Crònica d'una trobada

Ahir dimecres, al vespre, en el marc d'unes trobades que volem que siguin més periòdiques, ens vam trobar els membres de la Junta de l'Associació amb un grup de veïns i veïnes associats, a les 19:30 al nostre local.

El motiu de la reunió era informatiu i, alhora, reivindicatiu.

Volíem explicar-los, de primera mà, on som en aquest moment en la idea municipal de convertir el solar de l'antiga "Casita Blanca" en un hort urb; en què consisteix aquesta proposta i en posicionar-nos-hi com a AAVV i com a col·lectiu de veïns.

També vam tocar a fons l'estat actual (gairebé difunt) del projecte Avinguda Hospital Militar - Farigola.

Vam, tractar qüestions al voltant de l'actualitat del barri.

En resum vam acordar que:

1. La postura és contrària a la proposta municipal.
2. L'actitud conciliadora mantinguda aquests darrers anys no ha estat positiva pel que fa a "resultats palpables" i, en conseqüència, no s'ha aconseguit com a Vallcarca que les reformes tirin endavant i que la veu dels veïns/nes sigui escoltada a l'ajuntament. Per tant, caldrà començar a preparar-se per mobilitzar-se, si les coses no canvien clarament i ràpida a millor, pel que fa a l'execució de l'esmentat Projecte
3. Vam demanar l'ajut dels assistents en fer córrer entre els nostres conciutadans/es la necessitat d'implicar-se a fons en la lluita per aconseguir un barri millor, començant per omplir la sala d'Actes de la Biblioteca Jaume Fuster el proper dijous 23.

Curiosa iniciativa

És més que coneguda la dita que diu que una imatge val més que mil paraules.

Amb la foto que acompanya aquestes breus línies això es confirma sobradament.

En desconec l'autor/s.

Però m'agrada la iniciativa i el sentit de la imatge.

Una dedicatòria, un record al col·lectiu i al que representà la casita Blanca per Barcelona durant el munt d'anys en que funcionà...

Un encert encara que em consta que, a alguns, no els satisfà.
I és que d'opinions i de gustos, tants com persones.

El que dèiem una ben curiosa iniciativa...

Horts urbans, no tot és tan senzill

August Lorente i Tibau

Veí de Vallcarca.

Aquests dies, al carrer i pel barri, el tema de conversa estrella és la proposta municipal de convertir el solar de l'antiga Casita Blanca en un hort urbà que gestionaria un grup humà depenent de la Fundació Ametller.

Una fundació de la que no he sabut trobar una pàgina web pròpiament diata en el motor de cerca de Google (1ª página) però sí diferents comptes de Twiter, facebook, Linkedin... Sorprenent i paradoxal, oi?

Sembla que aquesta fundació centra la seva atenció en la promoció de la salut i en l'ajut a grups en risc d'exclusió social, per la qual cosa, d'entrada, em mereixen tots els respectes i un enorme aplaudiment. Més entitats així caldrien!

Malauradament, sembla que el nostre alcalde ha trobat en els horts un comodí. Reputats per la seva acció benefactora en gent gran o en col·lectius desafavorits, els horts urbans gaudeixen d'un prestigi que, al meu parer, es dimensiona en excés. Simplificant sembla com si a cada solar que sorgeixi l'hi posem un hort i ... què simpàtics i progres som!

Entenc les bondats, sobretot socials, de la iniciativa de la Casa Gran al respecte, però en discrepo profundament en el fons i en la forma, així com en l'oportunitat.

• En la forma, per què crec que se'ns intenta "colar un gol". En aquest barri patim un retard de dècades en l'execució d'un pla de renovació urbanística que s'engegà amb l'ajuntament franquista d'en Porcioles. Un pla aprovat fa uns 13 anys i que en cap cas contemplava un hort urbà en aquest espai.
• Discrepo en la forma ja que, si recordeu, ara fa just un any se'ns demanava als veïns (i més tard en seu del districte) idees per a usos dels espais buits que les obres anaven deixant, el famós PAM. Sembla ser que alguns veïns i associacions hi van participar (jo mateix amb la idea de fer una petita pista de bàsquet). Com no pot ser d'altra forma, els estaments polítics s'han passat les idees dels veïns i veïnes per on més els ha convingut. Llavors, per què demanen la notra opinió, la nostra iniciativa si els manca voluntat d'escoltar?
• Discrepo en l'oportunitat ja que l'espai que es vol convertir en hort és molt cèntric al nostre barri. Des de quan els centres dels barris esdevenen horts? Aquest solar, rodejat per tres carrers és un espai de trobada i de pas de molts veïns i veïnes.

