dissabte, 4 de desembre del 2010

L'ESTAT DE LES OBRES A L'AVINGUDA VALLCARCA

LES OBRES. LLUMS I OMBRES
Per l’August Lorente i Tibau. Veí, amb la col·laboració inestimable d’en Joan Falqués


En aquest número de la notra revista, des de l’equip d’edició, ens hem plantejat poder retratar el sentir de veïns i comerciants de l’Avinguda, en el seu tram afectat per les obres d’eixamplament de les voreres que, com recordareu, van començar abans de l’estiu.

Volem començar dient que la majoria de persones amb les que hem tingut ocasió de parlar aquest dies, es manifesten partidàries de les obres. Totes, però, en major o menor mesura es troben afectades per les mateixes. Moltes es mostren crítiques amb la manera d’executar-les.
Som conscients que qualsevol millora que comporti obres, necessàriament deriva en molèsties. Passa en l’àmbit privat. Com no serà en l’esfera pública!
Qui no ha fet reformes a casa? Després, sovint, el resultat final compensa, sobradament, la llarga travessa del desert que l’obra suposa en sí mateixa.
Aquesta és la idea que ens agradaria transmetre.
Molèsties com sorolls, vibracions, passos per a vianants estrets o que canvien, estructures inestables, ferm en mal estat, dificultats d’accedir a les vivèndes, impossibilitat d’aparcar, dificultats per als transportistes d’estacionar per fer la seva feina de càrrega o descàrrega, perill per a la gent de mobilitat reduïda (persones grans, amb cadires de rodes o crosses, amb cotxets per nadons...) a més a més de l’impacte visual o de l’afectació evident sobre el trànsit rodat, en serien alguns dels exemples.
Per tot plegat vam decidir preparar aquest reportatge

Hem parlat amb l’arquitecte encarregat de l’obra, en Felipe Pardo. També hem tingut l’ocasió de contrastar l’opinió del carrer, entrevistant veïns i comerciants.
Heus ací, un bocí de les opinions, prou diverses, que hem recollit.

Un veí, que demana mantenir-se en l’anonimat, es queixa que les obres es fan sense cap mena d’informació pels veïns, que s’allarguen molt en el temps. Afirma que no enten per què les obres no es fan a trams més curts, en lloc d’obrir centenars de metres de carrer. Un cop acabat un tram, iniciar-ne el següent.
Afirma també que, al seu pàrquing, al nº 24 de l’Avinguda (foto), amb la pintura groga temporal de les obres, s’obliga els conductors que en surten, a fer infraccions, ja que la contínua no els permet girar vers el carrer Ballester. Si hi volen accedir han de trepitjar-la i corren el risc de ser multats. Diu, no sense raó, que això no passa amb altres entrades del carrer. Un agravi comparatiu, sense raó de ser aparent.
D’altres veïns i comerciants del barri han tingut a bé atendre’ns, cosa que els agraïm ben sincerament. Us fem un breu resum de les seves opinions.
[...] 


LA RESTA D'AQUEST REPORTATGE EL TROBAREU EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST DESEMBRE

La revista fa 10 anys

A PASO LENTO,  ¿PERO… SEGURO?

A modo de crónica de una década



Ánimo vecinos! Si sólo participando hacemos Asociación y ésta es, tal vez, la llave maestra para hacerse escuchar e ir consiguiendo...,  ¿a qué esperamos?.
Así concluía el artículo que escribí en el primer número de esta revista, el cual respondía a un resumen, un tanto exhaustivo, de lo que hasta entonces había y estaba sucediendo en nuestro barrio y de los proyectos (no todos aceptables) que algunos pretendían que se llevasen a cabo (os remito a aquel nº 1).
Dicha frase vino a ser como el “leitmotiv” que, poco tiempo antes, nos llevó a organizarnos como grupo de barrio.
Naturalmente, hoy sigo creyendo válida aquella frase. Y ¡ojalá, fuese un sentimiento más generalizado!, pues quizás así “ese barrio más abierto, más verde, más limpio, más dignificado, más asequible, más convivencial, más...”, que casi todos deseamos, fuese ya una realidad. No obstante, y aunque con retraso, ya empieza a verse ese futuro.

Y esto… ¿a qué viene?.
Sí, tiene su sentido. Esta revista quiere ser conmemorativa de aquella efeméride que, para bien del barrio, tuvo lugar el 22 de octubre de 1998: EL NACIMIENTO DE LA ASOCIACIÓN DE VECINOS “GRACIA NORD-VALLCARCA”.
Es decir, llevamos toda una década haciendo barrio. Y seguimos, pues… lo mejor está por llegar, o sea, ver cumplido el principal objetivo que entonces nos propusimos: dejar sin efecto el Proyecto Urbanístico de Modificación del P.G.M. aprobado en el Pleno del Ayuntamiento de Barcelona (el 19-6-1998), por el que se pretendía suprimir la anteriormente proyectada zona verde (espacio comprendido entre las calles Ballester, Agramunt, Bolívar y la Avda. Hospital Militar) para convertirla en solar edificable (como todos sabéis, dicha zona, anteriormente aún, estaba destinada a “vía 0”).
[...]
                                         Manuel Toribio R.

TROBAREU LA RESTA DE L'ARTICLE EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST DESEMBRE 2010

Una d'eleccions

De les eleccions ençà… L’incertesa
Tots coneixem els retards, les llargues i les excuses rebudes pels veïns del barri des de les reivindicacions de fa ja 10 anys.
Sovint, els processos electorals refreden els temes urbanístics, demorant les decisions, allargant els terminis.
Suposem que en aquesta ocasió res serà diferent. De diumenge ençà, em queda una sensació al cos molt acusada: la incertesa.
PARTIT
VOTS
%
CiU
22.893
39,38
PSC-PSOE
8.115
13,96
PPC
5.591
9,64
ICV-EA
6.604
11,36
ERC
4.998
8,60
Podem definir la incertesa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Incertesa) és la falta de seguretat, és un estat d’ànim que es fonamenta en el dubte. No vull estendre’m excessivament en la llista de dubtes que generen els resultats, a pocs dies de les eleccions.  Ja ho faré unes línies més avall...
A Gràcia, aquest 28 de novembre (Font: l’Independent nº  368) els resultats de les principals forces polítiques van ser:
Canvi. Volta al mitjó. Aliances i desencontres. Estratègies... En fi, incertesa...
Crida molt l’atenció la fiabilitat de la parròquia popular. La resta de formacions creixen molt o s’estavellen, respecte dels comicis de fa 4 anys o respecte de les generals espanyoles del 2.008. Cadascú en pot treure les conclusions més oportunes...

De les eleccions enllà...
Acabem de viure unes intenses eleccions autonòmiques. CiU ha guanyat “de carrer” però no ha obtingut majoria. Això, hores d’ara, crea més incerteses que altra cosa. Quin o quins seran els aliats necessaris de l’Artur Mas per poder governar en minoria, vers on orientarà la seva tasca de govern...
August Lorente i Tibau. Veí
[...]
TROBAREU LA RESTA DE L'ARTICLE EN LA NOSTRA EDICIÓ EN PAPER D'AQUEST NADAL 2.010

Polèmica per la retirada de la centenària font de Gomis

Segons publica l'Independent el 3 de desembre de 2.010, nº 368 hi ha una certa polèmica al barri de Vallcarca, que es confirmarà si finalment retiren la font de Gomis

divendres, 19 de novembre del 2010

L'expropiació de la històrica casita Blanca, endavant, a tota màquina

Us adjuntem al informació, signada per l'Albert Balanzà, que ha aparegut en el nº d'avui mateix, 19 de novembre de 2.010, a l'Independent de Gràcia, en portada i a la pàgina 7.
A més a més, com a tema de rabiosa actualitat, us enllacem a l'edició online d'aquest setmanari, en la seva edició 366.

http://independent.cat/gracia/2010/11/19/l%E2%80%99ajuntament-i-la-casita-blanca-pacten-la-indemnitzacio-en-75-milions-d%E2%80%99euros/

 I a més a més, va una d'obres....



"Ajuntament i la Casita Blanca pacten la indemnització en 7,5 milions d’euros
L’expropiació de la Casita Blanca, iniciada amb l’aprovació inicial del procés el passat 13 d’octubre i que dóna cinc mesos de termini, va cremant etapes. La segona, la fixació de la compensació econòmica pel cessament del negoci i pel valor cadastral de les dues finques afectades, planteja una quantitat total de 7,5 milions d’euros. La proposta s’aprovarà en la comissió de govern de l’Ajuntament la setmana que ve.
Tal com apuntava a aquest setmanari el passat 22 d’octubre el propietari del negoci, Josep Tomàs, els cinc mesos del procés d’expropiació de la Casita Blanca passaran molt ràpid perquè les negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona es remunten al 2002 i gairebé tot està acordat. Potser l’últim serrell que quedava, sobretot tenint en compte el neguit dels setze treballadors que a partir del mes de març aniran al carrer, és el just preu o indemnització, que valora des del valor cadastral de les finques del carrer Bolívar 2-4 en 1.240.732 euros Sòl i de Bolivar 6 en 272.029 euros fins al just preu total amb una valoració del cessament de l’activitat en 527.153 euros. El total pactat per les dues parts és de 7.457.000 euros, segons la proposta que la regidora d’urbanisme de l’Ajuntament, Gemma Mumbrú, presentarà dimarts que ve a la comissió de govern i a la qual ha tingut accés L’Independent. La compensació econòmica per l’afectació urbanística que ha de convertir aquell espai en zona verda de nova creació beneficiarà l’empresa Sendrunya SL, propietària de les finques i de l’activitat.
Finiquitar els treballadors
L’advocat de Sendrunya SL, Alejandro Ebrat, no va voler donar per feta dijous aquesta xifra fins que el pacte estigui signat però sí que va considerar “molt important” que se satisfacin les peticions dels afectats perquè la quantitat de la indemnització serà clau a l’hora de poder finiquitar amb condicions els treballadors del negoci."

divendres, 12 de novembre del 2010

LA CASITA BLANCA. PUNT... I FINAL!

En horari de màxima audiència, al final del telenotícies vespre, TV3 ha emès un vídeo sobre l'expropiació de l'hotel, però també sobre el final d'una època, el de l'entranyable "Casita Blanca".

Un cop més, Vallcarca a la premsa.
Un cop més, l'Associació us ho explica, com no podria ser altrament.


Per reveure i reviure'l, clica en aquest enllaç

LOTERIA DE NADAL DE L'ASSOCIACIÓ

56.703

En tens?
Encara n'hi ha, no et torbis!
 

Vallcarca a la premsa... també a la digital...

A Barcelona TV es van fer ressó de l'inici de les obres...
Us deixem el text de la seva web i un enllaç on podreu veure un vídeo ben esclaridor.

El projecte de transformació del barri de Vallcarca i els Penitents ha obligat a desallotjar vuit cases i dos edificis durant els últims dos mesos. També hi ha comerços afectats i els que es queden han de suportar les obres de reurbanització de l'avinguda de Vallcarca que completen la transformació.

http://www.btvnoticies.cat/2010/06/23/la-transformacio-de-vallcarca-omple-el-barri-denderrocs/#None

dilluns, 17 de maig del 2010

QUINS WEBS ! - El camí català de Sant jaume

En aquest número de la revista us volem apropar a un dels  projectes que, des de l’Administració, s’estan duent a terme per integrar les rutes històriques que travessen el país, en la gran xarxa europea de rutes culturals. I és que no s’acaba el món en els “GR” tan apreciats per caminants i ciclistes d’arreu...
El camí de Sant Jaume és mil·lenari. Començà a seguir-se en plena edat mitjana, del 814 ençà, data del “descobriment” del sepulcre de l’apòstol Santiago, a qui s’atribueix la cristianització de la Hispània romana.
Alguns el consideren el primer gran itinerari turístic europeu. Molt recorregut en l’edat mitjana caigué després una mica en l’oblit. Ara, però, viu una intensa revifalla, sobretot del 1.993 ençà, amb una gran promoció del govern gallec amb motiu de l’Any Compostel·là. El pelegrí modern el fa a peu, en bici,a cavall o en patins. Molts són els que en recorren una part, d’altres el van fent parcialment, any rere any...
En aquesta pàgina web que us presentem trobareu una àmplia informació sobre l’itinerari català, que es pretén potenciar, la seva senyalització, la seva simbologia, la credencial de pelegrí, una acurada proposta d’etapes i un bon munt de consells pràctics (documents, roba, farmaciola, possibles allotjaments...) si, per ventura, esdeveniu properament un dels milers de moderns pelegrins que el recorren...

