dijous, 23 d’octubre del 2014

Una altra BCN hauria estat possible

Per en Guillermo Krauel

Al barri de Gràcia, travessada pel carrer Providència, es troba una de les places més belles d’aquesta vila: la Plaça Rovira. Al mig de la plaça, un home seu a un banc mirant a l’infinit, i als seus peus, una placa recorda qui és i què va fer per la ciutat. El seu nom: Antoni Rovira i Trias; el seu somni: un projecte d’eixample diferent al d’Ildefons Cerdà presentat sota una cita de l’arquitecte i enginyer Léonce Reynaud, “Le tracé d’une ville est oeuvre du temps, plutôt que d’architecte” (la traça d’una ciutat és obra del temps, més que no pas d’un arquitecte) .



L’any 1854 l’Ajuntament de Barcelona, pressionat per la industrialització de la ciutat i l’augment constant de població, va decidir enderrocar les muralles per fer de Barcelona una ciutat més higiènica, així com per connectar-la amb les viles que l’envoltaven: Sants, Gràcia, Sant Andreu, Sarrià[...]


Més informació en la propera edició en paper