Actualitat, segons l'independent

En l'edició d'avui divendres, 31 d'octubre, d'aquesta publicació de la Vila (nº 550), som (són) notícia:

• Lesseps: tuneladora sí, tuneladora, no?
• Park Güell: polèmica sobre les dades de visitants reals del darrer any
• Casita Blanca i projecte Vallcarca (imatges)
• 
  

Pintura mural de qualitat

A la paret final del solar de la Casita Blanca aquests dies han estat treballant per fer-hi el gran mural que estava projectat.
Us deixem algunes imatges per observar-ne amb més detall com va tot plegat.

GNV-43, més a prop !!

Estem treballant per portar-vos ben aviat un nou número, el 43, de la nostra revista.

Vindrà farcida, d'aquí a unes setmanes, de bons i interessants articles i reportatges.

* * *    * * *    * * *

Ah... Ja tenim loteria de la grossa de Nadal !!!

El número és el 

8 1. 1 0 3

Una altra BCN hauria estat possible

Per en Guillermo Krauel

Al barri de Gràcia, travessada pel carrer Providència, es troba una de les places més belles d’aquesta vila: la Plaça Rovira. Al mig de la plaça, un home seu a un banc mirant a l’infinit, i als seus peus, una placa recorda qui és i què va fer per la ciutat. El seu nom: Antoni Rovira i Trias; el seu somni: un projecte d’eixample diferent al d’Ildefons Cerdà presentat sota una cita de l’arquitecte i enginyer Léonce Reynaud, “Le tracé d’une ville est oeuvre du temps, plutôt que d’architecte” (la traça d’una ciutat és obra del temps, més que no pas d’un arquitecte) .

L’any 1854 l’Ajuntament de Barcelona, pressionat per la industrialització de la ciutat i l’augment constant de població, va decidir enderrocar les muralles per fer de Barcelona una ciutat més higiènica, així com per connectar-la amb les viles que l’envoltaven: Sants, Gràcia, Sant Andreu, Sarrià[...]

Més informació en la propera edició en paper

Buscant alumnes

L’incert futur de l’escola concertada a Catalunya

A casa nostra trobem tres grans tipologies de centre. Els privats, finançats per les famílies dels seus alumnes; els concertats, que reben el suport econòmic (subvenció) del Departament d’Ensenyament –en el que es coneix com a “concert”- i que, de mitjana, suposa un 70% del pressupost del centre i, en tercer lloc, l’escola pública, finançada amb fons del govern.

Són molts els centres concertats a Catalunya. Uns vuit-cents, agrupats en quatre grans patronals. Algunes, la majoria, són escoles cristianes i agrupades en la FECC (Fundació de l’Escola Cristiana de Catalunya). D’altres, són escoles laiques o internacionals (associades en altres patronals com l’AEC).

En aquest article ens centrarem en l’escola concertada i en el seu difús avenir. El fet de rebre diners públics l’ha posat en el punt de mira de no poques crítiques, la majoria de sectors progressistes de la societat, clarament `partidaris de l’escola pública i que, en no pocs casos, es decanten ideològicament per una única tipologia d’escola: catalana, pública i laica, oblidant sovint el llarg recorregut social i educatiu que l’escola cristiana ha suposat per al país. Des d’aquestes línies en volem defensar la validesa i viabilitat pel que suposa de llibertat d’elecció però també atenent al seu evident servei públic, dia a dia, mes a mes, any rere any.

El fet de ser, sovint, institucions més que centenàries, si bé d’un costat els aporta prestigi i dignitat, de l’altra els suposa disposar d’instal·lacions i edificis antics i obsolets, cars de mantenir i de baix rendiment econòmic.

Anem, però, a pams. Dels Jocs Olímpics ençà, la societat catalana es transforma a tota velocitat: tecnologies, immigració, canvis familiars i socials... L’escola és, tradicionalment, una institució molt reticent als canvis sobtats, pel que d’inercial presenta. Malgrat tot, aquests canvis l’afecten en gran mesura i en pateix fortes pressions amb les que ha d’aprendre a conviure.

Situació i amenaces actuals

Si a aquestes pressions socials hi afegim un continu degoteig de lleis (en funció del color del govern de torn), les dificultats derivades de les noves tipologies de família (que dificulten sovint el desitjable lligam escola-família), la necessitat d’assumpció de funcions que abans compartia amb aquestes, la burocratització de la tasca docent, els experiments pedagògics de dubtosa eficàcia (ordinadors a les aules -1x1- o la sisena hora de la pública –que ensorrà econòmicament el departament-) i, finalment, les retallades derivades de la crisi del 2.008 ençà (i impagaments d’una administració al límits) o el gran percentatge d’impagats.

Tot plegat fa que l’escola concertada catalana hagi entrat en una crisi de difícil, imprevisible i poc favorable pronòstic. No són poques les escoles abocades a la fallida i que han hagut de trobar en el préstec bancari l’única sortida (almenys a curt termini) i alternativa, malgrat que els suposi endeutar-se encara més.

La situació actual

Hores d’ara l’asfíxia econòmica esdevé insostenible per a molts centres. Molts ja han tancat [...]

Més informació al proper nº de la revista en paper

Selene

Dignificar un espai - Selene on PhotoPeach

GNV a Gràcia TV

Amb motiu de la instal·lació definitiva de Selene al seu emplaçament del solar del "Refugi d'Obreres", la gent de Gràcia TV han elaborat un petit muntatge audiovisual per commemorar-ho.

Amb text del bo d'en Manuel Toribio i veu de n'Irene Güell, el vídeo (de poc més de dos minuts) repassa la petita història de la remodelació d'aquests dos solars i de la pròpia estàtua i, a més a més, a través de les imatges encadenades, de l'arribada al barri d'aquesta bonica i preuada figura.

