’ara quan vinguis a demanar diners te les faré pasar magres ja he vist que ets dels que no paguen, només li deixaré diners al teu germà que és funcionari i aquets cobren cada més o a aquell amic seu que és ric i només vol ferse’n una mica més.
Segona opció: “Comfio amb tu fill meu ets jove i aquesta és la teva primera vegada que vius una crisi … bla bla bla … paguem amb un plaç més llarg, a mida que vagis poden”.
Si gran part del crèdit concedit per la banca a tot el mon és inmobiliari com pot ser que un edifici que pot durar uns centenars d’anys el volguem pagar amb unes dotzenes d’anys?
Si les circumstàncies sota les que prenc decisions varien he de pendre decisions diferents? Decisions diguem-ne d’ajust a les noves circumstàncies?.
Si soc banquer i els meus clients m’han de pagar un tant cada mes per les hipoteques i no poden pagar o em quedo la propietat (solució americana) i el banc fa fallida per que té un patrimoni amb un valor de mercat avui per sota de la xifra de diners que va deixar ahir. O els hi allargo el plaç de pagament, baixen les quotes i no cal que malfiï, solució que no pren quasi be ningú. Caixa Catalunya et compra el pis et converteix amb llogater i et dona l’opció preferent de compra per més endavant, però el pis ja és seu i el tenen valorat en els seus comptes a valor del prèstec que et van donar, ah! per cert, comptablement no perden diners.
Si ets un banquer i tens els ingresos planificats pels propers quaranta anys, per exemple, per que has concedit crèdits hipotecaris amb aquets plaços, per guanyar diners l’unic que has de fer és gastar poc. La Caixa acaba de decidir tancar 250 oficines, és a dir, reducció de costos
En resúm, que l’Estat faci de pare, cregui en els bancs i que ja tornaran els diners amb el pas dels anys mentre els bancs decideixen no deixar diners no fora el cas que no els hi tornin com ha pasat avui. Si heu llegit fins aquí ja sabeu lo de les dues opcions, l’Estat tria la de valorar el futur mentrre els bancs trien la de valorar el present. Fins quant dura una situació com aquesta?: fins que es capgiren les tornes. Proper capitol a la propera edició de la revista, no us el perdeu.
