dijous, 28 de febrer del 2013

Ciclistes de vorera

Per l'August Lorente
Veí de Gràcia i ciclista aficionat


Estem en una època de crisi. Vivim una espècie de “boom” de la bici a ciutat.
Se n’ha parlat molt. Sovint només dels avantatges.
La bici, per sé, no és talismà ni comodí, però amb ella hom estalvia, hom contamina menys, hom viu millor, hom respira diferent, la vida és més pacífica, tot corre menys i es degusta millor.
Sempre?
Imatge de Saragossa, idèntica situació a la de la capitat catalana.

Malauradament aquesta imatge es repeteix massa a les voreres de la nostra ciutat.
Un ciclista anant per la vorera de qualsevol carrer, esquivant vianants que, molt sovint, l’increpen, no exempts de raó.
Jo mateix sóc ciclista.
Pujo a la vorera menys que d’altres companys, però hi pujo.
I ho faig per què tinc por.
La culpa és de tothom: dels governants per no creure en la bici com a mitjà sostenible de transport, dels automobilistes i motoristes per pensar que el carrer els pertany en exclusiva i, cal acceptar-ho, també n’és dels ciclistes que no sempre respectem les normes (cíviques o del codi de circulació).

Visc, vivim, en una ciutat vertical, de carrers estrets i edificis alts, amb una elevada pressió de trànsit rodat. Una ciutat que no va ser dissenyada per a practicar el ciclisme.

Una ciutat que no va ser dissenyada per ser com és. N’estic segur. Un idealista noucentista com l’Ildefons Cerdà, ni el pitjor dels seus somnis, devia imaginar un carrer Balmes o un General Mitre, a dos quarts de nou del matí o a les sis del vespre, farcits de vehicles, amb una densitat tan alta que no hi gairebé espai per a res més.

Però és la ciutat que tenim.
I amb ella hem de conviure.
I la bicicleta, des de fa uns anys, intenta trobar el seu espai, en aquest maremàgnum.

Quan els convé, des de les administracions, bé que en fomenten l’ús.
Ben bé que se’ls omplen les boques de paraules encisadores sobre el Bicing o sobre els meravellosos avantatges de l’ús de la bicicleta  (tan evidents que no són pas el motiu d’aquestes reivindicadores línies).

Cal, entre tots, dissenyar una Barcelona que sigui capaç d’integrar la bici en el seu entramat de mobilitat, que doni resposta a les legítimes aspiracions dels ciclistes (ocasionals, esportistes, habituals del bicing...).

Una Barcelona en la que els ciclistes desapareguem de les voreres.
Bon senyal serà.

Voldrà dir que la xarxa de carrils bici ha crescut i és moderna, eficaç i coherent, que té continuïtat. Voldrà significar que el bicing arriba a tots els districtes i a tots els barris (caldria tenir un punt del servei a menys de 500 metres del lloc de residència). Voldrà fer palès que tots els que vivim a Barcelona veiem la bici com un avantatge, com una solució i no com un problema.

Serà, en definitiva, una Barcelona millor, més integradora, més sostenible i, sobretot, una ciutat amb les voreres per als seus vianants.



dimecres, 27 de febrer del 2013

CALÇOTADA, 10 de març

El proper deu de març, a les 14 hores, celebrarem una nova calçotada.
Una festa d'aplegament entre els veïns, ja tradicional i ben arrelada al nostre calendari.



Podreu comprar els tíckets als llocs habituals.
Podeu consultar-los en l'oportuna publicitat repartida per tot el barri o, en el seu cas, engrandint la imatge que acompanya aquestes línies..

Neu a Vallcarca

Dissabte passat, enmig d'un intens fred, ens vam aixecar amb una lleu nevada.
Tot plegat, ben poca cosa.
Uns teulats blancs, uns seients de moto o uns vidres de cotxe amb menys d'un cm de neu...
Collserola, però, sí va rebre una bona innivació.
Us deixem algunes imatges per al record!




PER ON HEM DE PASSAR?

Aquest mes de febrer passava amb ma mare, una senyora ja gran i amb dificultats de mobilitat, pel carrer de la Costa.
Ens vam trobar amb aquesta barrera arquitectònica.


  • Per on cal que passem?
  • Què tenen al cap els professionals que deixen hores i/o dies aquests sacs enormes damunt de voreres estretes?
  • Quin sentit comú regeix la seva actuació?
  • Ningú de la Guàrdia Urbana o de l'Ajuntament veu o fa res al respecte?
Si algú sap la resposta a alguna d'aquestes preguntes que ens les faci arribar. 
Els en serem eternament deutors!

dissabte, 10 de novembre del 2012

El barri, de nou, notícia

L'Independent de Gràcia, en el seu nº 458, de divendres 9 de novembre de 2.012, torna a parlar i de valent de Vallcarca.
Ho fa en un bon reportatge a la pàgina 7 sobre el Pla PEUS i el pla BUITS, i la rehabilitació soft de diferents solars, ara a prop del Viaducte. La manca de diners i els 5,5 milions d'euros que encara queden per abonar de la indemnització per la "Casita Blanca" fan inviable majors intervencions.
Crida molt l'atenció la idea de llaurar un camp de blat a ciutat. 
Paradoxal, oi? Amb quina finalitat es fa?

També es plantejava en aquest mateix setmanari una enquesta sobre l'opinió entre els graciencs i gracienques davant del retard en l'execució de les obres de remodelació del barri. Val molt la pena llegiur l'opinió d'en R. Balanzo a sota del gràfic i, de retruc, visitar els enllaços que aquest senyor ha penjat a la web de l'Independent.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

GNV-39

Ben aviat, sortirà al carrer un nou número de la revista de l'Associació de veïns de la que formo part.
Arribem ja al nº 39

Gestiono, des de fa alguns anys, la tasca de coordinar i dinamitzar el seu correcte desenvolupament, ben secundat per la Irene i en Joan.
Cada cop que arriba, en format paper, a les nostres mans, un sentiment intens de felicitat, satisfacció i orgull ens envaeeix.
És una tasca completament amateur, que ens ocupa no poques hores, amb gairebé cap recurs tecnològic i només amb el suport incondicional d'uns meravellosos col·laboradors, humils i, alhora, entusuastes. Sense ells, res de tot plegat fora possible.

Mercès a la tecnologia des de fa un parell d'anys podem gaudri-la també a Internet. La web d'Issuu ens permet ampliar, passar còmodament pàgina, imprimir, descarregar i desar al nostre ordinador...
però res podrà mai substituir el plaer de passar pàgina amb el dit, oi que no?

Doncs ja encarant la recta final d'enguany i la campanya de nadal, un nou èxit. 
Un nou número.
Per molts anys!
Per l'August Lorente. 
Veí de Gràcia

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Tempesta de tardor - 3.000

Aquest diumenge, minuts abans de les nou del vespre, ha arribat la pluja promesa i ho ha fet en majúscules.
Durant un quart d'hora ha plogut fortíssim.
Com feia temps que no es veia.
Com sempre en aquest casos, l'Avinguda de Vallcarca torna a ser el que era, una riera. Un riu que recull l'aigua dels turons circumdants. L'asfalt esdevé llac i les clavagueres no poden engolir tanta aigua. Amb trons i llamps, tot un espectacle...

 
Afortunadament, sembla que l'amenaça de la sequera que aquest estiu planava a sobre del país es va esvaint a poc a poc.


Avui hem arribat a la rodona xifra de 3.000 visites al blog.
En gairebé tres anys de vida i uns més que modestos recursos, mai ens havíem plantejat rebre aquest allau de visites
Tot un èxit que volem agrair a tots els qui ens visiteu i doneu sentit a tot plegat.
Tres mil gràcies i, per molts anys!


Salut!

divendres, 19 d’octubre del 2012

Park Güell de peatge

Us enllacem amb el reportatge, portada avui de l'Iindependent, en el seu número 455, a càrrec de n'Albert Balanzà.

Creiem que una lectura d'aquest reportatge és interessant a tots els graciencs.
Les dades de nº de visitant i de possibles ingressos si s'acaba aplicant un peatge que, na maite fandos, diu no tenir encara definit del tot, no deixaran ningú indiferent.
Imatge cortesia de   http://fotopopular.com/smf2/index.php?topic=71784.0

Tot plegat un repte i una llàstima, viure-hi a prop i no poder-ne gaudir amb la "tranquil·litat" necessària, tanta és la pressió turística d'aquest entorn...
A la pàgina web d'aquesta publicació podreu votar sobre quina és la vostra opinió sobre el reduir el nº actual de visitants (abaixant la recaptació) o mantenir-lo en els 25.000 actuals (amb puntes de fins a 30 mil).

Biciutat (2)



Sortides des de Vallcarca
Rodejant l’urbs, 2...
Per l'August Lorente, ciclista amateur
 
Ferm: asfalt, camí
Durada: 1:57:00 hores, a un ritme mitjà (16 km/h)
Distància: 30,17 km
Desnivell: 400 metres aprox.
Dificultat: senzilla - mitjana. Alguns trams, especialment els primers quilòmetres, es fan sense carril bici, compartint calçada amb els cotxes. Es busquen carrers amb carril bici, carrers tancats al trànsit o amb poc volum de circulació.



Sortirem des de la Plaça de Lesseps (I), enfilarem per General Mitre, intentant aprofitar les àmplies voreres que s’hi ha fet darrerament, sempre que sigui possible fins a la plaça de Prat de la Riba, on agafarem tot Manuel Girona, rodejarem el Palau de Pedralbes pel seu vessant nord, pel carril bici passem davant de la UPC i de la Caserna del Bruc on baixarem una travessia, passarem la Diagonal, agafarem a l’esquerra el carrer de la Torre Melina que ens durà davant de l’hotel Joan Carles I. Al fon, altre cop a l’esquerra baixarem per l’av. d’Albert Bastardas i entrarem a l’Hospitalet.

Seguirem en direcció mar, recte avall, girant lleugerament a l’esquerra (passarem diferents rotondes, davant de Correus, del mercat) en direcció al Polígon Gornal. Haurem de travessar per sota la via del tren (foto) i allí girarem a la dreta, seguint tot recte fins al fons (800 metres).
El nostre objectiu és sortir a  la Gran Via davant de l’Ikea (foto). Enfilarem la Gran Via direcció BCN, passant davant la Ciutat de la Justícia fins a la Plaça Espanya.
Girarem a la dreta per pujar a Montjuïc, passant pel Poble Espanyol i l’estadi Olímpic Lluís Companys [...]
L'article complet, ben aviat, a l'edició en paper




Què paguem pels medicaments?



Per en Carles Gironella
Farmàcia Ferrer 
Aquests últims mesos, quan anem a la farmàcia ens trobem que se’ns cobra cada vegada més pels medicaments de la Seguretat Social. Amb aquest article intentarem explicar què ha de pagar cadascú quan ve a la farmàcia amb una recepta del CatSalut.
A partir del més de juny, es va començar a cobrar la taxa de l’euro per cada medicament amb recepta de la Seguretat Social amb un preu superior a 1,67 €.
El més de juliol, es van canviar les aportacions que paga cada usuari pels medicaments amb recepta del CATSALUT. El més significatiu del canvi és que la majoria de pensionistes ara paguen un 10% pels medicaments. A Catalunya, aquesta aportació s’ha anat acumulant i és a partir d’octubre que es comença a cobrar.
A partir del setembre, la Seguretat Social ha deixat de finançar més de 400 medicaments i, per tant, els usuaris que els necessitin n’han de pagar l’import sencer [...]

L'article sencer, ben aviat, a la nostra revista en paper

Destripando sueños

Juan Lucas Pons Lalaguna
                                                                                                                          Médico



     
No tengo ninguna duda de que todos ustedes se han sentido admirados más de una vez del producto de nuestra asombrosa actividad onírica. ¿Quién de ustedes no ha experimentado maravilla, desasosiego o extrañeza tras despertarse de un sueño? ¿Quién de ustedes no se ha sentido espectador fascinado por ese increíble espectáculo de nuestros ensueños? ¿Quién de ustedes no se ha preguntado por el sentido de esta misteriosa función mental? ¿Se trata de mensajes de nuestro inconsciente? ¿Son nuestros sueños simplemente el resultado de la acción totalmente caótica de nuestra imaginación? ¿Qué utilidad tienen? Cruciales o absurdos lo que es seguro es que todos vivimos cada noche dentro de varios sueños y que interesarse por el contenido de estos episodios, indagar en una explicación verosímil de su significado y apreciar las sensaciones a las que nos inducen puede ofrecernos una información muy valiosa de cómo opera nuestra mente y, por lo tanto, ser un instrumento esencial para conocernos un poco mejor a nosotros mismos, comprender la multiplicidad de nuestra vida anímica y descifrar las huellas que las experiencias sustanciales imprimen en nuestra psique. ¿Se sienten atraídos por la observación y el estudio de sus propios sueños? ¿Les gustaría disponer de algunas pequeñas técnicas para desentrañar el valor de sus visiones nocturnas? Pues no se me queden dormidos y sigan leyendo.

     De entrada hemos de señalar que los procesos mentales que denominamos sueños se caracterizan por una profusión de imágenes sensoriales que no proceden de la realidad sino de nuestro recuerdo (técnicamente se denominan alucinaciones), que estas imágenes fluyen en nuestra mente según una lógica muy particular (discurren por medio de asociaciones dentro de una narrativa completamente delirante), que se hallan acompañadas de estados emocionales intensos (las vivencias afectivas están tan exacerbadas que pueden llegar incluso a interrumpir el sueño de golpe), que mientras estamos sumergidos en ellas perdemos nuestra facultad critica (la capacidad de reflexionar sobre lo que acontece está totalmente desactivada), que carecemos del más mínimo control sobre el contenido de esta marea de imágenes (somos simples observadores de la escena sin que podamos dirigir la función) y que la memoria de esta actividad onírica es evanescente y tiende a desaparecer en cuanto nos despertamos (únicamente podemos recordar un sueño si previamente hemos salido de él). Una vez tenemos presente las propiedades psíquicas de nuestra actividad nocturna vamos a ver como podemos capturar los ensueños que genera nuestra mente [...]
 Text complet, ben aviat, a l'edició en paper de la nostra revista

V24 LA VOLTA AL MÓN EN 24 HORES




V24 LA VOLTA AL MÓN EN 24 HORES - Per en Josep Riera
I ara! com es fa això?

   Tenint en compte que la línia que va dels Pols Nord a Sud és l’eix de la rotació del nostre Planeta, podem dir sense por a equivocar-nos que un home assegut en una cadira al mig del Pol Nord (llevat de la temperatura, les tempestes de neu i els ossos polars) estant quiet dóna una volta sobre sí mateix en 24 hores. En canvi un altre home (o si voleu una joveneta equatoriana) asseguda en una altra cadira a la ciutat de Quito  (corre sense moure’s) a una velocitat de 1669,8 >< 1,670 km/hora i s’està tan quieta com l’home del Pol Nord, i això com és?

   L’equador de la Terra mesura 40.075.404. Qualsevol punt d’aquesta línia es  trasllada en 24 hores del nostre Planeta per donar la volta en un dia i tornar a trobar-se al mateix lloc on era; per tant mentre l’home del Pol Nord no s’ha mogut la persona de l’Equador viatjava a la velocitat ja anunciada de 1,669.8 km/hora. Aquest és el mateix efecte dels patinadors que van en línia, mentre el del mig quasi no es mou els dels extrems es desplacen en una velocitat notable [...]
Text complet, ben aviat, a l'edició en paper

Benvinguts a una altra nit amb Supertramp!



Benvinguts a una altra nit amb Supertramp!
Xavier Gàllego i Lucas, Mitòman

Digui trenta-tres!, resava l’anunci. I és que aquest és gairebé el nombre d’anys que fa dels moments que tornem a rememorar,  amb el pretext i la immillorable excusa que ens proporciona l’empresa Eagle Video, amb la recent edició en DVD/Blu-Ray d’un concert enregistrat pel grup Supertramp a París, el 1979, dins la seva apoteòsica gira “Breakfast in America”.

Aquesta famosa formació musical que va triomfar sobretot als anys setanta i va entusiasmar a una generació que no havia sentit mai, dins el riquíssim caleidoscopi musical de la seva època,  tan singular fusió de pop-rock simfònic i progressiu, va saber confegir un autèntic  i inconfusible so, el “so Supertramp”, que no ha estat superat en els més de quaranta anys ja de dilatada existència, deixant una estampa indeleble en la seva legió de fans arreu del món, bé siguin els qui esmorzen a Amèrica, bé els que es troben més a prop (vegeu a Internet “the logical web”) i que amb aquesta novetat es troben d’enhorabona.

Ja sabem que la nostàlgia de millors temps passats sempre ha venut (algunes coses mai no canvien) en èpoques de crisi (quina crisi?), però els seguidors tenen ara l’oportunitat  (a banda d’escoltar) de veure i reviure –com una pel·lícula a càmera lenta- l’experiència parisenca del 79, autèntic zenit musical dels espectacles del grup, amb la seva formació estel·lar: Rick Davies, Roger Hodgson, John Anthony Helliwell, Dougie Thompson i Bob C. Benberg., amb aquella posada en escena que avui semblaria carrinclona i que llavors fascinava, aquells teclats que semblaven de joguina, però la màgia creativa dels quals  de ben segur els més sofisticats ginys informàtics  d’avui serien incapaços d’imitar, per molt que hom disposés de tot el temps del món i es trobés en els moments més tranquils per intentar-ho [...]
El text complet d'aquest article, ben aviat, a l'edició en paper.