Et costa pagar el rebut de l'aigua?

Fons de solidaritat de la Fundació Agbar

 En aquest número 43 de la nostra revista us volem fer arribar una informació que, atès el seu interès social i econòmic, no hem volgut deixar de banda.

Parlem del Fons de Solidaritat que Aigües de Barcelona ha creat; una bossa amb diners (d’aquí el nom de “fons”) a fi i efecte d’ajudar aquells sectors més desafavorits de la nostra societat, la més propera, en el pagament del seu consum d’aigua. Posat en funcionament el 2.012, ha atorgat en aquest temps nou mil ajudes directes.

S’adreça a aquelles famílies que actualment es troben amb severes dificultats econòmiques.Aquestes poden optar a aquest “subsidi” presentant (això sí, visca la burocràcia) una primera instància i, un cop rebut el primer vist-i-plau, adreçar-se a una segona finestreta amb aquest informe favorable, on haurem de facilitar un seguit de documents.

 L’ajuda té un caràcter temporal, “només” de quatre mesos.

Consisteix en la reducció d’una quarta part (25%) del trams del consum directe i, també, de la quota de servei (els mínims que tenim contractats). Malauradament, al nostre  entendre, aquest ajut no s’aplica a la part de la factura referent als impostos, els tributs.

Per tot plegat, creiem que si bé és un important pas endavant, com sempre, es queda curt. Quina llàstima!

Càritas i Creu Roja són les dues associacions que determinaran, en funció als seus criteris i a la seva àmplia experiència en l’ajut social al nostre país, quins dels expedients sol·licitats, són susceptibles de rebre aquest subsidi.

Si creieu que us pot interessar, us adjuntem força informació que us permetrà tirar endavant amb la vostra sol·licitud.

Us adjuntem el text d’Aigües de Barcelona presentant aquesta campanya:

Al lado de las personas

Aigües de Barcelona es una compañía comprometida con las personas que viven en los municipios donde está presente. Es en un momento como el actual cuando una empresa con una clara vocación social ha de reafirmar su voluntad de cooperación.

El Fondo de Solidaridad es una iniciativa de Aigües de Barcelona que tiene como objetivo llegar a los sectores más desfavorecidos de la sociedad y con esta finalidad se dirige al colectivo de personas en riesgo de exclusión social, con la voluntad de contribuir a superar dicha situación.

La  ayuda  de  Aigües  de  Barcelona  está  dirigida  a  las  familias  con  graves  dificultades  económicas,

facilitando el acceso al consumo básico de agua en su vivienda. La ayuda consiste en una bonificación a aplicar en la cuota de servicio y en el consumo de las facturas posteriores al momento de la confirmación de la concesión de la ayuda por parte de Aigües de Barcelona, durante un periodo de cuatro meses  (quedan excluidos  los  impuestos  y  otras  tasas).  En  cualquier  caso,  se  garantizará  la  continuidad  del suministro durante el período de vigencia de la bonificación.

El Fondo de Solidaridad se articula a través de líneas de colaboración directas con los Servicios Sociales del Ayuntamiento, Cáritas y Cruz Roja, siendo estas organizaciones quienes determinan, en base a  sus criterios y consideraciones, quién es beneficiario de la ayuda contemplada en el Fondo de Solidaridad, expidiendo el correspondiente documento acreditativo del derecho a la percepción de la ayuda.

ALTRES AJUTS i BONIFICACIONS:

·         Tarifa social

·         Llars amb més de tres persones

·         Bonificacions Taxa metropolitana de Tractament de Residus

·         Cànon social.

MÉS INFO A AQUEST WEB: http://www.aiguesdebarcelona.cat/ca/bonificacions

Per l'August Lorente i Tibau amb la col·laboració d’en Manuel Toribio

Isabel

Pel Francesc-Xavier Gàllego i Lucas

ISABEL, UNA ACONSEGUIDA PRODUCCIÓ TELEVISIVA

Dins de l'ampli ventall de sèries de ficció que hom pot trobar a la graella televisiva (als canals en què encara no toca pagar per visionar) només unes poques s'enduen el privilegi de romandre en la retina de l'espectador/a poc temps després de la seva emissió, bé perquè han sabut retenir l'interès a base d'un sòlid argument o guió, bé perquè la tasca actoral ha proporcionat alts nivells de lluentor, o bé perquè, per motius que se'ns escapen, han sabut captivar l'audiència, que els ha atorgat un grau de perdurabilitat a considerar, d'entre la multitud de produccions que passen tot sovint sense pena ni glòria. 

Avui volem destacar una sèrie de la productora catalana Diagonal TV (artífex també d'”Amar es para siempre” o “Sin Identidad”) que compleix amb les premisses esmentades, i que creiem que mereix, tard o d'hora, un visionat, ja a partir d'ara en els diferents formats o plataformes en què tinguem l'oportunitat de fer-ho. Estic parlant d' “Isabel”. 

Amb dispar acollida a les llars catalanes, la sèrie
Isabel acaba la seva tercera temporada...

Aquesta sèrie, en què es recrea la trajectòria personal i política d'Isabel I de Castella, que va regnar entre 1474 i 1504, consta de tres temporades de tretze capítols cadascuna, totes tres  ben diferenciades, si bé segueixen amb certa fidelitat històrica la lluita per aconseguir la Corona en la primera temporada, l'assentament del projecte de monarquia dels Reis Catòlics a la segona temporada, i els esforços, a la tercera, per resoldre el problema successori i no cedir, davant la complicada escena internacional, el poder i els territoris aconseguits a partir de la unió de les corones de Castella i Aragó, i les decisives mesures que impulsaren Isabel i Ferran, aquest darrer tant coprotagonista (“tanto monta”) al llarg de la s rie, que finalitza, per , amb la mort de la reina castellana.  Sens dubte, la potència argumental rau en el contingut històric [...]

El text complet, ben aviat,

en l'edició en paper

Editorial nº 43

La Taula de convivència

Temps nous, velles solucions

En l’editorial del número 42 de la nostra revista, just abans de l’estiu, fèiem esment a la Taula de convivència de Vallcarca.

En parlàvem com a “oportunitat històrica” de refundació social i, de retruc, urbanística del barri.

Amb el pas dels mesos la Taula va fent el seu camí. Una reunió succeeix les anteriors. Els passos són lents però ferms. Molt lentament (massa per a molts i moltes) es van posant damunt la taula els temes (i discrepàncies) que el barri ha d’anar solventant: la reforma urbanística i la pau social.

Cada mes i mig aproximadament, a la seu del Districte i sota la supervisió i dinamització del Comissionat, en Miquel Esteve, les diferents associacions i agents de Vallcarca s’asseuen a debatre els més diversos temes. Aquest és, en sí mateix, un èxit: l’haver aconseguit que grups de tan diversa tipologia i ideologia puguin compartir un espai de diàleg... i continuïn fent-ho! [...]

El text complet, ben aviat 

a l'edició en paper de la revista

Actualitat, segons l'independent

En l'edició d'avui divendres, 31 d'octubre, d'aquesta publicació de la Vila (nº 550), som (són) notícia:

• Lesseps: tuneladora sí, tuneladora, no?
• Park Güell: polèmica sobre les dades de visitants reals del darrer any
• Casita Blanca i projecte Vallcarca (imatges)
• 
  

Pintura mural de qualitat

A la paret final del solar de la Casita Blanca aquests dies han estat treballant per fer-hi el gran mural que estava projectat.
Us deixem algunes imatges per observar-ne amb més detall com va tot plegat.

GNV-43, més a prop !!

Estem treballant per portar-vos ben aviat un nou número, el 43, de la nostra revista.

Vindrà farcida, d'aquí a unes setmanes, de bons i interessants articles i reportatges.

* * *    * * *    * * *

Ah... Ja tenim loteria de la grossa de Nadal !!!

El número és el 

8 1. 1 0 3

Una altra BCN hauria estat possible

Per en Guillermo Krauel

Al barri de Gràcia, travessada pel carrer Providència, es troba una de les places més belles d’aquesta vila: la Plaça Rovira. Al mig de la plaça, un home seu a un banc mirant a l’infinit, i als seus peus, una placa recorda qui és i què va fer per la ciutat. El seu nom: Antoni Rovira i Trias; el seu somni: un projecte d’eixample diferent al d’Ildefons Cerdà presentat sota una cita de l’arquitecte i enginyer Léonce Reynaud, “Le tracé d’une ville est oeuvre du temps, plutôt que d’architecte” (la traça d’una ciutat és obra del temps, més que no pas d’un arquitecte) .

L’any 1854 l’Ajuntament de Barcelona, pressionat per la industrialització de la ciutat i l’augment constant de població, va decidir enderrocar les muralles per fer de Barcelona una ciutat més higiènica, així com per connectar-la amb les viles que l’envoltaven: Sants, Gràcia, Sant Andreu, Sarrià[...]

Més informació en la propera edició en paper

Buscant alumnes

L’incert futur de l’escola concertada a Catalunya

A casa nostra trobem tres grans tipologies de centre. Els privats, finançats per les famílies dels seus alumnes; els concertats, que reben el suport econòmic (subvenció) del Departament d’Ensenyament –en el que es coneix com a “concert”- i que, de mitjana, suposa un 70% del pressupost del centre i, en tercer lloc, l’escola pública, finançada amb fons del govern.

Són molts els centres concertats a Catalunya. Uns vuit-cents, agrupats en quatre grans patronals. Algunes, la majoria, són escoles cristianes i agrupades en la FECC (Fundació de l’Escola Cristiana de Catalunya). D’altres, són escoles laiques o internacionals (associades en altres patronals com l’AEC).

En aquest article ens centrarem en l’escola concertada i en el seu difús avenir. El fet de rebre diners públics l’ha posat en el punt de mira de no poques crítiques, la majoria de sectors progressistes de la societat, clarament `partidaris de l’escola pública i que, en no pocs casos, es decanten ideològicament per una única tipologia d’escola: catalana, pública i laica, oblidant sovint el llarg recorregut social i educatiu que l’escola cristiana ha suposat per al país. Des d’aquestes línies en volem defensar la validesa i viabilitat pel que suposa de llibertat d’elecció però també atenent al seu evident servei públic, dia a dia, mes a mes, any rere any.

El fet de ser, sovint, institucions més que centenàries, si bé d’un costat els aporta prestigi i dignitat, de l’altra els suposa disposar d’instal·lacions i edificis antics i obsolets, cars de mantenir i de baix rendiment econòmic.

Anem, però, a pams. Dels Jocs Olímpics ençà, la societat catalana es transforma a tota velocitat: tecnologies, immigració, canvis familiars i socials... L’escola és, tradicionalment, una institució molt reticent als canvis sobtats, pel que d’inercial presenta. Malgrat tot, aquests canvis l’afecten en gran mesura i en pateix fortes pressions amb les que ha d’aprendre a conviure.

Situació i amenaces actuals

Si a aquestes pressions socials hi afegim un continu degoteig de lleis (en funció del color del govern de torn), les dificultats derivades de les noves tipologies de família (que dificulten sovint el desitjable lligam escola-família), la necessitat d’assumpció de funcions que abans compartia amb aquestes, la burocratització de la tasca docent, els experiments pedagògics de dubtosa eficàcia (ordinadors a les aules -1x1- o la sisena hora de la pública –que ensorrà econòmicament el departament-) i, finalment, les retallades derivades de la crisi del 2.008 ençà (i impagaments d’una administració al límits) o el gran percentatge d’impagats.

Tot plegat fa que l’escola concertada catalana hagi entrat en una crisi de difícil, imprevisible i poc favorable pronòstic. No són poques les escoles abocades a la fallida i que han hagut de trobar en el préstec bancari l’única sortida (almenys a curt termini) i alternativa, malgrat que els suposi endeutar-se encara més.

La situació actual

Hores d’ara l’asfíxia econòmica esdevé insostenible per a molts centres. Molts ja han tancat [...]

Més informació al proper nº de la revista en paper

Selene

Dignificar un espai - Selene on PhotoPeach

GNV a Gràcia TV

Amb motiu de la instal·lació definitiva de Selene al seu emplaçament del solar del "Refugi d'Obreres", la gent de Gràcia TV han elaborat un petit muntatge audiovisual per commemorar-ho.

Amb text del bo d'en Manuel Toribio i veu de n'Irene Güell, el vídeo (de poc més de dos minuts) repassa la petita història de la remodelació d'aquests dos solars i de la pròpia estàtua i, a més a més, a través de les imatges encadenades, de l'arribada al barri d'aquesta bonica i preuada figura.

En podeu veure el vídeo clicant en aquest enllaç al Toutube.

Selene

Avui divendres, tres d'octubre, la nostra estàtua ja és al seu lloc.
Sobre un bonic pedestal, la imatge de Selene, domina el nou parc del solar de les monges.

Na Selene sembla mirar-se entre divertida i encuriosida els nens
que juguen al seu voltant...

Es tracta d'una imatge de bronze, clàssica, airosa i esvelta.
Bonica de debò.
Dona un aire de sofisticació a l'entorn i dignifica l'espai.
Tot un encert.

* * *    * * *

Els nens i nenes (i alguns nois) s'han fet ja seu el parc.

Sembla que la zona de jocs infantils té força èxit.

Cal ara veure si pot desembussar la congestió d'infants que es reunien a jugar davant la porta principal de la Biblioteca.

* * *    * * *

La veritat és que ara que aquesta reforma (provisional) va prenent forma, l'entorn d'ambdós solars (Casita Blanca i Monges) queda reixit.

És, vist des de la Biblioteca, un espai urbà ampli i que dona una interessant perspectiva a la nostra avinguda.

Malgrat els horrorosos pals i seients grocs, el conjunt queda agradable i, si ens ho permeteu, bonic.

Estem satisfets de poder oferir als veïns i veïnes un espai nítid, diàfan, agradable d'estar-s'hi. Un lloc de trobada, pactat amb Urbanisme i que ens ha costat a tots i totes no pocs esforços i més d'un maldecap.

 Amb més retard del desitjable, ara ja en podem gaudir.

Usem-lo amb seny i... per molts anys!

Us deixem algunes imatges per al record.

Ja hi podem anar!

Finalment, avui divendres 26 de setembre, els operaris municipals han tret les tanques que impedien el pas a l'espai de les Monges.

Aquesta tarda, doncs, els primers usuaris han pogut començar a passejar o jugar pel nou parc de l'Avinguda.

Encara amb espais a mig acabar i encerclats i protegits.

Fem-ne entre tots un bon ús.

Ara toca, després de retards i sorolls i molèsties, gaudir d'un espai de trobada i que haurà de descongestionar Lesseps, en especial l'aglomeració que es creava davant la porta de la Biblioteca.

Un però, trobo a faltar un quiosc on seure i poder prendre un cafè, al sol o a l'ombra segons l'època de l'any.

Una llàstima i un error que els propis restauradors de la zona hauran de valorar en el futur.