dijous, 25 de març del 2010

IMATGES DE LA CALÇOTADA

El dia 7 de març de 2.010 vam celebrar una nova calçotada al barri.
Un dia fred, com l'hivern atípic que hem viscut a la ciutat Comtal, però ple de bones sensacions i de caliu humà. Ple de bons moments.
Us deixem unes imatges per al record... Només heu de clicar l'enllaç inferior...
http://picasaweb.google.com/gracianord/Calcotada2010?feat=directlink
Fins ben aviat...

dissabte, 20 de febrer del 2010

Pobres nòmines

Per en Josep Montmany

L'Ajuntament de Barcelona conscient de les dificultats econòmiques que estem travessant més d'un i més de dos, decidit a posar-hi remei, si més no a una part del problema ha intentat millorar el sou a uns càrrecs municipals. Com que a tots no podia ser han triat només els alts càrrecs. L'alçada, ves per on, depèn de les responsabilitats que té el lloc i de lo a prop que s'estigui d'allà on si couen les coses de veritat.

Aquesta bona gent dels càrrecs alts es veu que, amb sous de 168.000 euros a l'any, no al mes no, a l'any, no siguem exagerats, es veu deia que no hi arriben, no a dalt de tot sinó a final de mes. Pels que sou més de lletres 14.000 euros cada mesada, prorratejo les pagues extres i parlo del brut, sense dietes ni dinars, ni sopars i d'altres actes on hi van sense pagar.



Conscients de les dificultats que una pobra família ha de suportar amb uns ingressos tan minsos els companys i amics de tots del PSC i d'ICV, volien augmentar aquests sous.
Els amics de l'oposició CiU, PP i ERC han votat en contra, pel bé de tots, i la cosa sembla que no es podrà fer.

Cada cop veig més clars els Jocs Olímpics d'Hivern, es tractarà sens dubte de congelar-ho tot perquè sigui el més glaçat i esquiable possible. De ben segur que aquesta gent de la cosa municipal el que volien era congelar els sous d'uns quants per tal que l'efecte congelació s'estengui i així trobar un equilibri olímpic d'aquells que fan enveja.

Vallcarca és una de les zones que toca muntanya de Barcelona, com Aspen a Colorado però a uns centenars escassos de metres per sobre del nivell del mar.

Des d'aquí oferim a la ciutat un entorn agradable i muntanyenc per fer slalom gegant, no amb els diners per arribar a final de mes, sinó amb els esquis per ser els primers a la meta.

Parlant de córrer relliscar i arribar a la meta, quina és la meta que tenim els ciutadans de Barcelona? a part de fer el somni col·lectiu dels Jocs d'Hivern?

Si hi ha algú que encara no nota l'alegria, l'adhesió i el rebombori que ha fet una decisió tan guai deu de viure a un altre món, potser el món del sous anuals de sis dígits o a un altre encara més llunyà.

L'Editorial del nº 33, per en Josep Montmany, President




EDITORIAL


Com podeu llegir en la nostra portada hem passat comptes, recordat compromisos, rellegit diaris, memoritzat trobades i promeses i resulta que NO, que topem massa sovint amb el sí de les paraules i el NO dels fets.

El primer NO: Se’ns diu que la bocana Nord de l’estació de Lesseps està perforada, és a dir, que sota terra hi ha un túnel que permetria fer-la però no està feta. Caminar una mica més avall per accedir al metro no costa tant és cert, obrir un passadís subterrani que ja existeix a cel obert potser tampoc, ves a saber.

El segon NO: Era el 2010 quan havia d’estar acabada l’urbanització de tot el projecte de Vallcarca. Es va dir per part de L’Ajuntament que seria així. Fa uns dies s’ha col·locat la primera pedra per edificar un complex a on hi havia el Saló Cibeles, nova adreça pel CAP de Pare Claret, llar per gent gran i places de pàrquing. Què s’acabarà primer Vallcarca o l’obra de Còrsega o la Sagrada Família?. S’admeten apostes, sense diners és clar.

El tercer NO: El carrer Ballester està sense voreres, més ben dit segueix estan sense voreres, si un va i l’altre be per la mateixa acera, si us plau no rieu, la mateixa acera dic, un dels dos ha de baixar a l’asfalt. Terra de cotxes i de possibles accidents. Però no cridem al mal temps, que si a sobre plou amb els paraigües a la mà han de baixar els dos a l’asfalt i és pitjor.



Tot això és el que en diem la cultura del NO. Després des de les institucions municipals es capgiren les coses i sembla que sigui el veïnat el que sempre està en contra de tot.


Ai ai ai …