La revista del nostre barri, en el seu número 43, és a punt de sortir.
Esperem tenir-ne les còpies en paper a partir de la propera setmana.
De moment, podeu gaudir de l'edició digital clicant a la columna dreta, on hi ha una App a tal efecte.
En podreu llegir els articles sencers, imprimir-la, ampliar-la o descarregar-la...
Desitgem que us agradi.
dimecres, 26 de novembre del 2014
dissabte, 15 de novembre del 2014
Avui parlem amb la Cristina
Per l'August Lorente, veí de Vallcarca
En la línia encetada al darrer número de presentar als lectors i lectores de la nostra revista persones i entitats
lligades a Vallcarca, avui us proposem conèixer na Cristina Augé, una noia que
regenta la papereria Alaska, un dels comerços més nous del barri.
És divendres al vespre. Al
novembre ja fa estona que fosqueja. Arribo a l’Alaska i només entrar ja em
sento com a casa. No sé que té aquesta botiga que aporta bon rotllo només
posar-hi els peus. La tenda, petita i coquetona, és força plena. La Cristina,
la propietària, amb qui he quedat per parlar està atenent unes clientes.
M’espero cinc minutets comptats tot remenant la selecció de llibres, no molts,
però excepcionalment ben seleccionats. Penso que tenen productes de qualitat,
escollits amb criteri i que em trobo en una botiga on fàcilment, per exemple,
pots triar regals originals i amb encant...
Amb una mirada em fa entendre que és a punt
d’acabar. Anem al bar del costat. Ens asseiem a la terrassa; fa fresca però és
un capvespre agradable. Això sí, el soroll del trànsit hi ha moments que esdevé
un suplici. De reüll es mira la porta d’entrada, ha deixat la seva mare fent
els “serveis mínims” [...]
La resta, ben aviat, en l'edició en paper
dimecres, 12 de novembre del 2014
Coacció afectiva
Pel Josep Riera
Hi ha gent que anul·la els seus
fills/filles.
Moltes vegades són pares
molt rígids, molt autoritaris que es pensen que estan en possessió de la
veritat absoluta i que es pensen que els
han de dirigir sempre sinó no aniran bé per la vida o potser son mares massa
complaents i absorbents que es creuen que estimen molt als seu
fills/filles i en el fons, gairebé sense
adonar-se’n, l’únic que pretenen és convertir-los en una propietat. Són seus i
de ningú més. Rebutjaran (encara que de vegades ho dissimulin) els gendres o
nores (aquests són intrusos, de fora de casa) i també voldran que els seus néts
siguin una propietat seva excloent a qui calgui
La resta, ben aviat, a
la revista en paper...
Hem anat a...
Hemos
asistido a…
En el Consell de Barri de
junio pasado y el último Plenari del Districte, el día 7-10-2014, no hubo nada
significativo para “nuestra causa”. En éste, la Regidora, Sr. Fandos, anunció
que el acondicionamiento de nuestros microespacios “Refugi d’Obreres” y “Casita
blanca” estaban concluídos, eso sí a falta de algunos pequeños ‘flecos’ y la
pintura de la pared que lindaba con la Casita blanca. Ambas cosas, cuando se
escribe esta reseña, ya están concluídas; por cierto, la segunda está gustando
bastante en el barrio, por lo que felicitamos a los autores.
De los microespacios no
podemos decir lo mismo y, como lo hecho, hecho está, procuraremos ir
mejorándolo poco a poco. Os comunicamos que a finales de este mes de noviembre
tendremos una reunión con el Distrito para dar estas obras por terminadas,
momento en que plantearemos algunos otros ‘flecos’ que consideramos son
necesarios para “redondear la obra”. Os tendremos informados.
--------------------
Desde la edición de nuestra
última Revista ha habido dos reuniones de la “Mesa de diálogo para la
pacificación del barrio de Vallcarca”, en julio y a primeros de noviembre. En
ellas, como ya es conocido, se tratan básicamente dos temas: LA PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA
DE NUESTRO BARRIO y LAS FIESTAS POPULARES EN EL MISMO.
En ambas reuniones se ha
manifestado la dificultad de entendimiento entre dos posturas, no enfrentadas
pero sí poco flexibles a la hora de condescender sobre posiciones relacionadas
con el civismo, la cultura, la actividad de un barrio, etc. en beneficio de la
convivencia de todos. Sobre todo en uno de los dos principales puntos que
suelen tratarse: las fiestas en el
barrio (en lo referido a número de ellas, ubicación y duración de las mismas
y molestias que generan -música por encima de los decibelios permitidos y
desperfectos o consecuencias posteriores-), las cuales deben tener autorización
del Distrito [...]
PEL MANEL TORIBIO
La resta, ben aviat,a
l'edició en paper de la revista
Et costa pagar el rebut de l'aigua?
Fons de solidaritat de la Fundació Agbar
En aquest número 43 de la nostra revista us volem fer arribar una informació que, atès el seu interès
social i econòmic,
no hem volgut deixar de banda.
Parlem del Fons de Solidaritat que Aigües de Barcelona
ha creat; una bossa amb diners (d’aquí
el nom de “fons”) a fi i efecte d’ajudar aquells sectors més desafavorits de la nostra societat,
la
més propera, en el pagament
del seu consum d’aigua. Posat en funcionament el 2.012, ha atorgat en aquest
temps nou mil
ajudes directes.
S’adreça a aquelles
famílies que actualment es troben amb severes
dificultats econòmiques.Aquestes poden optar a aquest “subsidi”
presentant (això sí, visca la burocràcia) una primera
instància i, un cop rebut el primer vist-i-plau, adreçar-se a una segona finestreta amb aquest informe
favorable, on haurem de facilitar un seguit
de documents.
L’ajuda té un caràcter temporal, “només” de quatre mesos.
Consisteix en la reducció
d’una quarta part (25%) del trams del consum directe i, també, de la quota de servei (els mínims que tenim contractats). Malauradament, al nostre
entendre,
aquest ajut no s’aplica a la part de la factura
referent als impostos, els tributs.
Per
tot plegat, creiem que si bé és un important
pas endavant, com sempre, es queda curt. Quina llàstima!
Càritas i Creu Roja són les dues associacions que determinaran,
en funció als seus criteris
i a la seva àmplia experiència en l’ajut social al nostre
país, quins dels expedients sol·licitats, són susceptibles de rebre aquest subsidi.
Si creieu que us pot interessar, us adjuntem força informació que us permetrà tirar endavant amb la vostra sol·licitud.
Us adjuntem el text d’Aigües de Barcelona presentant aquesta campanya:
Al lado de las personas
Aigües de Barcelona es una compañía
comprometida con las personas
que viven en los municipios donde está presente.
Es en un momento
como el actual cuando una empresa con una clara vocación social ha de reafirmar
su voluntad de cooperación.
El Fondo de Solidaridad es una iniciativa de Aigües de Barcelona que tiene como objetivo llegar a los sectores
más desfavorecidos de la sociedad y con esta finalidad
se dirige al colectivo
de personas en riesgo de exclusión
social, con la voluntad de contribuir a superar dicha situación.
La ayuda de
Aigües de
Barcelona está
dirigida a las
familias con
graves dificultades
económicas,
facilitando el acceso al consumo básico de agua en su vivienda. La ayuda consiste en una bonificación a aplicar en la cuota de servicio y en el consumo de las facturas
posteriores al momento de la confirmación de la concesión de la ayuda por parte de Aigües de Barcelona,
durante un periodo de cuatro meses (quedan
excluidos los impuestos
y otras
tasas). En
cualquier caso,
se garantizará la continuidad del suministro
durante el período de vigencia de la bonificación.
El Fondo de Solidaridad se articula a través de líneas de colaboración directas con los Servicios Sociales del Ayuntamiento, Cáritas y Cruz Roja, siendo estas organizaciones quienes determinan, en base a sus criterios
y consideraciones, quién es beneficiario de la ayuda contemplada en el Fondo de Solidaridad, expidiendo
el correspondiente documento acreditativo del derecho a la percepción
de la ayuda.
ALTRES AJUTS
i BONIFICACIONS:
·
Tarifa social
·
Llars amb més de tres persones
·
Bonificacions Taxa metropolitana de Tractament de Residus
·
Cànon social.
MÉS INFO A AQUEST WEB: http://www.aiguesdebarcelona.cat/ca/bonificacions
Per l'August Lorente i Tibau amb la
col·laboració d’en Manuel Toribio
Isabel
Pel Francesc-Xavier Gàllego i Lucas
Dins de l'ampli ventall de sèries de ficció que hom pot trobar a la graella televisiva (als canals en què encara no toca pagar per visionar) només unes poques s'enduen el privilegi de romandre en la retina de l'espectador/a poc temps després de la seva emissió, bé perquè han sabut retenir l'interès a base d'un sòlid argument o guió, bé perquè la tasca actoral ha proporcionat alts nivells de lluentor, o bé perquè, per motius que se'ns escapen, han sabut captivar l'audiència, que els ha atorgat un grau de perdurabilitat a considerar, d'entre la multitud de produccions que passen tot sovint sense pena ni glòria.
Avui volem destacar una sèrie de la productora catalana Diagonal TV (artífex també d'”Amar es para siempre” o “Sin Identidad”) que compleix amb les premisses esmentades, i que creiem que mereix, tard o d'hora, un visionat, ja a partir d'ara en els diferents formats o plataformes en què tinguem l'oportunitat de fer-ho. Estic parlant d' “Isabel”.
 |
| Amb dispar acollida a les llars catalanes, la sèrie Isabel acaba la seva tercera temporada... |
Aquesta sèrie, en què es recrea la trajectòria personal i política d'Isabel I de Castella, que va regnar entre 1474 i 1504, consta de tres temporades de tretze capítols cadascuna, totes tres ben diferenciades, si bé segueixen amb certa fidelitat històrica la lluita per aconseguir la Corona en la primera temporada, l'assentament del projecte de monarquia dels Reis Catòlics a la segona temporada, i els esforços, a la tercera, per resoldre el problema successori i no cedir, davant la complicada escena internacional, el poder i els territoris aconseguits a partir de la unió de les corones de Castella i Aragó, i les decisives mesures que impulsaren Isabel i Ferran, aquest darrer tant coprotagonista (“tanto monta”) al llarg de la s rie, que finalitza, per , amb la mort de la reina castellana. Sens dubte, la potència argumental rau en el contingut històric [...]
El text complet, ben aviat,
en l'edició en paper
Editorial nº 43
La Taula de convivència
Temps nous, velles solucions
En l’editorial del número 42 de la nostra revista, just abans de l’estiu,
fèiem esment a la Taula de convivència de Vallcarca.
En parlàvem com a “oportunitat històrica” de refundació social i, de
retruc, urbanística del barri.
Amb el pas dels mesos la Taula va fent el seu camí. Una reunió succeeix les
anteriors. Els passos són lents però ferms. Molt lentament (massa per a molts i
moltes) es van posant damunt la taula els temes (i discrepàncies) que el barri
ha d’anar solventant: la reforma urbanística i la pau social.
Cada mes i mig aproximadament, a la seu del Districte i sota la supervisió
i dinamització del Comissionat, en Miquel Esteve, les diferents associacions i
agents de Vallcarca s’asseuen a debatre els més diversos temes. Aquest és, en
sí mateix, un èxit: l’haver aconseguit que grups de tan diversa tipologia i
ideologia puguin compartir un espai de diàleg... i continuïn fent-ho! [...]
El text complet, ben aviat
a l'edició en paper de la revista
divendres, 31 d’octubre del 2014
Actualitat, segons l'independent
En l'edició d'avui divendres, 31 d'octubre, d'aquesta publicació de la Vila (nº 550), som (són) notícia:
- Lesseps: tuneladora sí, tuneladora, no?
- Park Güell: polèmica sobre les dades de visitants reals del darrer any
- Casita Blanca i projecte Vallcarca (imatges)
Pintura mural de qualitat
A la paret final del solar de la Casita Blanca aquests dies han estat treballant per fer-hi el gran mural que estava projectat.
Us deixem algunes imatges per observar-ne amb més detall com va tot plegat.
Us deixem algunes imatges per observar-ne amb més detall com va tot plegat.
dijous, 23 d’octubre del 2014
GNV-43, més a prop !!
Estem treballant per portar-vos ben aviat un nou número, el 43, de la nostra revista.
Vindrà farcida, d'aquí a unes setmanes, de bons i interessants articles i reportatges.
* * * * * * * * *
Ah... Ja tenim loteria de la grossa de Nadal !!!
El número és el
8 1. 1 0 3
Subscriure's a:
Missatges (Atom)