Crec que el que caldria fer és dignificar el solar, eliminant tanques, anivellant-lo, posant-hi (si no hi ha massa diners per urbaniutzar com ens mereixem) uns bancs i quatre arbres (millor en test) que facin ombra, instal·lant una llargament reivindicada  marquesina a la parada dels bus 22 i 28. El paviment es pot cimentar o fer un perímetre de ciment i grava en la part central.

Imatges del carrer d'Entença, sentit muntanya, a tocar de la Travessera de les Corts. L'antic espai d'unes cases enderrocades s'ha solucionat amb una urbanització modesta i  senzilla, probablement econòmica, però funcional per als veïns i joves de la zona. Un model, al meu entendre, perfectament extrapolable al solar en qüestió... 

Poques complicacions i pocs calés.

Tan difícil és?

Per tot plegat i com a resum...

1. Convido a tots els veïns i veïnes a assistir a la reunió del proper 23 a la Biblioteca. Com més serem, millor. Junts hem de manifestar la nostra opinió, la nostra força.
2. Rebutjo la proposta municipal per inadequada, inoportuna, errònia, per anar en contra d'un projecte que l'Ajuntament va aprovar al seu dia i que ara no compleix.
3. Crec que cal convertir el solar en plaça, espai, cruïlla àmplia... en cap cas, en hort urbà.
4. Considero que amb el retard de tants anys i amb la desinversió que pateix Vallcarca respecte d'altres barris de la ciutat de semblant tipologia, que se'ns vingui ara amb el conegut "no hi ha diners" esdevé del tot inadmissible. Sabem (per que no s'ho treuen de la boca) que l'ajuntament disposa d'una economia sanejada. Si tenen diners, que els inverteixin en dignificar Vallcarca i que acabin aquest etern projecte. O és que som ciutadans de segona?
5. Una urbanització que, crec parlar amb el sentiment col·lectiu, no es pot deslligar de la que cal fer a l'antic solar del pàrquing de les "monges", a l'altre costat del carrer de Ballester. Per a mi, dos espais indissociables i que cal afrontar globalment, com un tot...
6. Reforma ja i, si us plau,  deixin-se d'horts!

Com ja dèiem a l'entrada d'aquest post, res no és tan senzill!

Calçotada 2.013 en imatges

Us deixem amb unes imatges per al record de la nostra calçotada d'enguany.
Per anar  fent boca per a la propera!

Ciclistes de vorera

Per l'August Lorente

Veí de Gràcia i ciclista aficionat

Estem en una època de crisi. Vivim una espècie de “boom” de la bici a ciutat.

Se n’ha parlat molt. Sovint només dels avantatges.

La bici, per sé, no és talismà ni comodí, però amb ella hom estalvia, hom contamina menys, hom viu millor, hom respira diferent, la vida és més pacífica, tot corre menys i es degusta millor.

Sempre?

Imatge de Saragossa, idèntica situació a la de la capitat catalana.

Malauradament aquesta imatge es repeteix massa a les voreres de la nostra ciutat.

Un ciclista anant per la vorera de qualsevol carrer, esquivant vianants que, molt sovint, l’increpen, no exempts de raó.

Jo mateix sóc ciclista.

Pujo a la vorera menys que d’altres companys, però hi pujo.

I ho faig per què tinc por.

La culpa és de tothom: dels governants per no creure en la bici com a mitjà sostenible de transport, dels automobilistes i motoristes per pensar que el carrer els pertany en exclusiva i, cal acceptar-ho, també n’és dels ciclistes que no sempre respectem les normes (cíviques o del codi de circulació).

Visc, vivim, en una ciutat vertical, de carrers estrets i edificis alts, amb una elevada pressió de trànsit rodat. Una ciutat que no va ser dissenyada per a practicar el ciclisme.

Una ciutat que no va ser dissenyada per ser com és. N’estic segur. Un idealista noucentista com l’Ildefons Cerdà, ni el pitjor dels seus somnis, devia imaginar un carrer Balmes o un General Mitre, a dos quarts de nou del matí o a les sis del vespre, farcits de vehicles, amb una densitat tan alta que no hi gairebé espai per a res més.

Però és la ciutat que tenim.

