dimarts, 20 de maig del 2014

Per en Xavier Gàllego i Lucas, mitòman
CINEMA


“LA GRANDE BELLEZZA”,  bon cinema europeu reconegut amb un Oscar


Efectivament, ja es troba al nostre abast, bé a través de plataformes digitals en diferents modalitats, bé en suport físic tant de lloguer (en els malauradament ja ben escassos videoclubs que resten a les nostres poblacions) com de compra (en establiments mínimament especialitzats) “La grande bellezza”, la darrera pel·lícula del director italià  Paolo Sorrentino, una de les millors obres del cel·luloide, sens dubte, de la darrera temporada cinematogràfica, que va passar molt discretament per les pantalles dels nostres cinemes i que només ha tingut un cert ressò a partir de la concessió del guardó a la millor pel·lícula estrangera en la passada edició dels premis Oscar.
 
Aquesta  cinta és un paradigma del bon cinema d’autor que encara se segueix realitzant arreu del món, i són reconeixibles en la mateixa els trets del millor cinema europeu en general, i de l’italià en particular, cinema del qual ens han arribat darrerament  des de  despreocupades  comèdies  (recordem la saga “Manuale d’Amore”)  com arriscats retrats de la situació social (vegeu “Gomorra” o bé “Il Divo”, sobre la figura del polític Giulio Andreotti, aquesta darrera cinta també dirigida per Sorrentino i que comparteix també protagonista amb la pel·lícula que avui ens ocupa).

“La grande bellezza”, com us ho diria? retrata de forma ferotge -però alhora fascinant- la “dolce vita romana” d’avui en dia a través dels ulls d’un sexagenari columnista de diari -esplèndid Toni Servillo-, antic escriptor, que porta una vida hedonista i superficial (“mundanitat”, és el concepte que s’hi vol ressaltar). [...]

Més en la propera edició en paper