Kon-Tiki

L’EXPEDICIÓ “KON-TIKI”,

UNA AUDAÇ TRAVESSA PEL PACÍFIC

A finals del mes de setembre va arribar a la nostra cartellera cinematogràfica la pel·lícula més costosa del cinema noruec, Kon-Tiki (2012),un biopic de la gesta aventurera que va dur a terme el biòleg i explorador Thor Heyerdahl el 1.947, per ratificar 10 anys d’investigacions que van donar cos a una teoria sobre l’arribada de població des de Sud-Amèrica a les illes de la Polinèsia fa 1.500 anys, i que topava frontalment amb la doctrina científica imperant, que donava per suposat que la població d’aquest indret del Pacífic provenia exclusivament de l’Àsia.

Heyerdahl, que havia arribat amb la seva primera muller durant la segona meitat dels anys 30 a la Polinèsia per realitzar un treball de camp científic, va trobar restes (un monument semblant al déu del Sol, Tiki, de la civilització preincaica, exemplars de pinya idèntics als de Sud-Amèrica, i altres testimonis d’una possible connexió entre ambdues civilitzacions) que van bastir les seves propostes. La dificultat de la teoria –cap societat d’estudis científics i geogràfics de l’època no li va voler publicar l’estudi-  és que ningú no creia versemblant que els corrents marítims de l’oceà Pacífic permetessin (se’ls considerava una barrera) l’arribada de naus des de Sud-Amèrica fins a la Polinèsia en un trajecte de més de 8.000 km. Heyerdahl va arribar a la conclusió que van arribar els habitants de Sud-Amèrica a la Polinèsia, no mitjançant naus ni barques, sinó balses de troncs d’arbres (com els rais catalans) i que, d’alguna manera, van poder trobar un itinerari a través del Pacífic. Va ser la darrera empresa editorial que li posava traves a la publicació que el va instar que demostrés fefaentment i de forma personal la seva teoria.

Poc li va faltar a l’intrèpid aventurer per engrescar-se en aquest agosarat periple en una balsa amb troncs com van fer els protagonistes de la seva teoria, i no van ser pocs els obstacles (reticències familiars i trobar suports per al finançament a l’expedició), amb què es va trobar, i que va vèncer finalment per poder tirar endavant el projecte i salpar des del Perú rumb a la Polinèsia, a on va arribar 101 dies després.

Heyerdahl (1914-2002) es va assegurar d’immortalitzar aquesta proesa a través d’un llibre  que va vendre milions d’exemplars, i un documental (un membre de la tripulació era el càmera de l’expedició), que sí va rebre l’Oscar, com a millor obra d’aquest gènere, el 1951. A Oslo es va crear un museu etnogràfic amb el nom de Kon-Tiki, que incloïa, com a principal atractiu, l’embarcació amb la qual es va dur a terme el viatge. L’esperit aventurar del noruec no es va esgotar amb aquesta gesta, i va protagonitzar  amb posterioritat altres projectes i expedicions etnogràfiques: la connexió Egipte i Amèrica (Ra i RaII), els sumeris i l’oceà Índic (Tigris), l’illa de Pasqua (reflectida al llibre Aku Aku) o fins i tot treballs etnogràfics a illes Canàries (piràmides de pedra a l’illa de Tenerife). Avui dia, però, encara no és unànime per part de la comunitat científica, la plena assumpció de les teories exposades per l’explorador i aventurer amb l’expedició Kon-Tiki.

La pel·lícula noruega recentment estrenada, que va competir debades com a millor pel·lícula estrangera als darrers premis Oscar, narra visualment amb encert i transmet de forma convincent les vicissituds (moments tensos, enormes obstacles a afrontar i situacions realment angunioses) que va patir la tripulació (sis homes, en total) durant tot el viatge. Cal destacar, així mateix, d’aquest film, l’esplèndida fotografia, amb plànols carregats de poesia, així com una aconseguida banda sonora i el bon quefer dels protagonistes, gairebé tots desconeguts per aquestes llars.

Si voleu, doncs, gaudir l’experiència de veure en pantalla gran aquesta odissea (i si podeu, car no és tasca menys petita, en aquests temps de crisi,  la d’acudir a les sales de cinema, amb tots els entrebancs econòmics que  suposa), no en sortireu pas decebuts.

Francesc Xavier Gàllego i Lucas