Unes estructures, al meu entendre, ni lletges nimassa boniques, triangulars i que faran una falsa ombra de tan obertes i separades com queden.
Un cop més, maquinària treballant, tall del pas per l'espai, soroll i molèsties.
No seria possible enllestir l'obra d'una vegada, que es tiri pel dret?
A l'espai de les monges (que, per cert, amb encert el meu fill qualificava de paròdia de camp de treball -reixes i focus-) es va avançant: arbrat, jocs infantils...
Un finalñ més proper però, alhora llunyà, atès que les actuacions de plantar arbrat dependran del que determini "Parcs i jardins" com a moment idoni.
En fi, un desgavell inacabable.
Us deixem unes imatges d'avui mateix...
Els operaris a quarts de cinc instal·lant els tendals... |
A quarts de set els triangles fets de tires trapezoidals... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada