Copagament

Nou copagament de medicaments. Una nova injustícia social

Josep Martí Valls. Doctor en medicina

El ministerio de Sanidad d’Espanya ha publicat una Resolució (BOE 225 de 19 de setembre de 2013, Resolució 9709) emparant-se en el famós i desgraciat Decret Rajoy (16/2012 de 20 d’abril) per fer pagar un 10% del preu dels medicaments, fins a un límit de 4,20 euros per capsa, al pacients amb Dispensació Ambulatòria a la farmàcia dels hospitals (MHDA). Son 42 fàrmacs per tractar a pacients amb malalties cròniques, generalment greus, com càncers, hepatitis, artritis i altres, en molts casos essencials per mantenir la vida del pacient.

A Catalunya hi ha uns 6.000 pacients en aquesta situació (sembla que el afectats per VIH no entraran en aquest copagament) i representen una despesa mitja d’uns 7.000 euros per pacient cada any (42 milions d’euros).

En front d’aquesta nova mesura del govern, totalment immoral, amb absoluta manca d’equitat i no basada en criteris científics ni de bona gestió del medicament per part dels professionals, hem de dir un cop més NO. Ens oposem i denunciem aquest nou fet de fer pagar al ciutadà la crisi econòmica provocada pel sistema financer, denunciem aquest camí d’anar traient drets de ciutadania i anar aprimant el sistema públic de salut.

Si l’anterior copagament, augmentat pel Decret Rajoy, o per l’euro per recepta, es va voler justificar com a mesura dissuasòria del consum elevat de fàrmacs (com si sigues el pacient qui es recepta els medicaments de pagament públic) aquest nou copagament es ja absolutament injustificable per aquesta suposada raó (o es que es pretén dissuadir a pacients greus i crònics que no prenguin els seus medicaments? la decisió es d’algun boig!. Veiem doncs que es una mesura purament recaptatòria, injusta, que penalitza un cop més als més febles (gent gran, malalts crònics i greus).

Aquesta mesura ha estat denunciada i protestada per moltes entitats, l’oposició parlamentaria al govern i varies comunitats autònomes. Aquí a Catalunya el Conseller de Salut ha manifestat que no hi està d’acord (no ha dit que ho recorrerà o que no l’aplicarà) i que “miraran” de com fer-ho en les persones que no puguin pagar, però cal dir-li que aquests serveis ja els tenim pagats tot hom amb els nostres impostos.

Lo que està passant amb la sanitat es molt greu, treure drets, aprimar el sistema públic mentre es dona de menjar a la sanitat privada amb afany de lucre, convertir la salut de les persones en un nou negoci, no ho podem permetre.