La nova revista ja és aquí

Comencem a escalfar motors per tirar endavant la nostra revista.

És un moment d'un cert impàs.
Ens agradaria assegurar-ne una difusió més regular en el temps i amb major freqüència (ens agradaria una cadència bimensual), amb nous col·laboradors....
També la voldríem obrir a l'entorn gracienc més immediat.
Tot això no es pot improvitzar.

Hi treballem per millorar, d'això no cal que en dubteu.

Ens cal, però, la col·laboració de tothom.
Tu ens pots ajudar?
No dubtis a fer-ho.

Nova coordinadora d'entitats

Us adjuntem l'enllaç de l'article aparegut en l'Independent (en la seva versió a la xarxa) sobre el procés de gènesi de la futura coordinadora de veïns de Gràcia, sota l'impuls del nostre President, en Josep Montmany.

Coses del correu

Sovint, quan entrem a Internet, ens emportem una sorpresa.
Massa sovint no és del tot agradable.
Llavors és quan reflexiones sobre la vida moderna, els avenços tecnològics, la facilitat i la immediatesa de la xarxa, la caiguda de valors, de formes, la manca d'educació...
Aquesta és una escudella barrejada, formada per massa elements. Potser convindria disseccionar-la més, analitzar-ne cadascun per separat. Però això ja ho farem un altre dia.
Alguns, aprofitant-se de tot plegat, en especial de l'anonimat que la xarxa ofereix, escriuen i envien autèntics disbarats, disbauxes lingüístiques, però també de contingut, que molt poc tenen a veure amb la polidesa necessària en tota societat civilitzada i que es pretén democràtica. Democràcia de la que ells, curiosament, en fan gala i senyera.
En la seva direcció és clar.!

Us en mantindrem informats

Després dels Nadals

Tothom torna del Nadal ben cofoi.
Els Reis han desvetllat el màgic que tots portem dins, han omplert d'il·lusió l'imaginari dels infants...
Els adults fem bons propòsits per l'any que s'enceta, que si aniré al gimnàs, que si estudiaré anglès, que si deixaré de fumar...
Ves per on, nosaltres, els de l'Associació voldríem fer bimensual la nostra revista que, fins ara ha tingut una cadència més aviat escadussera i fugidissa...
Esperem aconseguir-ho, amb la real implicació de tots i totes.

Que aquests desitjos no només siguin això!
Feliç 2.010 a tots...

QUINS PASTORETS!

Per l'August Lorente, veí de Gràcia

El dijous 24, a les 12 del matí, a la Sala d'Actes (Teatre) de la Biblioteca Jaume Fuster de Lesseps, vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una revisió dels tradicionals Pastorets de J. M. Folch i Torras.
Amb una posada en escena actual, tres actors, bé, dos actors i una actriu, ens han ofert, en una hora de representació, uns pastorets modernitzats on no hi mancava res: els pastors amb samarra i barretina, el dimoni, una mica transgressors amb els seus calçotets vermells i una màscara antigàs amb banyetes, l'àngel i una bona col·lecció de nadales; tot amanit amb una contínua successió de gags, amb un to humorístic i simpàtic, planer i agradable.

Destacaria la bona feina de l'actriu en el paper de la Rovelloneta. Un dels actors amb una galopant i creixent afonia desmereixia una miqueta l'entorn. L'escena de l'avió al Pol Nord agradà molt la quitxalla.
L'obra manté l'interès, fins i tot dels més menuts que s'hi van aplegar.
Amb recursos contemporanis com l'àudio, el vídeo, els efectes especials sonors i visuals ben servits i sense abusos, el ritme i el to no decaigueren en cap moment.
Una encertada proposta de l'Associació de Veïns de Gràcia Nord Vallcarca que comptà amb la col·laboració d'associacions de l'entorn.
Desitgem des d'aquí que propostes culturals i socials com aquesta sovintegin i vagin arrelant, per apropar als veïns opcions culturals i de diversió de qualitat.
Bon Nadal a tots i totes!

US DESITGEM UN...

LA REVISTA JA ÉS AL CARRER

Des de fa uns dies disposeu en els punts habituals els exemplars de la nostra revista en paper.
Que la gaudiu d'allò més!

VINE AL TEATRE. VINE ALS PASTORETS

Foto (i escrit) denúncia

Senyors dirigents de la ciutat,
els adreço aquestes breus línies per sol·licitar una resposta, si tenen a bé contestar-me, a una senzilla pregunta:
Quan tindrem bicing a Vallcarca?
Què hem fet els ciutadans del nord de Gràcia per no gaudir dels serveis de la resta dels nostres conciutadans?
S'omplen vostès la boca de sostenibilitat, ecologia i ciutat verda, de pacificar el transit (jejejejeje)... De fet, circulant pels nostres carrers ens adonem que cada dia hi ha més cotxes... En fi!

Perquè no ens faciliten també a nosaltres aquest fantàstic recurs, a l'abast de gairebé tothom, de mobilitat neta que, a més a més, va bé a la ciutat en el seu conjunt; és positiva per als seus usuaris, redueix trànsit, contaminació i, fins i tot, estimula el sistema cardiovascular dels ciclistes.
Cert és que a l'altra banda de la plaça de Lesseps n'hi ha un. Però és poca cosa pel potencial nombre d'usuaris.
Fins quan? I això que ens governen els autoanomenats "verds".
L'espera serà tan llarga com la de la reforma del barri? Com en la foto, sempre n'hi ha algun que va a l'inrevés, que se surt de la norma... Com nosaltres....

La història d'un carrer

Per en Josep Riera
Vallcarca. Ara Avinguda de Vallcarca (abans av. Hospital Militar).
De fet començava gairebé el que és avui la Pl, Lesseps, poc més amunt del col·legi Rius i Taulet. El carrer era molt estret, només hi passaven dos cotxes en doble direcció i era marcat per una forta baixada seguida de la pujada corresponent, o sigui en forma de clot. Pujant, a la dreta, hi havia un ball popular anomenat “Las Cañas” perquè era com una immensa barraca de canyes. També era un berenador.

Seguint amunt hi havia algunes torretes i el moment en que s’eixamplava es va construir l’any 1945, a ma esquerra sempre pujant en direcció Tibidabo, el “meublé” anomenat “La Casita Blanca”, que fou tancat el 1971 fins el 1977 que reobrir, després d’una campanya de moralitat. El banquer Josep Jover que era el propietari del mas Llacsali o Jecceli el va vendre a l’exèrcit per edificar l’Hospital Militar, que llavors era al carrer Tallers, i que s’inaugurà el 1945 amb un immens retrat de Franco que, ves per on, ara ja no hi és. De seguida es va veure la necessitat d’asfaltar la nova avinguda.

Per a més informació llegiu el nº 32 de la nostra revista en paper

L'entrevista

Per en Josep Riera
Ara toca entrevistar a un grup de professionals que en un moment o altre són molt necessaris a totes les persones.- Es tracta del grup que composa la Clínica Dental Martí, ben coneguda al barri, amb més de dotze anys de permanència, situada al carrer Mare de Déu del Coll, 37, o sigui aquí mateix. Sota la direcció del Sr. Óscar Martí, la clínica obre les portes a amplis horaris. Alguns dels seus nombrosos clients comenten que sempre han estat molt ben atesos i sobre tot escoltats. Han rebut tant per part del Sr. Óscar com de la resta de professionals un tracte agradable i alegre, amb un alt grau de compromís professional. El Sr. Óscar es natural de Buenos Aires (Argentina) i és un home molt identificat en aquesta terra i ha volgut aprendre a parlar en català per a millor relacionar-se amb els seus clients i amb la gent del barri i agraeix els que l’han ajudat a ensenyar-li la llengua i reforçar a més un vincle d’amistat. ---Li demanem al Sr. Óscar Martí que ens expliqui en que consisteix tenir un consultori d’odontologia i que és la Clínica Dental Martí. ---A la Clínica Dental Martí es tracten totes les especialitats odontològiques (...)

Per més informació, llegiu la nostra revista en paper

ESTAMOS DONDE QUEREMOS ESTAR

Per Juan José Lucas, Metge.

Es innegable que la gente que acude al médico lo hace porque hay algo que no va bien y quiere cambiarlo. Desgraciadamente, sin embargo, no todo el mundo que se presenta en la consulta se percata de que corregir ese algo que no anda correctamente es la responsabilidad del paciente no del médico. Por supuesto el profesional puede ser útil en identificar el elemento que debe modificarse, en sugerir la manera de repararlo y en ofrecer apoyo para supervisar la transformación pero ha de quedar bien estipulado que el cambio siempre está a cargo de quien efectúa la demanda, es de su propia incumbencia. Con todo, no es nada infrecuente encontrarse con personas que delegan o que, directamente, renuncian a su responsabilidad y se presentan como victimas impotentes, incapaces de tomar medidas, de hacer determinaciones y de obrar en consecuencia. Otras, por el contrario, admiten su protagonismo pero se dedican a posponer su responsabilidad y siempre la aplazan para otro día. Por último, hay quien se excusa asegurando que no puede, no tiene ganas o le falta fuerza de voluntad. En cualquier caso nunca hemos de aceptar la invitación de actuar por otro, de dar respuestas en su lugar sino que nuestra tarea será precisamente ayudarle a desempeñar su responsabilidad, a convertirlo en progenitor de sus acciones. Sigan leyendo y descubrirán cómo se logra ejercer la propia responsabilidad y robustecer la voluntad para obrar. Lo primero que hemos de tener claro es que cambiar implica gestar un futuro distinto del presente y que sólo si asumimos nuestra responsabilidad, nuestra autoría, podemos cambiar, que únicamente nuestra voluntad puede alumbrar ese futuro concebido (...)

Per llegir l'article complet, vegeu la nostra revista en paper