Teresa Muñoz o la Barcelona intemporal

August Lorente,

Veí de Gràcia

Ens trobem al bar interior de la Biblioteca Jaume Fuster. És un dijous de maig, al capvespre. Molt puntual, arriba amb un enorme somriure. 

Ràpidament connectem. 

Em trobo d’una d’aquelles persones que agrada tothom. 

Na Teresa és una persona que s’ofereix. Emana d’ella un magnetisme que t’absorbeix. 

Afable però, alhora, gesticulant reforça el seu argumentari. Simpàtica i riallera però de profundes reflexions. D’aquelles persones que val la pena escoltar. Sempre té a punt una frase, un pensament per valorar, una experiència per narrar, una vivència per compartir. Gaudeix dels moments, de les pauses, dels amics i de la família.

Vesteix informalment però correcte, amb un conjunt elegant i sobri. La conversa dura hora i mitja llarga, que he de dir que se’m fa curta. Passem d’un tema a l’altre sense aturador. Em costa contenir el seu devessall de paraules, d’idees i conceptes impregnats d’una gran cultura, treballats des de la reflexió acadèmica, editorial i personal. Una persona progressista, del seu temps [...]

Més info, properament

al numero de paper