 |
| No badis, s'acaben! |
divendres, 16 de desembre del 2016
GNV-47, here!
dimecres, 30 de novembre del 2016
GNV, 47
La revista que publiquem cada semestre, és a punt de sortir.
N'estem enllestint els continguts.
ben aviat la tindreu, en la seva versió de paper, a les vostres mans.
Arribem al nº 47
Es va fent gran!
N'estem enllestint els continguts.
ben aviat la tindreu, en la seva versió de paper, a les vostres mans.
Arribem al nº 47
Es va fent gran!
E D I T O R I A L
Un cop més teniu a les mans un nou número de la nostra revista, que a poc a
poc es va fent gran.
Enguany, les llums de Nadal, que des de finals de novembre, il·luminen per
primer cop l’Avinguda, esperem que aportin claror als veïns i veïnes però també
als responsables de que el nostre projecte avanci “a pas de puça”, malgrat els
nostres repetits intents de que la cosa vagi endavant amb major celeritat.
L’actualitat del debat sobre el barri pivota entorn
d’un Concurs d’Idees, promogut per l’Ajuntament (...)
Més, en la revista de paper!
HEMOS
ASISTIDO A…
…varios Plenarios, Consells
de Barri y Audiencias Públicas, a las reuniones de la Taula de Treball para
Vallcarca, a reuniones para debatir-concretar aspectos como la mejora de los
espacios “Monjas” y “Casita Blanca” (en los que se plantará algún árbol más y
se pondrán varias sillas –de madera, no de hormigón-, quedando a la espera de
quitar postes amarillos y los correspondientes, y ya asquerosos, toldos).
También, en su momento,
fueron concretados diversos aspectos puntuales para el comienzo de las obras
(cuya ejecución sigue) de la zona ajardinada conocida como “Arabescos” (parte
izquierda cercana a los pilares del puente de Vallcarca).
A finales del recién
concluído noviembre, ha vuelto a reactivarse el proyecto del solar de Avda.
Vallcarca nº 95, en el que está previsto hacer catorce o quince viviendas
(dependiendo de que la planta baja que da a la Avenida sea vivienda o local
comercial) [...]
Més, en la revista de paper!
Adéu a les cabines
telefòniques
Per Guillermo Krauel
A principis d’any
Telefónica va anunciar que a finals del 2016 es retirarien les cabines
telefòniques de les ciutats. La raó d’aquesta decisió és clara i fàcil
d’explicar: ningú les fa servir i les cabines ja són, avui dia, un objecte del
passat.
El 16 de maig de
1966 l’Alcalde Porcioles, acompanyat d’una gran comitiva d’autoritats i
periodistes, inaugurava les primeres 16 cabines telefòniques de la ciutat de
Barcelona, sent la primera d’elles, beneïda pel rector de Santa Maria de
Cervelló. Fins aquell moment, alguns bars i establiments ja disposaven de
cabines o locutoris al seu interior i els usuaris acostumaven a fer-los servir,
però sempre depenent dels horaris dels establiments (...)
Més, en la revista de paper!
Receptes de
cuina emocional
Laura Gargallo
S’acosten els Nadals i tots pensem ja en les
receptes típiques amb què farcir els àpats familiars, amb qè acompanyar les
trobades de Cap d’Any amb els amics i amb què donar la benvinguda a Ses Majestats amb els nens i
nenes.
Per uns dies,
recordem i elaborem les receptes
tradicionals que, de generació en generació, hem vist a taula; primer cuinades
per les àvies, després per les mares, i ara, fins i tot, pels nostres fills i
filles en un intent de col·laborar i participar en aquesta activitat culinària
nadalenca.
No cal anar molt lluny per adonar-se que totes
les receptes, totes elles, estan basades en una cuina “emocional”: la cuina del
cor.
Més, en la revista de paper!
dissabte, 26 de novembre del 2016
Fidel, RIP
Acabo de saber que ha mort en Fidel.
Descansi en pau.
En Fidel ha estat, sense cap mena de dubtes, un gegant, una figura clau del segle XX, no només a Cuba, sinó globalment, des del seu lideratge en els països de la tercera via, des del bloc soviètic.
Influent, en els darrers vint anys, ha col·laborat a forjar una nova ideologia iberoamericana, la bolivariana amb els diferents matisos nacionals.
Respecte total a una persona que ho va ser tot al seu país. A un líder nat, carismàtic que es va tirar Cuba a l'esquena en la seva "Revolución" però que no va saber navegar en la difícil diplomàcia internacional i portà els seus conciutadans a l'enfrontament amb els USA, els seus "lobbies" i, de retruc, amb la influent comunitat cubana dissident a Miami. Enfrontament que esdevingué bloqueig econòmic i, finalment, penúria i misèria. Durant la guerra freda imposà un marxisme radical que l'apropà a l'esfera de l'URSS.
L'allunyament amb el "Che" Guevara marcà un abans i un després en la seva vida, de lluitador per la llibertat del poble a la de polític rocós i immobilista que han caracteritzat el seu etern comandament.
Ara, però, en Fidel descansa.
Ara, potser, també Cuba podrà començar a descansar.
Descansar de sis dècades de dictadura comunista purista, d'expropiacions, de revolució agrària i de purgues.
Descansar de sis dècades de misèria. Cinc dècades que han deixat Cuba arran del col·lapse econòmic, amb més de dos milions d'exiliats (un 25% de la població de l'illa).
Descansar de sis dècades de manca de llibertat.
Descansar de sis dècades de manca de llibertat.
Sis dècades de repressió política, de presos de consciència, fins i tot d'afusellats.
Per a molts, avui, serà un dia alegre. S'acabaran 56 anys d'incertesa, de travessa del desert. Per a d'altres, l'apenament serà sincer.
Sia com sia, com a tot líder personalista que era, l'incertesa està assegurada, encara que havent cedit el poder al seu germà, potser l'afectació serà sensiblement menor.
Lamentablement, un altre dictador que mor tranquil·lament al llit. I d'això aquí en sabem, oi?
dijous, 24 de novembre del 2016
Les llums del nadal
Finalment, després de tants anys i mercès a les
gestions dels nostres bons comerciants,
disposem d'un bonic i engalanat carrer.
Gaudiu-lo!
dimecres, 23 de novembre del 2016
El trànsit a Vallcarca
EL COL·LAPSE QUE ENS ESPERA
August Lorente
Veí de Gràcia
Un dia qualsevol.
Un carrer
qualsevol.
A qualsevol hora.
Aixeques la vista
del manillar i, al teu voltant, observes una interminable muralla d’acer, de
diferent altura, color i condició. Un mur heteròclit però inacabable. Una paret
que sembla inacabable, heterogènia com ho és la nostra ciutat.
Ets al mig d’un
embús.
El col·lapse que
ens espera, ja és aquí!
Si cerquem
col·lapse al diccionari, en la seva tercera accepció ens diu textualment ”3 TRANSP Acumulació
de vehicles en una via que impedeix la circulació o en provoca l'alentiment”.
Exactament el que
ens està passant a Gràcia i a tot Barcelona. A no ser que sigueu sords o cecs (o
ambdues coses) us haureu adonat que a la nostra ciutat cada cop hi ha més
cotxes, furgonetes, motos, bicis i, fins i tot, camions. Qualsevol dia a
qualsevol hora s’observen els semàfors atapeïts de vehicles. Vehicles
professionals repartint, aturats en doble i triple fila, arreu,
indiscriminadament, amb els quatre intermitents i dificultant la fluïdesa,
sovint amb la indiferència dels que haurien de gestionar el tràfec. La ciutat
és a dos passes del col·lapse.
Barcelona i la seva
conurbació urbana passen, de llarg, dels tres milions de persones.
La recuperació
econòmica ha provocat un significatiu augment de la mobilitat rodada, en
especial del vehicle privat i d’empresa.
El col·lapse ja és
aquí.
Però, què hi diuen els nostres tècnics i polítics?
El govern,
crec que puerilment, culpabilitza Adif de la situació. Si bé creiem que els
trens de rodalies de la nostra estimada urbs no estan -ni remotament- a
l’altura, trobem aquesta justificació simplista i poc global. De ben segur hi ha
molts conductors que es veuen forçats a treure el seu cotxe del seu garatge,
pels problemes a la xarxa ferroviària. Però, de ben segur, no n’és la causa
major ni única.
Li vull preguntar
al polític de torn, quina ha estat la inversió en trens a Catalunya entre
l’estat però també promoguts per la Generalitat. Quants
Un mal endèmic que
arrosseguem des de fa dècades, la desinversió
ferroviària. La xarxa de trens de rodalies a casa nostra és de riure si la
comparem amb la de París, Manchester o Amsterdam. Són desenes els pobles o
capitals de comarca on no arriba el tren, dotzenes els polígons als quals no s’hi
pot accedir en ferrocarril, la qual cosa obliga als miler de treballadors que
s’hi guanyen la vida a anar-hi en cotxe o passar-se dues hores fent
combinatòries diverses. Impresentable!
L’ajuntament
treu pilotes fora, despista amb la canallenca retòrica
del transport públic. Línies de metro aturades fa una dècada (a Lesseps en
sabem, d’això, oi?). Experiments en la xarxa de bus. Horaris de pas
insuficients. Busos molt contaminants. Malauradament, Barcelona encara és lluny
de disposar d’una xarxa suficientment àmplia de metro. Falta l’anhelada línia
circular. Barris sencers no en disposen.
Al meu més que
modest parer, als tres milions de conciutadans, a Renfe, a la recuperació
econòmica, a la manca d’estímuls per al vehicle net, a la poca o nul·la
inversió en transport públic de masses (metro i tramvia) cal afegir-hi un
element del que ningú no en parla: un estil de vida en el que cada cop més el vehicle privat pren rellevància,
en el que la mobilitat és una forma d’existència i l’ús del cotxe o moto esdevé
imprescindible (i a cada lustre, més). Si ho posem tot plegat en una coctelera,
ens podem començar a fer una idea del per què estem patint embussos cada cop
més importants.
Hi ha solució?
Aquesta és una
qüestió de difícil resposta. Al personal, no el farem canviar. No podrem
canviar el seu estil de vida, cada ciop més insostenible i depenent del vehicle
privat. Per molta campanya que es faci (setmana del transport públic, dia sense
cotxes...).
Haurem d’anar per
altres viaranys, atacar el problema en l’ou, abans que es desbordi.
Caldria invertir
decididament pel transport públic. Més línies de metro. Caldria
plantejar-se l’existència de carrers importants (mar-muntanya i Besòs-Llobregat)
tancats al trànsit rodat particular i oberts només a bus, tramvies i ciclistes,
que fossin vies ràpides. I, potser, va sent hora de limitar l’accés al
trànsit rodat a la ciutat.
Però manca valentia
i consens al respecte. Serà que els nostres “politiquillos” no tenen aquests
problemes, oi?
Sense aquestes (i
d’altres) mesures, el temut embús global es pot produir un dia d’aquests. I,
atenció, que no hem parlat de l’increment de la pol·lució. Això ho deixarem per
una altra ocasió!
DADES PER A LA REFLEXIÓ
- 200.000 persones pateixen dificultats
per accedir a la nostra ciutat cada dia, tan en transport públic com en
cotxe particular.
- A l’interior de la ciutat, en el seu
desplaçament fins a la feina, un treballador triga cada setmana entre una
hora i una hora i mitja més que fa dos anys. Si parlem de les rondes, la
dada es duplica.
- Tot i que en deu anys s’havia perdut
un 9% del volum de trànsit, el passat 2.015 el mateix pujà ja en un 3%
- Un petit percentatge d’augment pot
ser la diferència entre aturar i congestionar o un trànsit fluid.
- Si no s’actua, la congestió
augmentarà en un 50%
- El cost econòmic anual (RACC) de les
llargues cues a BCN ascendeix ja als 137 milions d’euros, o sigui, un pèl
més mig milió per dia feiner.
dissabte, 5 de novembre del 2016
Joan Junyer i Dolors Canals, una vida de pel·lícula
A l’espai conegut com “Consolat de Dinamarca” -a partir d'ara, Casa Junyer Canals- s’ha inaugurat aquest
dissabte, 5 de novembre, una exposició temporals per reivindicar la figura d’aquests
dos eminents personatges del segle XX, amb profund arrelament a Vallcarca.
Hi ha assistit una quarantena de persones, veïns i veïnes, membres de
diferents associacions. L’acte ha estat encapçalat pel Regidor del Districte,
el senyor Eloi Badia. Hi ha intervingut familiars i persones que els van
conèixer.
En Joan Junyer fou un important artista plàstic des dels anys vint del
segle passat fins a la seva mort, el 1.994. Respirà art des del bressol, sent son pare
amic de Picasso. Treballà fins a la seva mort amb gran vitalitat i passarà a la
posteritat per ser el creador de pintures que s’aguanten dretes.
La seva dona, na Dolors Canals fou metgessa però, sobretot, pedagoga.
Recerca avançada als seus temps, en la línia piagetiana, centrà els seus
esforços en comprendre la formació de la persona en infants entre el naixement
i els tres anys.
Ambdós personatges són poc coneguts i valorats a casa nostra. Visqueren la guerra i un llarg exili que fou
un parèntesi massa llarg per arrelar en els cercles autòctons, com sí ho
aconseguiren a Nova York. Ara, en el procés de recuperació de la memòria històrica,
actes com el d’avui i les xerrades i exposicions que se’n deriven cerquen
rescatar-los de l’oblit i reivindicar la seva vàlua personal, artística i
científica.
Aquí us deixem uns enllaços
per conèixer la seva vida, que
com hem dir en encapçalar
aquestes línies, fou de pel·lícula !!
divendres, 28 d’octubre del 2016
Ja tenim loteria
Ja disposem de la
Loteria de Nadal.
Una bona opció de "temptar" la sort, a veure si s'enrecorda d'aquest trosset de món.
Una bona manera d'ajudar-nos a tirar endavant amb els cursos, activitats i projectes que estem duent a bon port amb dificultats però, alhora, amb il·lusió.
Disposem de la Grossa de nadal, la loteria de sempre i també de participacions de la Grossa de cap d'Anya de la loteria de catalunya.
Ambdues a 2,50 €, amb cinquanta cèntims de donatiu per la nostra AA.VV.
Col·laboraràs?
Ens veiem el 2.017 !!
Impresentable.
El "Projecte" pateix un nou endarreriment.
Ens tornen a donar llargues.
No ens respecten.
Potser caldrà anar canviant d'estratègia.
15 anys de demora. 15 anys de manca de respecte, de menysteniment continuat. 15 anys de vergonya.
Avui, a l'Independent, en el seu número 642, a la pàgina 7, en un informe signat per A.B. (no entenem per què no se signa amb nom complet, la veritat) es fa palesa la nul·la voluntat del consistori d'atendre les justes, legítimes, veteranes ja i signades, fa més d'una dècada, reivindicacions dels vallcarquencs i de les vallcarquenques.
Us en reproduïm el contingut.
Ben aviat sabrem (i sabreu) com donar una resposta a tal "oferiment".
Ens veiem al 2.017, ens diuen.
Nosaltres us comentem que ens veureu i sentireu bastant abans d'acabar l'any...
Salut!
El "Projecte" pateix un nou endarreriment.
Ens tornen a donar llargues.
No ens respecten.
Potser caldrà anar canviant d'estratègia.
15 anys de demora. 15 anys de manca de respecte, de menysteniment continuat. 15 anys de vergonya.
Avui, a l'Independent, en el seu número 642, a la pàgina 7, en un informe signat per A.B. (no entenem per què no se signa amb nom complet, la veritat) es fa palesa la nul·la voluntat del consistori d'atendre les justes, legítimes, veteranes ja i signades, fa més d'una dècada, reivindicacions dels vallcarquencs i de les vallcarquenques.
Us en reproduïm el contingut.
Ben aviat sabrem (i sabreu) com donar una resposta a tal "oferiment".
Ens veiem al 2.017, ens diuen.
Nosaltres us comentem que ens veureu i sentireu bastant abans d'acabar l'any...
Salut!
dimecres, 21 de setembre del 2016
Audiència pública
El nostre projecte no avança.
Ens temem que l'estant frenant.
Després l'aturaran.
Més tard, el deixaran refredar i, finalment, el derogaran, substituiran o el que els vingui de gust.
Ens temem que l'estant frenant.
Després l'aturaran.
Més tard, el deixaran refredar i, finalment, el derogaran, substituiran o el que els vingui de gust.
No els ho permetrem pas, oi?
La casa Gran fa assemblees, audiències i tot tipus de reunions i dinàmiques que, a part de marejar la perdiu, serveixen de ben poca cosa.
Nosaltres hi creiem poc, per no dir gens.
El 28 hi ha Audiència a Gràcia.
SI vols, ves-hi i pregunta.
Envia les qüestions abans per correu electrònic.
SI no hi pots anar, fes-nos-les arribar a aquest blog o per correu electrònic (gracianord@gmail.com). Les prendrem com a pròpies.
Els donarem sortida i n'amplificarem l'efecte com Associació.
dimarts, 6 de setembre del 2016
dimecres, 13 de juliol del 2016
El nº 46, ja ha arribat !!
El número 46 ja és aquí.
I no el del Valentino Rossi....
La nostra revista, ara semestral, va creixent.
L'actualitat. El dia a dia. Els reportatges de proximitat, les entrevistes, els articles...
Us ho perdreu?
I no el del Valentino Rossi....
La nostra revista, ara semestral, va creixent.
L'actualitat. El dia a dia. Els reportatges de proximitat, les entrevistes, els articles...
Us ho perdreu?
diumenge, 3 de juliol del 2016
L'SCRAPBOOKING
CRAPBOOKING
Per la Cristina Augé,
Llibreria Alaska
Encara que ja fa uns quants anys que l'scrapbooking està de moda, és ara quan ha assolit el seu màxim esplendor: s’obren botigues només dedicades a la venda de material, es donen tallers d'ensenyament, se celebren fòrums on compartir idees i, fins i tot, hi ha fires on comprar i conèixer tècniques noves, exposicions o tallers com "Handmade Festival " que es farà del 28 al 30 d'Abril de 2017 al recinte de Montjuïc.
PERÒ, QUÈ ÉS L'SCRAPBOOKING?
L'scrapbooking o scrapbook consisteix en fer servir la vostra creativitat per a retallar, enganxar i crear una composició de memòries i records mitjançant les vostres fotografies [...]
Més info al proper nº en paper
Any de traspassos
Mala ratxa de
desaparicions
de figures del Pop i el
Rock
Francesc-Xavier Gàllego,
Mitòman
Aquesta primera meitat de l’any 2016 hem
patit una especial mala ratxa de seguides desaparicions de figures del
Pop-Rock.
Grans intèrprets i instrumentistes ens han
deixat i, gràcies al seu llegat passen ara, amb la seva defunció, a ser
llegendes vives de la música moderna, i referents reconeixibles d’una època
daurada d’aquest àmbit artístic.
Al poc temps de començar
l’any ens va deixar l’incommensurable David
Bowie, a l’edat de 69 anys. Nascut al barri londinenc de Brixton, les seves
inquietuds artístiques varen despuntar a finals dels anys 60, ja des del disc
en què figurava el seu primer himne, “Space Oddity”, seguida de tot un
reguitzell de grans elapés que van fer d’ell una de les més grans figures de
l’escena musical dels 70. A uns els agradarà més “Hunky Dory” o el grandíssim
“Ziggy Stardust” a d’altres, “Aladdin Sane” o “Diamond Dogs”… però tothom
estarà d’acord en què va crear tota una tendència avantguardista, amb la seva imatge
i teatralitat –va aprendre de Lindsay Kemp- envoltat de grans creadors amb les
seves camaleòniques reinvencions en cada disc i un talent compositiu i
interpretatiu majúscul que va exercir una influencia cabdal en multitud de
grups i intèrprets arreu del món en els anys i dècades següents [...]
Més al proper nº en paper
Teresa Muñoz o la Barcelona intemporal
August Lorente,
Veí de Gràcia
Ens trobem al bar interior de la Biblioteca Jaume Fuster.
És un dijous de maig, al capvespre. Molt puntual, arriba amb un enorme
somriure.
Ràpidament connectem.
Em trobo d’una d’aquelles persones que agrada
tothom.
Na Teresa és una persona que s’ofereix. Emana d’ella un magnetisme que
t’absorbeix.
Afable però, alhora, gesticulant reforça el seu argumentari.
Simpàtica i riallera però de profundes reflexions. D’aquelles persones que val
la pena escoltar. Sempre té a punt una frase, un pensament per valorar, una
experiència per narrar, una vivència per compartir. Gaudeix dels moments, de
les pauses, dels amics i de la família.
Més info, properament
al numero de paper
El nº 46, s'apropa
Ben aviat (segona quinzena de juliol) arribarà a les vostres mans un nou número de la nostra revista (ja en són 46 !!), amb articles variats, reportatges sobre el PGM, entrevistes, novetats editorials...
Un número on donem la benvinguda a noves col·laboradores, les germanes Augé, moltes gràcies per ser amb nosaltres!
Desitgem que us agradi i que ens en pugueu fer un retorn ben satisfactori i, alhora, necessari.
Desitgem que us agradi i que ens en pugueu fer un retorn ben satisfactori i, alhora, necessari.
Us deixarem com fem sempre sinopsis dels mateixos en diferents entrades del bloc a fi i efecte que en pugueu fer un primer tastet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)