Mala ratxa de
desaparicions
de figures del Pop i el
Rock
Francesc-Xavier Gàllego,
Mitòman
Aquesta primera meitat de l’any 2016 hem
patit una especial mala ratxa de seguides desaparicions de figures del
Pop-Rock.
Grans intèrprets i instrumentistes ens han
deixat i, gràcies al seu llegat passen ara, amb la seva defunció, a ser
llegendes vives de la música moderna, i referents reconeixibles d’una època
daurada d’aquest àmbit artístic.
Al poc temps de començar
l’any ens va deixar l’incommensurable David
Bowie, a l’edat de 69 anys. Nascut al barri londinenc de Brixton, les seves
inquietuds artístiques varen despuntar a finals dels anys 60, ja des del disc
en què figurava el seu primer himne, “Space Oddity”, seguida de tot un
reguitzell de grans elapés que van fer d’ell una de les més grans figures de
l’escena musical dels 70. A uns els agradarà més “Hunky Dory” o el grandíssim
“Ziggy Stardust” a d’altres, “Aladdin Sane” o “Diamond Dogs”… però tothom
estarà d’acord en què va crear tota una tendència avantguardista, amb la seva imatge
i teatralitat –va aprendre de Lindsay Kemp- envoltat de grans creadors amb les
seves camaleòniques reinvencions en cada disc i un talent compositiu i
interpretatiu majúscul que va exercir una influencia cabdal en multitud de
grups i intèrprets arreu del món en els anys i dècades següents [...]
Més al proper nº en paper
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada