FEINA DEL VOLUNTARIAT

Per en Josep Riera

PARTICIPAR ALS ALTRES DELS PROPIS CONEIXEMENTS

Jo dono classes de català a persones adultes des de fa molts anys. L’objectiu del que ensenya no és fer classes i ensenyar sinó que ha d’adonar-se que l’alumne aprengui. Cal preparar la lliçó que s’ha d’explicar i preveure algunes possibles preguntes que poden fer-li per tenir la resposta a punt. Ha d’exposar la lliçó de la manera més planera i entenedora possible deixant de banda qualsevol frase massa tècnica (que només serviria pel seu lluïment personal).

En relació amb la lliçó explicada, l’ensenyant pot fer un dictat clar i no massa llarg que se l’endurà a casa seva per corregir-lo i tornar-lo als alumnes una vegada rectificat. L’objectiu del dictat és veure si s’ha entès el que s`ha explicat.

També prepararà exercicis de la lliçó donada perquè els alumnes els facin a casa seva i que al rebre’ls corregirà oportunament i retornarà als alumnes una vegada arranjats.

És convenient que l’alumnat aprengui dels seus errors una vegada rectificats i retornats. S’aprèn molt més d’una paraula rectificada i mirada amb atenció ja que d’aquesta manera es grava més a la memòria de l’aprenent. És important observar tota la classe i, si un s'hi fixa, veurà fàcilment si hi ha algú que no ho entès gaire. Direm que s’explicarà tantes vegades com faci falta. De vegades es veuen cares d’interrogant i val a dir: “repetim la lliçó.?.”

La resta de l'article, en la nostra edició en paper, de propera aparició

EL RACó D’EN XAVI - “El Romance del Capitán Trueno”, a Gràcia.

Per en Xavi Gállego i Lucas

El passat 4 de març va tenir lloc a l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster un event singular: la representació de “El Romance del Capitán Trueno”, escrit pel Dr. Elías Bravo, destacat truenòfil – o “tronat”, com diem per aquí als seguidors d’aquest mític personatge d’historieta que va marcar a més d’una generació d’infants i joves i autèntic estendard -al costat de Mortadelo y Filemón-, de l’èxit de l’Editorial Bruguera, que també tenia la seva seu a Gràcia.

El “Romance”, obra en vers en què un trobador glossa les gestes del cavaller - que s’inicien en la Tercera Croada-, així com els seus orígens i les primeres aventures, acabant amb un epíleg majestuós, està musicada pel reconegut compositor gracienc Jordi Codina i en l’esmentada data va ser interpretada per l’Orquestra de Cambra Vila de Gràcia i per l’equip de veus “Nits de Teatre”, de Ràdio Gràcia. El “Romance” va ser estrenat per primera vegada a l’Escala l’any 2006 en un homenatge al personatge –se n’hi va inaugurar una estàtua- pel seu cinquantè aniversari.

L’acte, emmarcat en el 13è Cicle “Nits Clàssiques a Gràcia” es va celebrar amb motiu del 80è aniversari del creador literari del personatge, l’escriptor i guionista Víctor Mora Pujadas (Barcelona, 1931), que va assistir a l’auditori acompanyat de la seva dona i mà dreta, Armonía Rodríguez. Tots dos, així com els presentadors i els intèrprets, van ser efusivament aplaudits per l’auditori al complet –es va omplir de gom a gom- al final de la funció, que va durar prop d’una hora. 

Mora, creador de molts altres personatges de còmic, com ara El Jabato, El Corsario de Hierro, El Cosaco Verde o Dani Futuro, per citar-ne alguns, i que molts únicament recordaran pel Capitán Trueno, és també autor d’una obra literària de qualitat, per a molts desconeguda, tot i que també va ser valorada, com en el cas de “Els plàtans de Barcelona” (1963). Com a reconeixement a la seva figura, el hall de la Biblioteca ha acollit, organitzada pel Taller d’Història de Gràcia i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, una exposició fins el 18 de març que reivindica el seu mestratge com a escriptor i coherent trajectòria com a persona. Qui ha pogut, a més, llegir les seves obres, identifica en les trames el mateix estil que els guions transpiren, així com les idees d’humanitat ,llibertat i lluita en contra de l’opressió dels més desfavorits.

La resta de l'article el trobareu en la nostra edició en paper, de pròxima aparició

ESTRENEM RECOLLIDA NEUMÀTICA

A poc a poc, l'Avinguda va prenent forma, nou arbrat, noves faroles, i la recollida neumàtica d'escombraries i residus.
Ens en felicitem, podrem oblidar els containers, les seves olors i els seus incendis.
Us adjuntem part del tríptic que l'Ajuntament ens ha fet arribar...

LA CALÇOTADA JA TÉ CARTELL

No és una imatge de gran qualitat però l'actualitat i la immediatesa tenen, sovint, el seu preu.
Una calçotada popular, completíssima, només per 18 euros...

Us esperem aquest diumenge als jardinets de Bolívar!

LA CALÇOTADA JA TÉ DATA

Com cada any, ja és tradició i són molts els veïns que l'esperen, s'apropa la celebració de la calçotada.

Serà el   27 de març,   als jardinets, com sempre...

Ben aviat trobareu els cartells penjats als llocs de costum, amb tota la informació...

Us hi esperem!

L'enllaç a les imatges de l'any passat...

Inicien les obres a l'altra vorera de l'Avinguda. Revista.

Fa pocs dies s'han iniciat les obres a la banda "Tarragona" de la nostra avinguda de Vallcarca, així com en l'entorn de la "Casita Blanca" i l'illa del seu davant.

Hem engegat un nou número de la nostra revista. Esperem que surti d'aquí a un mes aproximadament. Ja sabeu que qualsevol suggeriment o col·laboració seran benvinguts...

Amb les obres del carrer, s'han reduït, temporalment, a tres els carrils de trànsit rodat. Aplaudim la iniciativa. Tot el que sigui pacificar el trànsit del que ha estat aquesta autopista urbana comptarà amb el nostre total suport. S'han pintat, de manera provisional els carrils. A partir del nº 32, no s'ha tingut en compte els veïns que, sortint del seu aparcament, vulguin girar per dirigir-se a la República Argentina. S'ha pintat amb una doble línia contínua. Des d'aquí demanem els responsables municipals o de l'empresa adjudicatària que puguin corregir el que entenem és una errada, ja que ens obliga a anar a girar a Farigola o a cometre una infracció, els que així ho entenguin...

Recordem que abans, existia la discontínua que permetia girar... per què ara no?


Al nº 22 li correspon tenir davant la parada d'autobús. No vull ni pensar quan un veí d'aquell pàrquing intenti accedir al seu garatge, si l'autobús està aturat descarregant persones, i el trànsit va ple... No es pot corregir tot plegat?

JORNADA PP.OO. A LA RESIDÈNCIA "REFUGI D'OBRERES"

En horari de matí, vam poder visitar les noves instal·lacions de la Residència de les Obreres de la República Argentina amb Velázquez.
va ser molt interessant.
En un bon dia d'hivern vam poder conèixer de primera mà com serà aquest nou espai per les dones més grans i amb major necessitat de la ciutat.

Us deixem un enllaç al Picassa per tal que pogueu veure, vosaltres també, aquest nou equipament, a més a més de vistes a l'entorn, des d'una perspectiva diferent.
Enhorabona a tots/es!

PER ON HEM DE PASSAR ??

FOTO  DENÚNCIA

El passat dijous dia 13 de gener, a les 5,45 de la tarda, transitàvem pel carrer Ballester, venint de la República Argentina.

Per sorpresa nostra, en un moment de gran congestió de trànsit i més d'un conductor nerviós que ens va posar en més d'una situació de perill, ens vam trobar uns operaris, davant d'un establiment hoteler, fent la seva tasca i ocupant amb la seva escala tota la vorera; la qual cosa no és molt difícil, doncs són escassament 90 cm d'amplada.

tenint en compte, com es veu mol,t bé en les fotografies que acompanyen aquestes línies, que la voreras oposada està inhabilitada des de fa anys per les obres de la Residència de les Obreres, què hem de fer en tal situació?

fàcil, baixar de la vorera i intentar passar entre cotxes, motos, taxis i busos. Fàcil, juga't la vida. Barcelona, posa't guapa... però no així...

Des de l'Asssociació no pararem de reclamar millores pel barri. i això passa per més espais per als vianants. Amb una vorera tan transitada com aquesta, se'ns fa incomprensible la poca sensibilitat dels responsables urbanístics en aquest sentit. 

És el nostre un enorme contrasentit: minivoreres en una època en que tota la ciutat les eixampla. (Av Vallcarca, Quevedo, Mitre, Lesseps...)

Algú em pot explicar per què?

Esperem que se solucioni i no haguem de lamentar cap incident al respecte.

LA REVISTA EN PAPER JA ÉS AQUÍ !!!

Ens ha fet esperar...

Amb un retard inesperat d'algunes setmanes, per fi, ja la tenim amb nosaltres.

El nº 35, corresponent al darrer trimestre de 2.010 ens arriba ja en ple gener! Coses dels tècnics! Coses del nadal i les vacances...

La podreu aconseguir en els punts habituals (comerços, Matagana...)

Que la gaudiu... feu-la vostra!

L'ESTAT DE LES OBRES A L'AVINGUDA VALLCARCA

LES OBRES. LLUMS I OMBRES

Per l’August Lorente i Tibau. Veí, amb la col·laboració inestimable d’en Joan Falqués

En aquest número de la notra revista, des de l’equip d’edició, ens hem plantejat poder retratar el sentir de veïns i comerciants de l’Avinguda, en el seu tram afectat per les obres d’eixamplament de les voreres que, com recordareu, van començar abans de l’estiu.

Volem començar dient que la majoria de persones amb les que hem tingut ocasió de parlar aquest dies, es manifesten partidàries de les obres. Totes, però, en major o menor mesura es troben afectades per les mateixes. Moltes es mostren crítiques amb la manera d’executar-les.

Som conscients que qualsevol millora que comporti obres, necessàriament deriva en molèsties. Passa en l’àmbit privat. Com no serà en l’esfera pública!

Qui no ha fet reformes a casa? Després, sovint, el resultat final compensa, sobradament, la llarga travessa del desert que l’obra suposa en sí mateixa.

Aquesta és la idea que ens agradaria transmetre.

Molèsties com sorolls, vibracions, passos per a vianants estrets o que canvien, estructures inestables, ferm en mal estat, dificultats d’accedir a les vivèndes, impossibilitat d’aparcar, dificultats per als transportistes d’estacionar per fer la seva feina de càrrega o descàrrega, perill per a la gent de mobilitat reduïda (persones grans, amb cadires de rodes o crosses, amb cotxets per nadons...) a més a més de l’impacte visual o de l’afectació evident sobre el trànsit rodat, en serien alguns dels exemples.

Per tot plegat vam decidir preparar aquest reportatge

Hem parlat amb l’arquitecte encarregat de l’obra, en Felipe Pardo. També hem tingut l’ocasió de contrastar l’opinió del carrer, entrevistant veïns i comerciants.

Heus ací, un bocí de les opinions, prou diverses, que hem recollit.

Un veí, que demana mantenir-se en l’anonimat, es queixa que les obres es fan sense cap mena d’informació pels veïns, que s’allarguen molt en el temps. Afirma que no enten per què les obres no es fan a trams més curts, en lloc d’obrir centenars de metres de carrer. Un cop acabat un tram, iniciar-ne el següent.

Afirma també que, al seu pàrquing, al nº 24 de l’Avinguda (foto), amb la pintura groga temporal de les obres, s’obliga els conductors que en surten, a fer infraccions, ja que la contínua no els permet girar vers el carrer Ballester. Si hi volen accedir han de trepitjar-la i corren el risc de ser multats. Diu, no sense raó, que això no passa amb altres entrades del carrer. Un agravi comparatiu, sense raó de ser aparent.

D’altres veïns i comerciants del barri han tingut a bé atendre’ns, cosa que els agraïm ben sincerament. Us fem un breu resum de les seves opinions.
[...] 

LA RESTA D'AQUEST REPORTATGE EL TROBAREU EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST DESEMBRE

La revista fa 10 anys

A PASO LENTO,  ¿PERO… SEGURO?

A modo de crónica de una década

Ánimo vecinos! Si sólo participando hacemos Asociación y ésta es, tal vez, la llave maestra para hacerse escuchar e ir consiguiendo...,  ¿a qué esperamos?.

Así concluía el artículo que escribí en el primer número de esta revista, el cual respondía a un resumen, un tanto exhaustivo, de lo que hasta entonces había y estaba sucediendo en nuestro barrio y de los proyectos (no todos aceptables) que algunos pretendían que se llevasen a cabo (os remito a aquel nº 1).

Dicha frase vino a ser como el “leitmotiv” que, poco tiempo antes, nos llevó a organizarnos como grupo de barrio.

Naturalmente, hoy sigo creyendo válida aquella frase. Y ¡ojalá, fuese un sentimiento más generalizado!, pues quizás así “ese barrio más abierto, más verde, más limpio, más dignificado, más asequible, más convivencial, más...”, que casi todos deseamos, fuese ya una realidad. No obstante, y aunque con retraso, ya empieza a verse ese futuro.

Y esto… ¿a qué viene?.

Sí, tiene su sentido. Esta revista quiere ser conmemorativa de aquella efeméride que, para bien del barrio, tuvo lugar el 22 de octubre de 1998: EL NACIMIENTO DE LA ASOCIACIÓN DE VECINOS “GRACIA NORD-VALLCARCA”.

Es decir, llevamos toda una década haciendo barrio. Y seguimos, pues… lo mejor está por llegar, o sea, ver cumplido el principal objetivo que entonces nos propusimos: dejar sin efecto el Proyecto Urbanístico de Modificación del P.G.M. aprobado en el Pleno del Ayuntamiento de Barcelona (el 19-6-1998), por el que se pretendía suprimir la anteriormente proyectada zona verde (espacio comprendido entre las calles Ballester, Agramunt, Bolívar y la Avda. Hospital Militar) para convertirla en solar edificable (como todos sabéis, dicha zona, anteriormente aún, estaba destinada a “vía 0”).

[...]

                                         Manuel Toribio R.

TROBAREU LA RESTA DE L'ARTICLE EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST DESEMBRE 2010

Una d'eleccions

De les eleccions ençà… L’incertesa

Tots coneixem els retards, les llargues i les excuses rebudes pels veïns del barri des de les reivindicacions de fa ja 10 anys.

Sovint, els processos electorals refreden els temes urbanístics, demorant les decisions, allargant els terminis.

Suposem que en aquesta ocasió res serà diferent. De diumenge ençà, em queda una sensació al cos molt acusada: la incertesa.

PARTIT	VOTS	%
CiU	22.893	39,38
PSC-PSOE	8.115	13,96
PPC	5.591	9,64
ICV-EA	6.604	11,36
ERC	4.998	8,60

Podem definir la incertesa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Incertesa) és la falta de seguretat, és un estat d’ànim que es fonamenta en el dubte. No vull estendre’m excessivament en la llista de dubtes que generen els resultats, a pocs dies de les eleccions.  Ja ho faré unes línies més avall...

A Gràcia, aquest 28 de novembre (Font: l’Independent nº  368) els resultats de les principals forces polítiques van ser:

Canvi. Volta al mitjó. Aliances i desencontres. Estratègies... En fi, incertesa...

Crida molt l’atenció la fiabilitat de la parròquia popular. La resta de formacions creixen molt o s’estavellen, respecte dels comicis de fa 4 anys o respecte de les generals espanyoles del 2.008. Cadascú en pot treure les conclusions més oportunes...

De les eleccions enllà...

Acabem de viure unes intenses eleccions autonòmiques. CiU ha guanyat “de carrer” però no ha obtingut majoria. Això, hores d’ara, crea més incerteses que altra cosa. Quin o quins seran els aliats necessaris de l’Artur Mas per poder governar en minoria, vers on orientarà la seva tasca de govern...

August Lorente i Tibau. Veí

[...]
TROBAREU LA RESTA DE L'ARTICLE EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST NADAL 2.010