dissabte, 6 de febrer del 2010

El camino al infierno

Per Juan Lucas Pons

Es posible que muchos de ustedes estén convencidos que el mundo sería mejor si no existiesen los escorpiones. Estos animales, arañas gigantes, depredadores solitarios que inyectan veneno mortífero a sus victimas no suelen gozar de mucha simpatía y parece una idea razonable pensar que la tierra se hermosearía (y desde luego sería mucho más segura) si desaparecieran. ¿Y qué me dicen de los mosquitos? Insectos nada sociables que nos transmiten muchas enfermedades (entre ellas la malaria, la que más personas mata) y resultan francamente enojosos ¿No sería deseable podernos deshacer de ellos? ¿No sería la vida mucho más agradable y salutífera?. Y, ya puestos, ¿no sería magnífico si no existieran las malas hierbas que invaden y ahogan las tierras fértiles?. ¿Ni las catástrofes que asolan el planeta? Pero lo que de verdad sería estupendo es que no existiera la maldad en el mundo, ni el sufrimiento, ni la desgracia, ni…, ni…, ni…
Vamos a ver, ¿quién no anhela un mundo perfecto? ¿Quién no ha pensado que basta con eliminar todo lo desagradable y nocivo que existe en la naturaleza para alcanzar la felicidad? Que levante la mano quien no se ha sentido henchido de los más excelsos deseos, quien no se ha elevado en sus aspiraciones por encima de la dolorosa y cruel realidad, quien no ha visionado extasiado un futuro ideal. Y que levante la otra mano quien no tiene hecha una lista de todos los males que borraría de la superficie de la tierra y del interior del corazón de los seres humanos para embellecer y mejorar la existencia. Ciertamente no hay nada malsano en fantasear o en imaginarse un estado de las cosas corregido y superior pero ocurre que muchas veces éste hambre de perfección acaba resultando el más nefasto de los deseos. Si quieren saber cuales son los riesgos de nuestros más sublimes impulsos de perfección bajen las manos y sigan leyendo (...)

Més informació, ben aviat, al Gràcia-Nord Vallcarca de paper

El per què del nom dels nostres carrers...

Josep Riera

CARRER DE BOLÍVAR

Al nostre barri hi ha el carrer Bolívar que puja entre l’Av. de Vallcarca i l’Av. de la República Argentina i va des del carrer de Ballester fins que s’ajunta amb l’Av. de la R. Argentina. El nom del carrer es el del senyor Simón Bolívar, nascut a Caracas, fill d’una noble família espanyola. S’educa a Madrid, visita Paris entre 1801 i 1803, moments en que França vivia els canvis produïts per la Revolució Francesa.

Va tornar a Veneçuela passant pels Estats Units i s’hi va aturar uns quants mesos, entre 1806 i 1807. Feia poc que Estats Units havia aconseguit la seva independència.

Del 1810 ençà, està identificat amb el moviment a favor de la independència del seu país. Amb el càrrec de Tinent Coronel de l’Exèrcit Revolucionari, visita Anglaterra en missió diplomàtica per gestionar el recolzament britànic. Els anglesos encantats, això perjudicava Espanya.
El 5 de juliol de 1811 el Congres Veneçolà declara la independència, el que comporta una llarga lluita amb Espanya (...)

Més informació, ben aviat, al Gràcia-Nord Vallcarca de paper

QUINS WEBS CAP DE SETMANA- Vias Verdes

Per l'August Lorente, veí de Gràcia i cicloturista ocasional

És una pàgina web del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, en castellà, prou reeixida i completa.
Ens presenta de manera fàcil, amb uns menús laterals i ben estructurats, tota la informació bàsica que fa referència a aquest nou atractiu turístic, repartit per tot l’Estat, que són les vies verdes.
Les Vies Verdes són itineraris turístics per a ciclistes, patinadors, cavallers i senderistes, que han aprofitat antics recorreguts ferroviaris, bàsicament d’ús miner o industrial, que ja no s’utilitzaven i que s’han rehabilitat i condicionat, del 1.993 ençà, per al gaudi dels ciutadans.
Aquesta pàgina té un disseny convencional, agradable d’utilitzar, si bé no és una web trencadora d’última generació, li he trobat a faltar alguns detalls com el vídeo, el flash...
Anem a pams. Hi trobarem sense cap complicacions des d’itineraris proposats, un eficaç buscador (amb criteris com Comunitat autònoma o província), perfils de la sortida, un senzill mapa, consells a tenir en compte, enllaços interessants (llocs on dinar, dormir, allò que cal visitar...), la possibilitat de subscriure’s a un butlletí mensual, un joc virtual per als menuts de la casa, promocions per animar a fer-se’n usuari com el Passaport...
Més que fomentar la visita a aquesta pàgina web, des d’ací el que volem animar-vos és a conèixer, si encara no ho heu fet, alguna de les vies verdes catalanes. És una experiència única i que no sol deixar indiferent ningú. Ideal per un cap de setmana o petit pont...
A prop de casa tenim les següents: la del carrilet, des d’Olot a Sant Feliu de Guíxols passant por Anglès, Girona, Cassà i Llagostera; la via Verda de la Terra Alta de Tortosa a Alcañiz (Terol) passant per Horta de Sant Joan o la Via Verda del Ferro a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.
Recórrer una via verda en bici o a peu és com aturar el temps. És fer turisme a pas lent. Si se sap combinar amb una bona estada turística i gastronòmica pel territori que visitem... de ben segur que repetireu...
Com sempre un però, l’estat de conservació de les vies. Una de les assignatures pendents...
Com sempre, abans d’acabar, comentar que hi ha altres webs algunes oficioses sobre el tema que convindria visitar. També hi ha varis llibres publicats que convindria tenir en compte. I un seguit de programes, molt bo, de TVE-2 molt recomanable..

divendres, 22 de gener del 2010

La línia 9 del metro i l'entrada "nord" tan sospirada!

Us adjuntem un enllaç, una mica antic, de la Generalitat en que s'expliquen molt detalladament i clara les obres que es van fent de la Línia 9 i en especial la que ens afecta més d'a prop, la de Lesseps...
També adjuntem un antic estudi , en format .pdf, que avala la construcció d'un tercer accés, davant de la biblioteca, a la futura estació de metro d'aquesta línia 9, cosa llargament reclamada des d'aquesta Associació.
Com acabarà la cosa?

L'estació de Vallcarca al Viquipèdia

Us enllacem al Wikipèdia.
Des d'ací podreu fer un "link" a la informació del barri de Vallcarca i Penitents.
Creiem modestament que val dedicar-hi uns instant d'agradable lectura...

Com a mínim, a Internet, de vegades trobes curiositats, oi?

La nova revista ja és aquí

Comencem a escalfar motors per tirar endavant la nostra revista.

És un moment d'un cert impàs.
Ens agradaria assegurar-ne una difusió més regular en el temps i amb major freqüència (ens agradaria una cadència bimensual), amb nous col·laboradors....
També la voldríem obrir a l'entorn gracienc més immediat.
Tot això no es pot improvitzar.

Hi treballem per millorar, d'això no cal que en dubteu.

Ens cal, però, la col·laboració de tothom.
Tu ens pots ajudar?
No dubtis a fer-ho.

dilluns, 18 de gener del 2010

Nova coordinadora d'entitats


Us adjuntem l'enllaç de l'article aparegut en l'Independent (en la seva versió a la xarxa) sobre el procés de gènesi de la futura coordinadora de veïns de Gràcia, sota l'impuls del nostre President, en Josep Montmany.



divendres, 15 de gener del 2010

Coses del correu

Sovint, quan entrem a Internet, ens emportem una sorpresa.
Massa sovint no és del tot agradable.
Llavors és quan reflexiones sobre la vida moderna, els avenços tecnològics, la facilitat i la immediatesa de la xarxa, la caiguda de valors, de formes, la manca d'educació...
Aquesta és una escudella barrejada, formada per massa elements. Potser convindria disseccionar-la més, analitzar-ne cadascun per separat. Però això ja ho farem un altre dia.
Alguns, aprofitant-se de tot plegat, en especial de l'anonimat que la xarxa ofereix, escriuen i envien autèntics disbarats, disbauxes lingüístiques, però també de contingut, que molt poc tenen a veure amb la polidesa necessària en tota societat civilitzada i que es pretén democràtica. Democràcia de la que ells, curiosament, en fan gala i senyera.
En la seva direcció és clar.!

Us en mantindrem informats

dijous, 14 de gener del 2010

Després dels Nadals

Tothom torna del Nadal ben cofoi.
Els Reis han desvetllat el màgic que tots portem dins, han omplert d'il·lusió l'imaginari dels infants...
Els adults fem bons propòsits per l'any que s'enceta, que si aniré al gimnàs, que si estudiaré anglès, que si deixaré de fumar...
Ves per on, nosaltres, els de l'Associació voldríem fer bimensual la nostra revista que, fins ara ha tingut una cadència més aviat escadussera i fugidissa...
Esperem aconseguir-ho, amb la real implicació de tots i totes.

Que aquests desitjos no només siguin això!
Feliç 2.010 a tots...

divendres, 25 de desembre del 2009

QUINS PASTORETS!


Per l'August Lorente, veí de Gràcia

El dijous 24, a les 12 del matí, a la Sala d'Actes (Teatre) de la Biblioteca Jaume Fuster de Lesseps, vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una revisió dels tradicionals Pastorets de J. M. Folch i Torras.
Amb una posada en escena actual, tres actors, bé, dos actors i una actriu, ens han ofert, en una hora de representació, uns pastorets modernitzats on no hi mancava res: els pastors amb samarra i barretina, el dimoni, una mica transgressors amb els seus calçotets vermells i una màscara antigàs amb banyetes, l'àngel i una bona col·lecció de nadales; tot amanit amb una contínua successió de gags, amb un to humorístic i simpàtic, planer i agradable.

Destacaria la bona feina de l'actriu en el paper de la Rovelloneta. Un dels actors amb una galopant i creixent afonia desmereixia una miqueta l'entorn. L'escena de l'avió al Pol Nord agradà molt la quitxalla.
L'obra manté l'interès, fins i tot dels més menuts que s'hi van aplegar.
Amb recursos contemporanis com l'àudio, el vídeo, els efectes especials sonors i visuals ben servits i sense abusos, el ritme i el to no decaigueren en cap moment.
Una encertada proposta de l'Associació de Veïns de Gràcia Nord Vallcarca que comptà amb la col·laboració d'associacions de l'entorn.
Desitgem des d'aquí que propostes culturals i socials com aquesta sovintegin i vagin arrelant, per apropar als veïns opcions culturals i de diversió de qualitat.
Bon Nadal a tots i totes!