L'editorial

I perquè no.

Parlem del nostre Projecte una vagada més, parlem de les possibles modificacions que ens hi volem incorporar, parlem dels solars que han paraescuts i que no cels i veu cap mena de utilització per el moment, parlem de las mancances del barri, parlem del veïns i veïnes que i viuen.

Portem un grapat d’anys des de que es va aprovar el projecte de la remodelació (a les hores) de la Av. Hospital Militar i fins avui, a part de canvi de nom de la Avinguda, la construcció de un bloc de habitatges per la reubicació dels veïns afectats, la ampliació de una de les voreres , la instal·lació de la nova recollida d'escombraries i l'enderroc d'alguns edificis, poc més s'ha fet.

Per contra, en el mateix espai de temps que hem tinguin aturat el Projecte, s'han portat a terme tres grans obres, la biblioteca, la remodelació integral de la Plaça Lesseps, i la reforma de general Mitre entre el carrer de Balmes i nostra Plaça.

Sembla ser que mai hi ha diners par tirar endavant la nostra reforma, però ens consta que l’Ajuntament de Barcelona és un dels menys endeutats del país.

Altrament, com s'explicaria l'interès manifestat en promoure nous projectes urbanístics de gran inversió? No creiem que l'explicació es pugui simplificar només en clau electoral...

Sembla ser que no hi ha la il·lusió necessària, per part de la classe política en general, en acabar el projectes ja començats. Així seria més gratificant, per al polític, promoure i realitzar una obra nova, per tal que el seu nom vagi lligat per sempre a l'obra en qüestió.

Crec arribat el moment de posar-nos seriosos, de demanar que se'ns tingui en compte; de que, com a veïns i veïnes que vivim en aquest barri, se'ns tingui i mantingui informats de la possibles modificacions que es pugessin produir en l'entorn i el desenvolupament del Projecte.

Cal que, d'una per totes, la nostra opinió sigui escoltada i que, mentre tant, des de el Districte, es facin els arranjaments i les adequacions dels espais lliures per al seu ús públic. Encara que sigui de manera provisional ja que, en definitiva, som nosaltres els que hi vivim.

Crec, sincerament, que ens ho mereixem.

JOAN FALQUÉS - President