I amb ella hem de conviure.

I la bicicleta, des de fa uns anys, intenta trobar el seu espai, en aquest maremàgnum.

Quan els convé, des de les administracions, bé que en fomenten l’ús.

Ben bé que se’ls omplen les boques de paraules encisadores sobre el Bicing o sobre els meravellosos avantatges de l’ús de la bicicleta  (tan evidents que no són pas el motiu d’aquestes reivindicadores línies).

Cal, entre tots, dissenyar una Barcelona que sigui capaç d’integrar la bici en el seu entramat de mobilitat, que doni resposta a les legítimes aspiracions dels ciclistes (ocasionals, esportistes, habituals del bicing...).

Una Barcelona en la que els ciclistes desapareguem de les voreres.

Bon senyal serà.

Voldrà dir que la xarxa de carrils bici ha crescut i és moderna, eficaç i coherent, que té continuïtat. Voldrà significar que el bicing arriba a tots els districtes i a tots els barris (caldria tenir un punt del servei a menys de 500 metres del lloc de residència). Voldrà fer palès que tots els que vivim a Barcelona veiem la bici com un avantatge, com una solució i no com un problema.

Serà, en definitiva, una Barcelona millor, més integradora, més sostenible i, sobretot, una ciutat amb les voreres per als seus vianants.

CALÇOTADA, 10 de març

El proper deu de març, a les 14 hores, celebrarem una nova calçotada.
Una festa d'aplegament entre els veïns, ja tradicional i ben arrelada al nostre calendari.

Podreu comprar els tíckets als llocs habituals.
Podeu consultar-los en l'oportuna publicitat repartida per tot el barri o, en el seu cas, engrandint la imatge que acompanya aquestes línies..

Neu a Vallcarca

Dissabte passat, enmig d'un intens fred, ens vam aixecar amb una lleu nevada.

Tot plegat, ben poca cosa.

Uns teulats blancs, uns seients de moto o uns vidres de cotxe amb menys d'un cm de neu...

Collserola, però, sí va rebre una bona innivació.

Us deixem algunes imatges per al record!

 

PER ON HEM DE PASSAR?

Aquest mes de febrer passava amb ma mare, una senyora ja gran i amb dificultats de mobilitat, pel carrer de la Costa.

Ens vam trobar amb aquesta barrera arquitectònica.

• Per on cal que passem?
• Què tenen al cap els professionals que deixen hores i/o dies aquests sacs enormes damunt de voreres estretes?
• Quin sentit comú regeix la seva actuació?
• Ningú de la Guàrdia Urbana o de l'Ajuntament veu o fa res al respecte?

Si algú sap la resposta a alguna d'aquestes preguntes que ens les faci arribar. 

Els en serem eternament deutors!

El barri, de nou, notícia

L'Independent de Gràcia, en el seu nº 458, de divendres 9 de novembre de 2.012, torna a parlar i de valent de Vallcarca.

Ho fa en un bon reportatge a la pàgina 7 sobre el Pla PEUS i el pla BUITS, i la rehabilitació soft de diferents solars, ara a prop del Viaducte. La manca de diners i els 5,5 milions d'euros que encara queden per abonar de la indemnització per la "Casita Blanca" fan inviable majors intervencions.

Crida molt l'atenció la idea de llaurar un camp de blat a ciutat. 

Paradoxal, oi? Amb quina finalitat es fa?

També es plantejava en aquest mateix setmanari una enquesta sobre l'opinió entre els graciencs i gracienques davant del retard en l'execució de les obres de remodelació del barri. Val molt la pena llegiur l'opinió d'en R. Balanzo a sota del gràfic i, de retruc, visitar els enllaços que aquest senyor ha penjat a la web de l'Independent.

GNV-39

Ben aviat, sortirà al carrer un nou número de la revista de l'Associació de veïns de la que formo part.
Arribem ja al nº 39

Gestiono, des de fa alguns anys, la tasca de coordinar i dinamitzar el seu correcte desenvolupament, ben secundat per la Irene i en Joan.
Cada cop que arriba, en format paper, a les nostres mans, un sentiment intens de felicitat, satisfacció i orgull ens envaeeix.

És una tasca completament amateur, que ens ocupa no poques hores, amb gairebé cap recurs tecnològic i només amb el suport incondicional d'uns meravellosos col·laboradors, humils i, alhora, entusuastes. Sense ells, res de tot plegat fora possible.

