BiCiutat

Per l’August Lorente, veí de Gràcia i ciclista aficionat

Permeteu-me, d'entrada haver-me enginyat aquest neologisme, ja que és el més “oportú” doncs m'agradaria reflexionar avui sobre l'ús urbà de la bicicleta. Curiosament si entreu a Internet i cerqueu aquest mot, us sortirà una empresa valenciana... I és que tot està ja inventat!

Benvinguts a la biciutat!

L'auge de l'ús de la bici els darrers 10 anys és inqüestionable. Pel que fa al seu vessant més esportiu (carretera o muntanya, el popular BTT) o més urbà. El nombre de practicants d'aquest esport no para de créixer, en alguns anys, de manera exponencial.

Cal, però, evitar ara que aquest fenomen mori d'èxit, que aquest succés acabi ofegant-lo.
Parlo, doncs, de regulació (i no només de sancionar els infractors)...
Està clar que l'encaix de la bicicleta a la gran ciutat i a la seva mobilitat és, en el millor dels casos precari... D'aquí es desprèn la necessitat d'haver de regular aquest nou mitjà de transport.
Es tractaria de que la bici deixi de ser un problema i esdevingui una solució als problemes de mobilitat de Barcelona. Una solució econòmica, ecològica, sana, sostenible... Cal demanar més? [...]

Properament l'article complet a la revista en paper