Us he de dir que, malgrat aquests “inconvenients”, és un departament
francès preciós. Si us decidiu a anar-hi, de ben segur, no us defraudarà gens
ni mica.
En un número anterior d’aquesta revista ja vam parlar
d’Albi. La Catedral de Santa Cecília i el Palau de l’Arquebisbe contigu (seu
d’un fabulós museu dedicat a l’artista local Toulouse-Lautrec), valen per si
sols una estada a la ciutat. El casc antic, una llarga passejada per la llera
del riu Tarn (que dona nom a aquesta terra), completen un dia perfecte. Una
potent oficina de turisme us ajudarà, en correcte castellà, a dissenyar la
vostra visita.
Però aquesta terra és una caixa d’agradables sorpreses. Dispersos pel
territori podreu trobar preciosos indrets, caves, bastides. En vam visitar dos,
però ens consta, que n’eren molts més: Castelnau de Montmiral i
Cordes-sur-ciel. Aquestes dues visites gairebé obligades, testimonien un passat
medieval, càtar, estimulant.
Cordes-sur-ciel, aquest 2.014, està participant en un concurs nacional, en
que es busca quin és el poble francès més formós. Només això ja és garantia de
bellesa. Impressionant.
 |
| Imatge ideal de l'Albi |
Això sí, convindria agafar un mínim de tres dies. Un cap de setmana normal
es fa, malauradament curt i et deixa la sensació de no haver pogut descobrir-ho
tot. La distància accessible, però, facilitaran que hi poguem tornar. El Tarn
s’ho val!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada