MÉS SOBRE EL VOLUNTARIAT

Per en Josep Riera, veí de Gràcia i membre de la Fundació

D’uns anys ençà, estem vivint una època d’ensorrament econòmic.

Moltes persones del món del treball s’han quedat sense feina, tenen seriosos problemes  de subsistència, sobre tot en habitatges comprats amb hipoteques que, actualment, no poden pagar.

Mentre uns es fan més rics, sense cap tipus de consideració, n’hi ha d’altres que estan a punt de caure en un pou sense fons.

Crisi? per a qui?

A l’altra banda hi ha persones que es preocupen pels altres i que fan coses

positives sense treure'n cap benefici econòmic i que pensen sempre ajudar a

qui li faci falta.

Sembla una paradoxa del món que ens ha tocat viure.

Hi ha Associacions amb aquestes inquietuds per tot Catalunya però voldria centrar-me en una que s’anomena Fundació Servei Solidari [...]

Properament l'article complet a la revista en paper

COMENZAR ENSEGUIDA

S

Juan Lucas Pons Lalaguna

                                                                                                                  Médico 

in duda ustedes habrán oído el adagio que asegura que “Nada en el mundo se hubiera hecho si no fuera por el último minuto”. Y, estoy seguro, admitirán que en muchas ocasiones todos hemos tenido la costumbre de dejar para el postrer momento la obligación o el deber ya sea con la excusa de que más adelante estaremos en mejores condiciones de despachar el asunto ya sea porque juzgamos que actualmente no se cumplen las circunstancias apropiadas. En efecto, todos en alguna oportunidad  o en alguna área de nuestra vida hemos mostrado (o seguimos manifestando) desidia, demorando hasta el ultimo instante la ejecución de una tarea. Indiscutiblemente, postergar intencionadamente una actividad  que nos incumbe y nos corresponde resolver produce cierto bienestar, como un alivio de una carga y esta satisfacción por eludir una exigencia puede llegar a ser muy gratificante para algunas personas.

De hecho, hay gente para la que posponer sus compromisos se ha convertido en una práctica corriente. Un defecto, sin duda, porque valoran más intensamente el placer inmediato de rehuir su responsabilidad que la dicha futura por haber concluido su cometido. Además, este regocijo por haber evitado la actividad, por haberse escaqueado de lo que debería hacerse viene siempre acompañado de un estado de incomodidad, de pesadumbre, de angustia incluso, pues nuestra conciencia nos atormenta al recordarnos que la obligación está todavía pendiente. En resumen, postergar aquello que nos compete no compensa. Entonces, ¿cómo se explica que continuemos dejando para mañana lo que deberíamos hacer hoy?[...]

Properament l'article complet a la revista en paper

BiCiutat

Per l’August Lorente, veí de Gràcia i ciclista aficionat

Permeteu-me, d'entrada haver-me enginyat aquest neologisme, ja que és el més “oportú” doncs m'agradaria reflexionar avui sobre l'ús urbà de la bicicleta. Curiosament si entreu a Internet i cerqueu aquest mot, us sortirà una empresa valenciana... I és que tot està ja inventat!

Benvinguts a la biciutat!

L'auge de l'ús de la bici els darrers 10 anys és inqüestionable. Pel que fa al seu vessant més esportiu (carretera o muntanya, el popular BTT) o més urbà. El nombre de practicants d'aquest esport no para de créixer, en alguns anys, de manera exponencial.

Cal, però, evitar ara que aquest fenomen mori d'èxit, que aquest succés acabi ofegant-lo.
Parlo, doncs, de regulació (i no només de sancionar els infractors)...
Està clar que l'encaix de la bicicleta a la gran ciutat i a la seva mobilitat és, en el millor dels casos precari... D'aquí es desprèn la necessitat d'haver de regular aquest nou mitjà de transport.
Es tractaria de que la bici deixi de ser un problema i esdevingui una solució als problemes de mobilitat de Barcelona. Una solució econòmica, ecològica, sana, sostenible... Cal demanar més? [...]

Properament l'article complet a la revista en paper

El racó d'en Xavi: Tintin, la crítica

N

o hi ha cap mena de dubte que en els darrers temps, a falta d’imaginació  per fer pel·lícules, els personatges de còmic han esdevingut un recurs habitual i gairebé inesgotable per fer atreure el públic –preferentment jove- als cinemes i continuar així nodrint  la indústria de l’oci visual , ja multimèdia. Aquesta vegada, l’aposta s’ha centrat (més enllà dels tradicionals superherois nord-americans) en traslladar  un personatge de culte del còmic europeu al cinema (després d’haver saltat ja a la gran pantalla d’altres com Astèrix o Mortadelo y Filemón) i ara és el torn de Tintín i tot el seu univers, en versió d’Steven Spielberg i Peter Jackson.

Estrenada hàbilment a finals del mes d’octubre per aprofitar el llarg pont de Tots Sants, aquesta pel·lícula d’Steven Spielberg serà, sens dubte, una de les més taquilleres de l’any, tutejant directament l’èxit dels darrers lliuraments de les sagues “Pirates del Carib” “Crepuscle” o de l’autòcton “Torrente” (...)

Properament l'article complet a la revista en paper

La revista de tardor, a pun "de caramel"

La revista del barri, la vostra, arriba al nº 37.
Esperem tenir-la a les mans passat el pont de la Constitució.
De moment, us fem arribar a través del nostre blog diferents extractes de la mateixa...

Inaugurat en nou edifici de l'IED a Gràcia

Va ser el dijous 11 de novembre, amb actes tot el dia, visita de l'alcalde de Barcelona, de la vicepresidenta del Govern...
A la nit una multitudinària trobada, amb parlaments del president del consorci, amb seu a Milà, del director de l'IEd de Madrid... i un munt d'actes més...
Una aposta important i significativa per la vil·la, que ens situa en primera línia del disseny continental. Acords amb l'Ajuntament (panells solars, moto elèctrica) i amb indústries en fan una empresa capdavantera...

Més informació a l'Independent, en el seu nº 411, de la mà de na Sílvia Manzanera.

Una crisi sense fi?

Noves persianes baixades.
Més comerços que pleguen, també al barri...

Una crisi sense aturador.
 Fins quan?

Afortunadament, només danys materials

Cal estar sastisfets.
Podria haver estat una desgràcia. No hi ha danys personals a lamentar.

Les tanques i l'accés lateral esquerra obert

Diumenge, una estoneta abans de la missa de les 10, una gran pedra de la part superior de la façana (cornisa) de l'església dels Josepets es va desprendre i va anar a espategar davant la porta principal d'accés.
Durant aquesta setmana s'ha estat treballant i s'ha  vedat el pas, amb tanques, l'accés al temple, deixant un pas lliure a tocar de l'edifici del casal.
Properament es faran les obres de reparació i de consolidació de la façana, amb la instal·lació d'una gran bastida.

CONSELL DEL BARRI DE VALLCARCA-PENITENTS

El proper dia 9 de novembre.
A les 7 de la tarda.
A la Biblioteca de Vallcarca-Penitents.

Si podeu assistir-hi, feu-ho.
És un acte de civisme i de democràcia participativa.
Informa't. Digues la teva. Participa. Fes-te sentir.

El cas Quirón, una història inacabable

Sembla que el fiscal n'arxiva el cas.
Però alhora, el traspassa a l'Oficina Antifrau... que és el que desitjaven, de bon principi, els demandants... tot i que al 2.003 aquesta oficina encara no existia...

Sigui com sigui, el "mamotreto" i el nyap, no ens els traurà ningú...
El seguirem!

Lesseps, notícia a la premsa

Avui, 28 d'octubre, a l'Independent, en el seu nº 409, de la mà de la Sílvia Manzanera, Lesseps es notícia.

I ho és per partida doble:

• L'UPC suspèn la recent remodelació de la plaça. En critica que no és un lloc de trobada, sinó de pas. Tot plegat es fa dins d'una assignatura universitària d'arquitectura, anomenada "Caminar Barcelona", consistent a fer sortides i descobrir l'entramat urbanístic, en aquest cas, de Gràcia... Igualment mal parats n'han sortit els estudiants d'Erasmus o les obres de la plaça Dones del 36...

Es podria haver fet diferent? Potser millor? Més humana?

• En la mateixa línia, per reivindicar que la plaça serveixi d'espai per aplegar la gent, veïns i foranis, des de l'Associació de Veïns i Comerciants de la mateixa duen a terme un concurs per recaptar idees que serveixin per a millorar la plaça, tot des d'una mirada ben artística.

Per l'August Lorente, veí de Gràcia.

Història de la Plaça de Lesseps

Us adjuntem la notícia publicada a la web de l'Independent el dia 22.10.11

Creiem que pot ser del major interès!

 

Xerrada al Taller d’Història de Gràcia sobre l’evolució de la plaça Lesseps

El Taller d’Història ha preparat per aquest dimecres 26 d’octubre una tertúlia sobre l’evolució i els canvis que ha sofert al llarg dels anys la plaça. La seva trasformació també ha anat acumulant retalls d’història que Josep M. Contel, periodista i cronista de la història de Barcelona, s’encarregarà d’exposar al debat que se celebrarà a la Fundació Festa Major a partir de les 20 h