L'exposició de pintura

Aquesta tarda a la seu de la nostra entitat (Av. de vallcarca, 99), a partir de les 18,45 hores ens hem aplegat un gran nombre d'amics, alumnes i veïns i veïnes per assistir i visitar a l'acte de cloenda del curs de pintura d'enguany.

Més de 80 persones han anat desfilant, gaudint d'unes creacions de qualitat (com podeu comprovar en la col·lecció d'imatges adjuntes) i, alhora, assaborint un generós piscolabis preparat al local del nostre President, en Joan Falqués.

La professora ens ha adreçat algunes paraules d'agraïment i que han servit per trencar el gel...

Ens han acompanyat també alguns dels polítics del Districte.

Un acte social, aquest, que es va consolidant i que tots recordem amb carinyo i que pren categoria d'esdeveniment a les darreries de juny.

Un èxit de l'Associació, de la professora i del formidable grupet d'alumnes.

Podeu veure més imatges clicant en aquest enllaç

Felicitats a tots i totes!

L'exposició de pintura

Com cada any, per aquestes dates, els i les alumnes de pintura volen compartir amb tots nosaltres les seves creacions.
Per això ens conviden demà dijous, a les 19 h, a la seva exposició que tindrà lloc a l'Espai d'Entitats de Vallcarca, a l'avinguda homònima, nº 99-101.

Us ho perdreu?

Possible portada

Us agrada aquesta portada, per lo de simbòlic que té, per a la propera revista, a punt de sortir?

Tornen a ser notícia les obres al solar de la Casita Blanca. Des d'ací ens plantegem seriosament la pregunta: 

Seran ja les definitives?

Si algú en sap la resposta i ens la fa arribar, li quedarem eternament reconeguts!

Plaçademerda.com - Foto denúncia

Per enèsima vegada, la brigada municipal ha de repintar el plafó informatiu amb les obres pendents al solar de l'antiga Casita Blanca. Bé, més que pendents, de com s'ha de refer el nyap que es dugué a terme ara fa uns mesos.

unes actuacions que, de ben segur, no són pas gratuïtes.

No en sabem el cost però sí que volem dir que haver de dedicar recursos econòmics, personals i materials en esborrar bretolades ens sembla immoral, com també ho és, però, el disseny d'aquest solar. 

Demanaríem una actuació municipal ràpida i decidida a dignificar el solar de la Casita Blanca. Una acció que ha d'acallar les veus crítiques i acontentar tant i tantes veïns i veïnes que se senten sorpresos i menystinguts pel mal gust que s'ha tingut en aquesta plaça.

Als qui es dediquen a embrutar el que és de tots que reflexionin i que si tenen quelcom a dir, hi ha molts canals on fer-ho, entre ells aquesta associació que fa més d'una dècada s'esforça a ser l'altaveu del barri allà on calgui.

I, repetidament, alguns veïns repinten amb tan escatològic missatge, la seva oposició a l'actuació feta fins ara.

El dijous l'altre solar es despertava amb idèntic i lacònic lema. Una llàstima!
N'aprendrem tots?

Una ducha de agua fría

Juan Lucas Pons-Lalaguna - Médico

¿Tiene usted la impresión que la vida se pone cuesta arriba? 

¿Le preocupa la situación actual? 

¿Teme por su futuro o el de su familia? 

¿Se encuentra en ocasiones afectado por la aprensión y la inquietud? 

Pues, créame, no se aflija demasiado porque si bien es totalmente cierto que la realidad general y las circunstancias presentes son poco favorables, angustiarse y sufrir no son  reacciones que le vayan a ayudar en lo más mínimo a hacerles frente. ¿Cómo dar la cara a tiempos inciertos sin doblegarse por el agobio de la ansiedad y la pesadumbre? ¿Cómo aumentar nuestra resistencia ante la adversidad? ¿Existe algún recurso a nuestro alcance para no caer abatidos por el stress y la incertidumbre? Pues si, la verdad, tenemos a nuestra disposición bastantes estrategias para sobrevivir y superar momentos de opresión y desconcierto. Ustedes estarán ya un poco hartos de oír a los médicos aconsejar siempre a las personas que hagan ejercicio físico suave como caminar o hacer gimnasia (lo cual no es precisamente lo mismo que ir al gimnasio) de manera regular de cara a mejorar su estado de salud y liberarse de las tensiones y seguro que ya están empezando a aburrirse solo de pensar que voy a repetirles el mismo sermón. De hecho, ya lo hice en otra ocasión en estas mismas páginas hace años así que, cálmense, no voy a insistir en recordarles que una muy buena manera de reducir la ansiedad, el stress y potenciar el vigor y el bienestar persistente es  la actividad física moderada pero asidua. Hoy les voy a hablar de otra técnica, bastante más cómoda y  fácil, para aumentar nuestra fortaleza ante los embates de la vida y para robustecer nuestro cuerpo. Ahora bien, les aviso, lo que voy a decirles les va a sentar como un jarro de agua fría así que, por favor, arrellánense en su butaca y sigan leyendo con aplomo [...]

Más en la próxima edición en papel

Editorial

UNA  OPORTUNITAT  HISTÒRICA

Aquests darrers mesos hem vist com la reforma de Vallcarca es desencallava d’una manera que ens ha agafat relativament desprevinguts, tant avesats estàvem a l’immobilisme administratiu al respecte.

Ens en felicitem i us en felicitem, ja que el barri som, sou tots i totes.

En paral·lel a l’aspecte urbanístic, a Vallcarca, des de fa uns anys, s’està teixint un nou conglomerat social. Una nova tipologia de ciutadà i veí, complementari, l’arribada del qual ha generat alguns estira i arronses socials que en alguns moments posaven en entredit la històrica i pacífica convivència dels vallcarquencs i vallcarquenques.

Des de l’administració i, conscients de l’amplada de la situació, s’ha posat fil a l’agulla i s’ha creat la “Taula de convivència”, delegant en mans d’un comissionat el fer-la viable. És un espai de diàleg on hi estem representats tots els que estimem el nostre barri. Malgrat les diferències evidents, les visions  i els posicionaments dispars (quan no contraposats); amb lentitud però inexorable, la Taula fa el seu camí [...]

Més en la edició en paper

Per en Xavier Gàllego i Lucas, mitòman

CINEMA

“LA GRANDE BELLEZZA”,  bon cinema europeu reconegut amb un Oscar

Efectivament, ja es troba al nostre abast, bé a través de plataformes digitals en diferents modalitats, bé en suport físic tant de lloguer (en els malauradament ja ben escassos videoclubs que resten a les nostres poblacions) com de compra (en establiments mínimament especialitzats) “La grande bellezza”, la darrera pel·lícula del director italià  Paolo Sorrentino, una de les millors obres del cel·luloide, sens dubte, de la darrera temporada cinematogràfica, que va passar molt discretament per les pantalles dels nostres cinemes i que només ha tingut un cert ressò a partir de la concessió del guardó a la millor pel·lícula estrangera en la passada edició dels premis Oscar.

 

Aquesta  cinta és un paradigma del bon cinema d’autor que encara se segueix realitzant arreu del món, i són reconeixibles en la mateixa els trets del millor cinema europeu en general, i de l’italià en particular, cinema del qual ens han arribat darrerament  des de  despreocupades  comèdies  (recordem la saga “Manuale d’Amore”)  com arriscats retrats de la situació social (vegeu “Gomorra” o bé “Il Divo”, sobre la figura del polític Giulio Andreotti, aquesta darrera cinta també dirigida per Sorrentino i que comparteix també protagonista amb la pel·lícula que avui ens ocupa).

“La grande bellezza”, com us ho diria? retrata de forma ferotge -però alhora fascinant- la “dolce vita romana” d’avui en dia a través dels ulls d’un sexagenari columnista de diari -esplèndid Toni Servillo-, antic escriptor, que porta una vida hedonista i superficial (“mundanitat”, és el concepte que s’hi vol ressaltar). [...]

Més en la propera edició en paper

Albi i el departament del tarn

Per l'August Lorente, veí de Gràcia

Aquesta “comarca” francesa, ells en diuen “departament”, situada a 3 hores i tres quarts per autopista de Barcelona, és una autèntica meravella, “amagada” entre les innombrables perles d’una França molt potent en turisme internacional. Aquesta distància en fan una destinació ideal des de la nostra ciutat.

La seva capitat, Albi, queda emmascarada davant el potencial del que disposa la conegudíssima Carcassona; aquesta sí, ben coneguda de catalans en general i barcelonins en particular.

Us he de dir que, malgrat aquests “inconvenients”, és un departament francès preciós. Si us decidiu a anar-hi, de ben segur, no us defraudarà gens ni mica.

En un número anterior d’aquesta revista ja vam parlar d’Albi. La Catedral de Santa Cecília i el Palau de l’Arquebisbe contigu (seu d’un fabulós museu dedicat a l’artista local Toulouse-Lautrec), valen per si sols una estada a la ciutat. El casc antic, una llarga passejada per la llera del riu Tarn (que dona nom a aquesta terra), completen un dia perfecte. Una potent oficina de turisme us ajudarà, en correcte castellà, a dissenyar la vostra visita.

Però aquesta terra és una caixa d’agradables sorpreses. Dispersos pel territori podreu trobar preciosos indrets, caves, bastides. En vam visitar dos, però ens consta, que n’eren molts més: Castelnau de Montmiral i Cordes-sur-ciel. Aquestes dues visites gairebé obligades, testimonien un passat medieval, càtar, estimulant.

Cordes-sur-ciel, aquest 2.014, està participant en un concurs nacional, en que es busca quin és el poble francès més formós. Només això ja és garantia de bellesa. Impressionant.

Imatge ideal de l'Albi

Hem fet la visita al mes de maig. Entenem que la primavera és el moment ideal: el dia allarga, la temperatura agradable però no sufocant, ajuda el viatger en el seu pelegrinatge. El verd era omnipresent, les tonalitats maragdes es perdien de vista. Aigua arreu. Una gastronomia variada i rica, com correspon a la reputació del país. Un nivell de vida alt, però accessible. Una xarxa turística completa i omnipresent faciliten la vida del turista.

Això sí, convindria agafar un mínim de tres dies. Un cap de setmana normal es fa, malauradament curt i et deixa la sensació de no haver pogut descobrir-ho tot. La distància accessible, però, facilitaran que hi poguem tornar. El Tarn s’ho val!!

http://www.tourisme-tarn.com/es

www.albi-tourisme.fr/es

http://www.france-voyage.com/francia-guia-turismo/tarn.htm

http://www.tourisme-aveyron.com/es/descubrir/los-grandes-clasicos/vallee-gorges-tarn.php

Revista

La nostra revista arriba al seu nº 42

Està en procés de preparació.

Ben aviat, la podreu tenir a les vostres mans, amb tots els detalls de la reforma dels solars, les novetats del barri.

A continuació us fem un tastet dels diferents articles i reportatges que pensem incloure-hi.

Salut!

El nostre compromís, informar-vos

Benvolguts veïns/es,

com bé sabeu (i veieu cada dia) les obres dels dos espais de la Casita Blanca i les Monges van avançant, lentament però inexorable.

Com a associació de veïns hem participat, quan se'ns ha permès, en el procès de disseny i hem reivindicat allò que, al parer de tots plegats, era el millor per als dos solars.

Fa setmanes que aixequem actes "virtuals", en aquest blog, de les trobades que tenim amb el Districte.

L'objectiu és que esteu ben informats del desenvolupament del que ells anomenen "microurbanitzacions" d'ambdós solars.

Ara disposem de novetats a compartir amb tots vosaltres. No en farem un llistat exhaustiu ja que podeu consultar l'entrada del 26 d'abril, on vam especificar amb tot detall els acors de la reunió del dia anterior.

Creiem que és un compromís i, alhora, una responsabilitat el representar-vos davant l'administració. Com que una imatge val més que mil paraules i, malgrat les reticències expressades a tal efecte pels responsables de l'ajuntament de Gràcia, us mostrem com es va perfilant (ja en un estadi molt avançat) el projecte.

Imatge idealitzada de com quedarà l'espai de les Monges. ha de ser un lloc de pas i de trobada, agradable i agradós d'estar-s'hi.

Plànol aproximat de les Monges, ben arbrat i ombrívol, amb força cadires i bancs (3 en estrella) i, a la seva part de ballester, amb una àmplia zona diàfana

L'espai de l'antiga Casita Blanca no difereix massa de l'actual, creixen el sauló i lers voreres, desapareixen les motos (van al solar posterior) i es reforça l'arbrat. Al mur colindant s'hi posarà verd i s'hi farà una actuació profilàctica amb un gran graffiti d'un reconegut artista.

• A l'espai de les Monges hi haurà una font. 
• Finalment el banc circular sota el plataner s'ha desetimat pel seu elevat cost.
• L'arbrat serà generós en quan a número, varietat i dimensions. Ens semblava que calia preservar àmplies zones d'ombra per a temps de calor.
• Amb tot plegat, creiem que l'espai serà gratificant, atenent a la seva ubicació urbana a tocar d'un eix viari com és l'Avinguda.

Us deixem un resum de l'acta de la trobada on s'especifiquen els acors presos i les diferents característiques de vegetació, mobiliari urbà, etc...

Esperem que hagueu trobat interessant aquest compendi d'informacions.
Fins ben aviat!

2a trobada en un mes

Ahir vam tenir la segona trobada en un mes amb els reponsables de reurbanitzar les veïnes parcel·les.

L'objectiu era continuar avançant i col·laborant en el disseny final que han de presentar els espais de la casita Blanca i de les Monges.

El tracte va ser cordial, afable i d'entesa en tot moment, la qual cosa volem reconèixer als nostres interlocutors.

Es van recollir molts dels nostres suggeriments i, quan no es podien recollir, s'argumentava amb criteris vàlids i positius.

Encara no podem donar per tancada aquesta roda de trobades. Ens hem citat per d'aquí a algunes setmanes per perfilar els matissos pendents. Se'ns farà arribar un dossier amb l'acta d'aquesta reunió i major informació sobre arbrat, qualitats...

L'objectiu d'aquesta entrada és complementar la feta al seu dia i informar els veïns/es interessats en com avança el projecte.

En quins temes es va poder avançar?

• Arbrat: en els dos espais hi haurà més arbres dels inicialment previstos. A les Monges, passaran de la vintena. A la Casita Blanca, en seran nou. La idea múltiple: en primer lloc, aconseguir un horitzó verd es miri des d'on es miri; el segon, produir una zona amb ombra natural significativa els mesos de major insolació; en tercer lloc, ser col·locats aliniats a la vorera a fi i efecte que la seva ombra s'hi projecti i faci més agradable el transitar-hi i, en darrer terme, servirien per delimitar els espais i separar-los, d'alguna manera, del carrer. Com van dir a la trobada anterior, seran arbres semiadults, de ràpid creixement que en poc temps omplin l'espai. Tindran una preciosa flor groga, encara que insistim a que hi hagi certa varietat d'espècies. us en mantindrem informats. els arbres també es plantaran al voltant de l'àrea de jocs per donar-hi ombra i per delimitar-la. En l'espai de les Monges es col·loquen de manera que formin un passadis natural que no entorpeixi el caminar dels vianants entre la Biblioteca i el pas zebra de Bolívar.
• El mobiliari urbà, s'ampliarà i dignificarà. Serà de bona qualitat. Els bancs estrellats actuals de la Casita Blanca disposaran de 6 o 9 seients amb respatller. la resta de l'espai també disposarà de bancs individuals o dobles de fusta, estratègicament repartits. suggerim que sota l'immens plataner de velázquez s'hi podria construir un banc de fusta que en rodegés el tronc. Es recull la idea per madurar-la...
• Els pals grocs no agraden ningú. Demanem que s'enretirin totalment o parcial o que, en el seu cas, es repintin amb colors més adients. Com que ja sóncol·locats, romandran així. Es comenta que seria molt car desinstal·lar-los per repintar-los. Queda aquesta possibilitat oberta per a un futur exercici amb més diners disponibles.
• Ombrel·les o tendalls que està previst instal·lar en els tensors que dibuixen la xarxa romboidal sobre els nostres caps. Seran d'algun material plàstic porós, transl·lúcid i que crearan una semipenombra que, ens diuen, serà molt agradable. Seran desmuntables. En principi es posarien a la primavera i s'enretirarien a la tardor. En cap cas interferiran amb les copes dels arbres.
• Està previst dispòsar d'un plafó informatiu per tal que tots els vianants poguem conèixer el projecte un cop estigui enllestit amb plànols, informacions i disseny.
• L'aparcament de motocicletes sembla que es traslladarà a dues noves ubicacions: el solar entre casita Blanca i Palmera i un altre, sobre el ferm de l'avinguda, en una part de l'espai que ara es zona de càrrega i descàrrega que quedaria així més reduït. Estèticament quedarà més bonic i se segueixen les línies urbanístiques de ciutat que cada cop traslladen més les motos fora de les voreres.
• No es contempla de moment posar-nos un punt bicing. Malgrat haver-ho sol·licitat reiteradament, els responsables del districte s'escuden en que hi ha un projecte ciutadà global de ciutat al respecte i que, ara per ara, no es contempla modificar-lo o ampliar-lo. Un cop més, Vallcarca, torna a se oblidada i marginada! Continuarem treballant per disposar d'aquest interessant servei. Ens sembla inaudit que se'ns denegui quan batlle, regidors i altres elements municipals s'omplen la boca de sostenibilitat, transport net... 

• Tampoc es preveu inserir un quiosc-bar ni dibuixar a l'avinguda un necessari carril bici...
• Es modificarà la vorera de Bolívar del solar de la Casita Blanca, on ara hi han les motocicletes. S'ampliarà la zona de terra (sauló) i s'igualarà el material de la vorera. S'eixamplarà darrera de la marquesina del bus, per a deixar passar còmodament els vianants. en tots els espais, les voreres seran prou amples per permetre el pas còmode de dues persones sense estorvar-se.
• La pared oposada de la Casita Blanca es dignificarà amb vegetació i es repintarà.

FOTO DENÚNCIA - Plaça de...

Aquests dies, el sentir veïnal, s'ha tornat a fer ben palès.
I és que quan les coses es poden fer força millor, doncs...

Faltes a part, estètiques de gust variat i oportunitat dubtosa, el contundent missatge expressa de manera ben palesa el sentir d'un ampli sector dels veïns de Vallcarca.

Malgrat que no compartim en absolut ni el mètode ni el llenguatge groller, aquesta "pintada" hauria de servir d'element de reflexió als responsables municipals i marcar un punt d'inflexió en la cansina dinàmica que segueix el pla de reforma del barri; tot i reconèixer que, els darrers dies, semblen haver-se posat les piles i estar més receptius del que és habitual...

Les imatges parlen per si soles.
Ens explica qui ho veié que la brigada de neteja
es presentà d'immediat.  No fos cas...

I, com sempre, una imatge (que en són dos), val més que mil paraules...