Mercès a la tecnologia des de fa un parell d'anys podem gaudri-la també a Internet. La web d'Issuu ens permet ampliar, passar còmodament pàgina, imprimir, descarregar i desar al nostre ordinador...

però res podrà mai substituir el plaer de passar pàgina amb el dit, oi que no?

Doncs ja encarant la recta final d'enguany i la campanya de nadal, un nou èxit. 

Un nou número.
Per molts anys!

Per l'August Lorente. 

Veí de Gràcia

Tempesta de tardor - 3.000

Aquest diumenge, minuts abans de les nou del vespre, ha arribat la pluja promesa i ho ha fet en majúscules.

Durant un quart d'hora ha plogut fortíssim.

Com feia temps que no es veia.

Com sempre en aquest casos, l'Avinguda de Vallcarca torna a ser el que era, una riera. Un riu que recull l'aigua dels turons circumdants. L'asfalt esdevé llac i les clavagueres no poden engolir tanta aigua. Amb trons i llamps, tot un espectacle...

 

Afortunadament, sembla que l'amenaça de la sequera que aquest estiu planava a sobre del país es va esvaint a poc a poc.


Avui hem arribat a la rodona xifra de 3.000 visites al blog.
En gairebé tres anys de vida i uns més que modestos recursos, mai ens havíem plantejat rebre aquest allau de visites
Tot un èxit que volem agrair a tots els qui ens visiteu i doneu sentit a tot plegat.
Tres mil gràcies i, per molts anys!

Salut!

Park Güell de peatge

Us enllacem amb el reportatge, portada avui de l'Iindependent, en el seu número 455, a càrrec de n'Albert Balanzà.

Creiem que una lectura d'aquest reportatge és interessant a tots els graciencs.

Les dades de nº de visitant i de possibles ingressos si s'acaba aplicant un peatge que, na maite fandos, diu no tenir encara definit del tot, no deixaran ningú indiferent.

Imatge cortesia de   http://fotopopular.com/smf2/index.php?topic=71784.0

Tot plegat un repte i una llàstima, viure-hi a prop i no poder-ne gaudir amb la "tranquil·litat" necessària, tanta és la pressió turística d'aquest entorn...

A la pàgina web d'aquesta publicació podreu votar sobre quina és la vostra opinió sobre el reduir el nº actual de visitants (abaixant la recaptació) o mantenir-lo en els 25.000 actuals (amb puntes de fins a 30 mil).

Biciutat (2)

Sortides des de Vallcarca

Rodejant l’urbs, 2...

Per l'August Lorente, ciclista amateur

 

Ferm: asfalt, camí

Durada: 1:57:00 hores, a un ritme mitjà (16 km/h)

Distància: 30,17 km

Desnivell: 400 metres aprox.

Dificultat: senzilla - mitjana. Alguns trams, especialment els primers quilòmetres, es fan sense carril bici, compartint calçada amb els cotxes. Es busquen carrers amb carril bici, carrers tancats al trànsit o amb poc volum de circulació.

Sortirem des de la Plaça de Lesseps (I), enfilarem per General Mitre, intentant aprofitar les àmplies voreres que s’hi ha fet darrerament, sempre que sigui possible fins a la plaça de Prat de la Riba, on agafarem tot Manuel Girona, rodejarem el Palau de Pedralbes pel seu vessant nord, pel carril bici passem davant de la UPC i de la Caserna del Bruc on baixarem una travessia, passarem la Diagonal, agafarem a l’esquerra el carrer de la Torre Melina que ens durà davant de l’hotel Joan Carles I. Al fon, altre cop a l’esquerra baixarem per l’av. d’Albert Bastardas i entrarem a l’Hospitalet.

Seguirem en direcció mar, recte avall, girant lleugerament a l’esquerra (passarem diferents rotondes, davant de Correus, del mercat) en direcció al Polígon Gornal. Haurem de travessar per sota la via del tren (foto) i allí girarem a la dreta, seguint tot recte fins al fons (800 metres).

El nostre objectiu és sortir a  la Gran Via davant de l’Ikea (foto). Enfilarem la Gran Via direcció BCN, passant davant la Ciutat de la Justícia fins a la Plaça Espanya.

Girarem a la dreta per pujar a Montjuïc, passant pel Poble Espanyol i l’estadi Olímpic Lluís Companys [...]

L'article complet, ben aviat, a l'edició en paper