Dignificar un espai. Selene

Selene fou per als grecs clàssics una deesa angular. El seu nom prové de "selas": llum, en català. Acabaria essent reemplaçada per la més coneguda Àrtemis. 

Era una deesa lunar, personificació de la Lluna i reina de les nits de lluna plena que il·lumina els homes i els déus, i filla dels titans Hiperió i Teia i tenia per germans Hèlios (deu del Sol i del dia) i Eos (deesa de l'alba).

En la mitologia preolímpica, quan el seu germà Hèlios abandonava el firmament, ella començava el seu viatge pel cel, després d'haver-se banyat en l'oceà primogeni que rodejava la Terra, muntada en el seu carro d'argent...

Se la representa en el cos d'una dona pàl·lida, amb vestits de seda i vaporoses teles, tocada al cap amb una mitja lluna, portant una torxa i conduint el seu carro de plata empès per uns bous blancs...

Us preguntareu per què fem aquesta breu ressenya mitològica en un blog d'una associació de veïns, oi?

Doncs, la resposta és ben senzilla. Només us cal seguir llegint...

Com bé sabeu (i ben segur patiu) la reforma dels microespais dels solars Casita Blanca i Monges avança.

Des d'aquesta associació (amb d'altres) hem anat "pactant" amb l'ajuntament els diferents aspectes que l'obra hauria de satisfer a nivell d'espai, mobilitat, arbrat, mobiliari urbà, etc.
Vàrem reclamar amb certa insistència un monument, en concret alguna estàtua, a fi i efecte de dignificar aquesta plaça major que ha de ser el solar de les Monges.
Ara se'ns ha fet la devolució. Es col·locarà una estàtua de la deesa Selene de la que us acabem de parlar.
Es tracta d'una actuació que ja s'ha fet en altres espais de la ciutat.

La nostra no serà un monument de nova creació. Ans al contrari, és una estàtua ben entrada en anys.
Els qui la coneixen, però, diuen que la imatge val molt la pena i que té un alt valor estètic i artístic.

Selene formava part d'un conjunt monumental amb altres estàtues i columnes. Parlem de la Font de l'Aurora que el 1.928 i durant tres anys presisí els Jardinets de Gràcia. Aquest monument clàssic i mitològic servia de porta d'entrada a la Vil·la de Gràcia, d'ací la relació amb el nostre Districte, cosa que també havíem sol·licitat a l'Ajuntament com a criteri en la tria...

Es considerà el 1.931 que el monument era excessivament gran i s'optà per desmuntar-lo i guardar les diferents parts i imatges al magatzem. a poc a poc s'han anat recol·locant en altres espais de Barcelona.

Així:

• Les àligues que coronaven les quatre columnes corínties anaren a decorar el picnic de les àligues de la muntanya de Montserrat del zoo de la ciutat
• Hèlios, amb la seva quàdriga, es col·locà als jardins del Turó Park
• Minerva, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, a Montjuïc

Així, Selene haurà estat la que més temps ha estat "guardada". Això, però, no significa que el pas de tants anys l'hagi respectat. De fet, hi ha unes petites parts malmeses o trencades, com els dits de les mans. Entenem, però, que cal col·locar-la tal i com està.

L'estàtua es col·locarà, centrada en el solar, mirant a l'avinguda de Vallcarca però, en tenir el cap lleument inclinat i girat, la deesa mirarà l'espai de la casita Blanca.

La imatge en diferents fotografies recents

Creiem que l'espai quedarà molt valoritzat amb aquesta estàtua i que la tria feta demostra l'interès de tots i totes en deixar un espai de qualitat per als veïns.

Altres dades

Autor: Joan Borrell i Nicolau

• Material: Bronze   -   Autor: Joan Borrell i Nicolau
  Foneria: Fundición Hermanos Comas, Madrid
  Dimensions: 2,60 x 0,90 m   H: base= 0,60 / estàtua: 2
  (h x a x b) en metres: 2,40x1,35x1,15 (total)
                                                             2,20x1,35x1,05 (figura)
                                                             0,70x1,20x1,15 (base)                      
  Data de col·locació inicial: 1.928
  Data de desmuntatge: 1.931
• Webs d'interès:
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Selene
  http://www.borrellnicolau.cat/borrell/inici.asp
  http://es.wikipedia.org/wiki/Fuente_de_la_Aurora
  https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/9664528427/
  http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/01/la-font-de-laurora-jardinets-de-gracia.html

Casita acabada; monges, iniciant-se

Les obres amb lentitud i, si ens ho permeteu, "agosticitat" (per allò de fer les coses quan la gent és de vacances - quan tornin, ja s'ho trobaran! -) van avançant.
El solar de l'antiga Casita Blanca va prenent una forma semblant a la definitiva.
Ara, hem canviat de vorera i les feines i sorolls i molèsties, se n'han anat al solar de les Monges.
Us deixem unes imatges de la situació, avui mateix.

Més imatges de la casita Blanca

M o o o o o l l l l t t t t t..... l e n t a m e n n t t t t.......

les obres d'adequació de l'espai de l'antiga Casita Blanca van prenent cos.

Ara s'està fent una jardinera que donarà fons i verdositat a l'espai més degradat, el mur entre Bolívar i l'avinguda, a tocar de la marquesina de la parada d'autobús.

R E V I S T A nº 4 2

La nostra revista, de moment en format digital, ja és amb tots nosaltres.

Per poder-la llegir només heu de clicar en aquest enllaç o llegir-la en el marge dret d'aquest bloc, on apareix dalt de tot.
Esperem que trobeu els articles interessants i us aportin tota la informació que necessiteu.

Diversos d'estiu

L'estiu ja és aquí, encara que pel temps no ho sembla.

Hem començat juliol i tot respira ja vacances.

Abans de tancar la paradeta us volíem comentar alguns detallets:

1. Revista nº 42

Ahir mateix vam portar el material a la impremta, de manera que ben aviat (uns deu dies) hauríem de disposar de la revista en paper.

Esperem que us agradi.

hem explicat aquí i a tothom que ens vulgui escoltar que disposar d'una revista de qualitat és un luxe. Però ens costa molt tirar-la endavant per diverses raons. La  primera dificultat és que som pocs els responsables i àmplia i complexa la tasca. Això fa que el camí a recórrer s'allargui en excés. Us en demanem sinceres disculpes.

La segona, i no poc important, rau en el fet que el nombre de col·laboradors/es ha minvat, arribant en aquest nº als mínims vitals. Ens costa molt trobar persones que vulguin ajudar-nos amb articles, reportatges o entrevistes, de manera voluntària i desinteressada, que n'obtinguin "només" el paler i la íntima satisfacció de veure la seva creació publicada en la nostra modesta revista.

us agrairíem moltíssim si us animeu a participar amb un dibuix, un poema, una recepta o un article de divulgació... I si sabeu d'algú que pogués tirar-nos un cable, us estarem eternament agraïts si ens ho comuniqueu!

La tercera rau en que tots els "responsables" som amateurs, molt amateurs. De bona voluntat n'hi posem molta, ara bé, tingueu generositat en el moment de llegir i endolciu les crítiques.

2. Obres

Com veureu a la foto el mur que ha de ser la base del futur "verd" al fons del solar de la casita Blanca ja comença a aixecar-se.

La velocitat d'execució de tot plegat és desesperant, passen setmanes, s'escolen els mesos i tot sembla igual que fa una estació.

Ho veurem acabat algun dia?

3. Formació:  Anglès

De cara al curs vinent intentarem ampliar l'oferta formativa de l'Associació. 

Així, volem obrir un curs d'anglès. 

El primer grup serà d'un nivell Intermediate.

El cost rondaria els 40 a 50 euros mensuals de mitjana, possiblement alguns mesos inferiors a aquesta quantitat per als associats. 

Si hi esteu interessats o coneixeu algú a qui pogués interessar escriviu-nos un correu electrònic a gracianord@gmail.com

L'exposició de pintura

Aquesta tarda a la seu de la nostra entitat (Av. de vallcarca, 99), a partir de les 18,45 hores ens hem aplegat un gran nombre d'amics, alumnes i veïns i veïnes per assistir i visitar a l'acte de cloenda del curs de pintura d'enguany.

Més de 80 persones han anat desfilant, gaudint d'unes creacions de qualitat (com podeu comprovar en la col·lecció d'imatges adjuntes) i, alhora, assaborint un generós piscolabis preparat al local del nostre President, en Joan Falqués.

La professora ens ha adreçat algunes paraules d'agraïment i que han servit per trencar el gel...

Ens han acompanyat també alguns dels polítics del Districte.

Un acte social, aquest, que es va consolidant i que tots recordem amb carinyo i que pren categoria d'esdeveniment a les darreries de juny.

Un èxit de l'Associació, de la professora i del formidable grupet d'alumnes.

Podeu veure més imatges clicant en aquest enllaç

Felicitats a tots i totes!

L'exposició de pintura

Com cada any, per aquestes dates, els i les alumnes de pintura volen compartir amb tots nosaltres les seves creacions.
Per això ens conviden demà dijous, a les 19 h, a la seva exposició que tindrà lloc a l'Espai d'Entitats de Vallcarca, a l'avinguda homònima, nº 99-101.

Us ho perdreu?

Possible portada

Us agrada aquesta portada, per lo de simbòlic que té, per a la propera revista, a punt de sortir?

Tornen a ser notícia les obres al solar de la Casita Blanca. Des d'ací ens plantegem seriosament la pregunta: 

Seran ja les definitives?

Si algú en sap la resposta i ens la fa arribar, li quedarem eternament reconeguts!

Plaçademerda.com - Foto denúncia

Per enèsima vegada, la brigada municipal ha de repintar el plafó informatiu amb les obres pendents al solar de l'antiga Casita Blanca. Bé, més que pendents, de com s'ha de refer el nyap que es dugué a terme ara fa uns mesos.

unes actuacions que, de ben segur, no són pas gratuïtes.

No en sabem el cost però sí que volem dir que haver de dedicar recursos econòmics, personals i materials en esborrar bretolades ens sembla immoral, com també ho és, però, el disseny d'aquest solar. 

Demanaríem una actuació municipal ràpida i decidida a dignificar el solar de la Casita Blanca. Una acció que ha d'acallar les veus crítiques i acontentar tant i tantes veïns i veïnes que se senten sorpresos i menystinguts pel mal gust que s'ha tingut en aquesta plaça.

Als qui es dediquen a embrutar el que és de tots que reflexionin i que si tenen quelcom a dir, hi ha molts canals on fer-ho, entre ells aquesta associació que fa més d'una dècada s'esforça a ser l'altaveu del barri allà on calgui.

I, repetidament, alguns veïns repinten amb tan escatològic missatge, la seva oposició a l'actuació feta fins ara.

El dijous l'altre solar es despertava amb idèntic i lacònic lema. Una llàstima!
N'aprendrem tots?

Una ducha de agua fría

Juan Lucas Pons-Lalaguna - Médico

¿Tiene usted la impresión que la vida se pone cuesta arriba? 

¿Le preocupa la situación actual? 

¿Teme por su futuro o el de su familia? 

¿Se encuentra en ocasiones afectado por la aprensión y la inquietud? 

Pues, créame, no se aflija demasiado porque si bien es totalmente cierto que la realidad general y las circunstancias presentes son poco favorables, angustiarse y sufrir no son  reacciones que le vayan a ayudar en lo más mínimo a hacerles frente. ¿Cómo dar la cara a tiempos inciertos sin doblegarse por el agobio de la ansiedad y la pesadumbre? ¿Cómo aumentar nuestra resistencia ante la adversidad? ¿Existe algún recurso a nuestro alcance para no caer abatidos por el stress y la incertidumbre? Pues si, la verdad, tenemos a nuestra disposición bastantes estrategias para sobrevivir y superar momentos de opresión y desconcierto. Ustedes estarán ya un poco hartos de oír a los médicos aconsejar siempre a las personas que hagan ejercicio físico suave como caminar o hacer gimnasia (lo cual no es precisamente lo mismo que ir al gimnasio) de manera regular de cara a mejorar su estado de salud y liberarse de las tensiones y seguro que ya están empezando a aburrirse solo de pensar que voy a repetirles el mismo sermón. De hecho, ya lo hice en otra ocasión en estas mismas páginas hace años así que, cálmense, no voy a insistir en recordarles que una muy buena manera de reducir la ansiedad, el stress y potenciar el vigor y el bienestar persistente es  la actividad física moderada pero asidua. Hoy les voy a hablar de otra técnica, bastante más cómoda y  fácil, para aumentar nuestra fortaleza ante los embates de la vida y para robustecer nuestro cuerpo. Ahora bien, les aviso, lo que voy a decirles les va a sentar como un jarro de agua fría así que, por favor, arrellánense en su butaca y sigan leyendo con aplomo [...]

Más en la próxima edición en papel

Editorial

UNA  OPORTUNITAT  HISTÒRICA

Aquests darrers mesos hem vist com la reforma de Vallcarca es desencallava d’una manera que ens ha agafat relativament desprevinguts, tant avesats estàvem a l’immobilisme administratiu al respecte.

Ens en felicitem i us en felicitem, ja que el barri som, sou tots i totes.

En paral·lel a l’aspecte urbanístic, a Vallcarca, des de fa uns anys, s’està teixint un nou conglomerat social. Una nova tipologia de ciutadà i veí, complementari, l’arribada del qual ha generat alguns estira i arronses socials que en alguns moments posaven en entredit la històrica i pacífica convivència dels vallcarquencs i vallcarquenques.

Des de l’administració i, conscients de l’amplada de la situació, s’ha posat fil a l’agulla i s’ha creat la “Taula de convivència”, delegant en mans d’un comissionat el fer-la viable. És un espai de diàleg on hi estem representats tots els que estimem el nostre barri. Malgrat les diferències evidents, les visions  i els posicionaments dispars (quan no contraposats); amb lentitud però inexorable, la Taula fa el seu camí [...]

Més en la edició en paper

Per en Xavier Gàllego i Lucas, mitòman

CINEMA

“LA GRANDE BELLEZZA”,  bon cinema europeu reconegut amb un Oscar

Efectivament, ja es troba al nostre abast, bé a través de plataformes digitals en diferents modalitats, bé en suport físic tant de lloguer (en els malauradament ja ben escassos videoclubs que resten a les nostres poblacions) com de compra (en establiments mínimament especialitzats) “La grande bellezza”, la darrera pel·lícula del director italià  Paolo Sorrentino, una de les millors obres del cel·luloide, sens dubte, de la darrera temporada cinematogràfica, que va passar molt discretament per les pantalles dels nostres cinemes i que només ha tingut un cert ressò a partir de la concessió del guardó a la millor pel·lícula estrangera en la passada edició dels premis Oscar.

 

Aquesta  cinta és un paradigma del bon cinema d’autor que encara se segueix realitzant arreu del món, i són reconeixibles en la mateixa els trets del millor cinema europeu en general, i de l’italià en particular, cinema del qual ens han arribat darrerament  des de  despreocupades  comèdies  (recordem la saga “Manuale d’Amore”)  com arriscats retrats de la situació social (vegeu “Gomorra” o bé “Il Divo”, sobre la figura del polític Giulio Andreotti, aquesta darrera cinta també dirigida per Sorrentino i que comparteix també protagonista amb la pel·lícula que avui ens ocupa).

“La grande bellezza”, com us ho diria? retrata de forma ferotge -però alhora fascinant- la “dolce vita romana” d’avui en dia a través dels ulls d’un sexagenari columnista de diari -esplèndid Toni Servillo-, antic escriptor, que porta una vida hedonista i superficial (“mundanitat”, és el concepte que s’hi vol ressaltar). [...]

Més en la propera edició en paper