En podeu veure el vídeo clicant en aquest enllaç al Toutube.

Selene

Avui divendres, tres d'octubre, la nostra estàtua ja és al seu lloc.
Sobre un bonic pedestal, la imatge de Selene, domina el nou parc del solar de les monges.

Na Selene sembla mirar-se entre divertida i encuriosida els nens
que juguen al seu voltant...

Es tracta d'una imatge de bronze, clàssica, airosa i esvelta.
Bonica de debò.
Dona un aire de sofisticació a l'entorn i dignifica l'espai.
Tot un encert.

* * *    * * *

Els nens i nenes (i alguns nois) s'han fet ja seu el parc.

Sembla que la zona de jocs infantils té força èxit.

Cal ara veure si pot desembussar la congestió d'infants que es reunien a jugar davant la porta principal de la Biblioteca.

* * *    * * *

La veritat és que ara que aquesta reforma (provisional) va prenent forma, l'entorn d'ambdós solars (Casita Blanca i Monges) queda reixit.

És, vist des de la Biblioteca, un espai urbà ampli i que dona una interessant perspectiva a la nostra avinguda.

Malgrat els horrorosos pals i seients grocs, el conjunt queda agradable i, si ens ho permeteu, bonic.

Estem satisfets de poder oferir als veïns i veïnes un espai nítid, diàfan, agradable d'estar-s'hi. Un lloc de trobada, pactat amb Urbanisme i que ens ha costat a tots i totes no pocs esforços i més d'un maldecap.

 Amb més retard del desitjable, ara ja en podem gaudir.

Usem-lo amb seny i... per molts anys!

Us deixem algunes imatges per al record.

Ja hi podem anar!

Finalment, avui divendres 26 de setembre, els operaris municipals han tret les tanques que impedien el pas a l'espai de les Monges.

Aquesta tarda, doncs, els primers usuaris han pogut començar a passejar o jugar pel nou parc de l'Avinguda.

Encara amb espais a mig acabar i encerclats i protegits.

Fem-ne entre tots un bon ús.

Ara toca, després de retards i sorolls i molèsties, gaudir d'un espai de trobada i que haurà de descongestionar Lesseps, en especial l'aglomeració que es creava davant la porta de la Biblioteca.

Un però, trobo a faltar un quiosc on seure i poder prendre un cafè, al sol o a l'ombra segons l'època de l'any.

Una llàstima i un error que els propis restauradors de la zona hauran de valorar en el futur.

Urimotonari. Aclaracions

Respecte del que dèiem a l'entrada anterior ens agradaria fer algunes puntualitzacions.

En primer lloc no ens van fer treure la moto a tots els usuaris. Només als que estàvem a la part inferior (tocant a l'Av Vallcarca).

En segon lloc, aprofitant que en aquest punt el terreny és més pla que al sector de Bolívar, s'hi van instal·lar uns pràctics però horrorosos urinaris per a les festes, com els de la imatge superior...

El que dèiem, urimotonaris de curta vida, nefasta estètica però innegable practicitat.

Un ajuntament amb més i més fronts oberts, alguns d'ells buscats per ell mateix. 

Hi ha necessitat de tot plegat?

Aparcar, on?

Benvolguda Regidora del Districte, 

Darrerament aparcar la moto a les rodalies de Lesseps-Vallcarca, amb les obres d'ambdós solars en marxa, s'està posant molt car.

És ben sabuda per tothom la relativa tolerància que l'Ajuntament té amb les motos, així com el gran nombre d'aparcaments específics que, al llarg i ample de la ciutat, gaudeixen aquests vehicles.

No podria ser altrament ja que, donat l'elevat nombre (desenes de milers) de motos i ciclomotors que cada dia circulen pels nostres carrers.

I el benefici que això suposa per al tràfic és evident. Si tots els motoristes treissin els cotxes a rodar, l'embussada seria històrica.

Amb les obres han desaparegut els llocs on sempre havíem aparcat, a tocar del solar de les monges.

Se'ns facilità un solar mal asfaltat i contraperaltat com alternativa.

No ens agrada car, a més a més del ja exposat, és fosc i amagat.

Ara, per les festes de setembre del barri ens fan treure les motos durant quatre dies.

Avís enganxat ahir a la tarda a darrera hora. Què xulos, ells/es!
Afortunadament sóc usuari diari. Però, ai dels qui no desaparquen
cada dia. L'hauran de recollir, previ pagament, del dipòsit municipal...

Ens agradaria preguntar a la Regidora del Districte:

• No hi ha cap altre lloc per fes actes esportius/culturals a la zona? Cal fer fora les motos de l'únic aparcament amb ets i uts?
• On hem d'aparcar? [atès que a la vorera fa poc una grua les enretirava]
• Per què a Vallcarca no hi ha més zones d'aparcament de motos? Per què aquest greuge [un més]?
• Com és possible aquesta manca de planificació urbanística?
• No tenim zona bicing, no tenim aparcament de motos, no se'ns fa el carril bici... Fins on arribarem?

Festa major de Vallcarca

L'ajuntament ha penjat el programa de la festa Major.

El que sia un èxit o pas depèn, simplement, de la decisió personal o familiar d'assistir-hi.

A favor, la climatologia. Setembre és un mes de bonança, que convida a estar-se a places i carrers. El dia s'escurça i es poden fer activitats a la fresca més d'hora que en mesos anteriors.

En contra, les dates. L'onze de setembre sempre ens condiciona. Si hi ha pont, la gent tendim a aprofitar-lo i marxar de viatge o de segona residència. A més a més, aquests darrers anys, amb el moviment sobiranista, això potser encara s'accentua més.

I tu, hi aniràs a la nostra festa?